cap124

Raons que fa l´Emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià.

- Si no fos esguard de nostre senyor Déu, e de la mia edat,qui dóna lloc a la ira, de continent te fera llevar lo cap, com los mèrits teus molt ho meriten, e fóra fer-ne sacrifici a Déu e exemple al món, com tu sies un mal e reprovat crestià. Per què jo vull e man que Tirant, qui de present és Capità nostre general, sia superior sobre tots los nostres capitans, per ço com ell n´és mereixedor per la sua molta virtut e resplandent cavalleria. Car lo duc de Macedònia, per son flac ànimo e maldestre en la guerra, no ha sabut jamés vençre una batalla. E aquell serà Capità que jo manaré, sinó tots los que hi contradiran jo els castigaré de tal forma, que per a tostemps ne restarà memòria en lo món. Car l´estil e dret d´armes està en cap de gentilesa, per la major part aquells regir-se per los antics exemples dels nostres antecessors passats, e los qui d´aquest mester saben, han aquest dret per clar, no l´hajan ací a disputar tu e jo.

E donà fi a son parlar, per ço com era molt vell e ab la ira fallia-li la força del parlar. E la Princesa pres les paraules del pare, e dix en la següent forma:

- A tu pot hom dir fill d´iniquitat, engendrat en la mala planeta de Saturnus, e est home qui mereixes molt gran reprensió e castic en la tua persona, que per la tua malícia e iniquitat envejosa vols venir contra l´ordinació e voler de la imperial majestat, e contra la divina e humana llei en consellar tan gran pecat d´idolatria, que dius que façam sacrifici al diable de qui tu est servidor, que mostres bé ent on parlar que no est crestià, sinó idòlatra. ¿ E no saps tu - dix la Princesa - que per lo gloriós adveniment del rei Déu Jesús, cessà tota la idolatria, segons recita la Santa Escriptura en l´Evangeli, que com Herodes rei se tingués per burlat dels tres Reis d´Orient volgué fer matar l´infant Déu Jesús, e l´àngel aparec en somni a Josep e dix-li que prengués la mare e lo fill, e que fugís en Egipte, e entrat per Egipte totes les ídoles caigueren, e en tot Egipte no n´hi restà neguna? E encara est més digne de gran punició que hages tenguda tan gran audàcia, que en presència de la majestat del senyor Emperador vols injuriar a negú, de dir que home estranger no deu tenir lo ceptre de la justícia ni de la general capitania, e per ço tu est dit principiador de mals. Digues-me, e si los estrangers són millors que los de la terra, e són més hàbils e més forts i més destres en la guerra e en altres coses, ¿ què diràs tu ací ? Si no, pren exemple de la tua flaca persona de poc ànimo, que jamés has tengut atreviment d´anar a la guerra per defendre la tua pàtria e a ton natural senyor. ¿ E tu est cavaller qui mostrar-te deguesses en consell imperial ni encara en lloc on cavallers hi haja ?

E Tirant volgué parlar per satisfer en lo que el cavaller havia dit d´ell, e la Princesa no ho volgué consentir per esquivar major mal, mas dix:

- No es pertany d´home savi respondre a paraules folles, car així com lo foll té franca llibertat d´escampar folles paraules, així és gran discreció al savi ab paciència oir-les e no satisfer-hi, car en les paraules és coneguda la follia d´aquell qui la diu, car negú no es deu egualar ab la roïndat ni en la follia ab negú, sinó en la gentilesa e virtut. E qui paraules folles diu, digna cosa és que de la sua follia reporte condigna deciplina. E si no fos per la vostra grn clemència, aquell qui tan follament ha parlat mereixia que li fos llevada la vida. E bé és de conèixer que és benaventurar lo Príncep que tal conseller té en sa casa.

L´Emperador se llevà del consell, e no volgué més oir a negú, e prestament féu fer crida per tota la ciutat, que tots aquells qui tinguessen clam o demanda de negú, que a l´endemà e d´aquí avant fossen a la casa del juí, que aquí los seria feta prompta justícia.

L´endemà Tirant s´ assigué en la cadira de l´imperial juí, e oí a tots los qui es clamaren, e a tots administrà justícia, car des que lo Gran Turc e lo Soldà eren entrats dins l´Imperi, no s´hi havia feta justícia neguna.

Lo dia següent, lo Capità pres e convocà a tots los del consell e los regidors de la ciutat, e ordenaren primerament la casa de l´Emperador en esta manera. Tots los servidors que prenguessen acostament del senyor Emperador fossen compartits de cinquanta en cinquanta, e los de major dignitat fossen capitans. E per semblant feren per tota la ciutat, que com havien mester gent, los capitans havien prest la gent que mester havien, sens gran treball. Tirant ordenà que totes nits a la porta de la cambra de l´Emperador, en la sala, dormissen cinquanta hòmens, e lo Capità major venia totes nits, ell o son lloctinent. E com l´Emperador se n´entrava a dormir, deia lo Capità a tots aquells cinquanta hòmens:

- Veus ací la pròpia persona del senyor Emperador, la qual sots pena de la vida e de la feeltat vos coman, la qual siau tenguts demà per lo matí de restitutir-me aquella.

Fet açò, per lo semblant faïa de l´Emperadriu e de la Princesa.

Com l´Emperador s´era més en lo llit, e les portes tancades de la sala, e un poc obertes aquelles de la cambra, agenollaven-se allí dos hòmens d´aquells qui faïen la guaita, e estaben escoltant l´Emperador si demanava alguna cosa. E com era passada mitja hora llevaven-se aquells, e venien- n´hi altres dos, e així passaven tota la nit en la gran sala guaitant cent hòmens. Entorn del palau faïen guaita quatre-cents hòmens d´armes: en tal manera era guardada la persona de l´Emperador. Per loo matí, com Tirant venia, aquells li restituïen l´Emperador ab acte de notari; per lo semblant a les senyores dessús di tes.

Com l´Emperador hagué vist lo que lo seu Capità havia fet ne fon molt content, com mostrava que tan bona guarda havia posada a la sua persona, e Tirant jamés fallia a les hores que devia, més per veure la Princesa que per desig de l´Emperador.

Més, ordenà per tota la ciutat en cascun carrer posassen de grosses cadenes, e no les soltassen fins que del seu palau tocàs una petita campana que hi havia, la qual podien bé sentir per tota la ciutat. Ordenà més avant que, de nit, per la poca justícia que hi havia dins la ciutat, per causa de la guerra, havia-hi molts lladres, e que en cascun carrer la meitat de les cases traguessen llums a les finestres fins a la mitja nit, e les altres de la mitja nit fins que fos de dia, e per aquest orde moltes cases foren reservaes, que no les podien robar. E totes nits lo Capità faïa guaita aprés que eixia de la casa de l´Emperador, fins a mitja nit ell anava per la ciutat. Passada aquella hora Diafebus e Ricard, o alguns dels altres, prenien lo bastó de la capitania, e altra gent anaven fins al matí, i en aquesta forma e ore, la ciutat era reservada de tot lo mal. Encara més, ordenà ab los regidors de la ciutat que anassen per totes les cases, e tragueren en la plaça quant forment e ordis e mills trobaren, e a cascú deixaven tant forment com mester havien per a son viure, e toto l´altre taxaren que valgués la càrrega ddos ducats per a qui n´hagués mester. E així ordenaren totes les vitualles, que ans que Tirant vingués, no trobàveu en tota la ciutat qui us venés pa, ni vi, ne altres vitualles, e en pocs dies tota la ciutat fon abundosa de totes coses.

Tot lo poble daven gran llaor a Tirant e el beneïen del noble regiment en què els havia posats, que els feia viure en gran tranquilitat, pau e amor. L´ànima de l´Emperaor vivia molt aconsoladda per lo bon regiment que Tirant los havia at.

Aprés quinze ies de la venguda de Tirant, totes les naus e l´Emperador arribaren carregades de gent, forment e cavalls. E ans que les naus aplegassen, l´Emperador havia fet present al Capità de huitanta-tres cavalls molt grans e bells e molts arnesos. E Tirant féu venir primer de tots a Diafebus que triàs a son plaer d´aquelles armes e cavalls. Com hagué triat, pres Ricard e aprés tots los altres e per a si no s´aturà res.

Tirant passava passió inestimable per les amors de la Princesa, car cascun dia li augmentava la dolor, e tanta era l´amor cesa, cara cascun dia li augmentava la dolor, e tanta era l´amor que li portava, que com li era davant no tenia atreviment e poder-li parlar res que d´amor fos. E los dies s´acostaven de la sua partida, car no esperava sinó que los cavalls fossen un poc reparats per lo treball de la mar.

L´avisat cor de la Princesa havia natural notícia e la molta amor que Tirant li portava. Tramès un petit patge a pregar a Tirant li fos plasent a l´hora del migjorn venir al palau, que en aquella hora quasi tots los demés reposen, e que vingués ab poca gent. Com Tirant hagué rebut lo manament de sa senyora fon posat segons lo parer seu en lo pus alt lloc de paradís, e prestament féu venir a Diafebus e manifestà-li l´ambaixada, e com volia que los dos hi anassen sens altra companyia. Dix Diafebus:

- Senyor Capità, molt estic content dels principis. No sé la fi quina serà. Mas feu-me gràcia que com siau ab ella que així com teniu ànimo de combatre un cavaller per valent que sia, que tingau així ànimo contra una donzella qui no porta armes ofensives, que ab gran ardiment li ddigau totes vostres passions, car per millor vos ne tendrà com veja que ab ànimo esforçat lo hi havu dit; car los precs temorosos moltes voltes són denegats.

E venint l´hora del concert los dos cavallers pujaren al palau e ab suaus passos entraren dins la cambra de la Princesa esperant hver esperança de victòria. Com ella los véu hagué gran plaer de la llur venguda e llevà´s de peus a pres a Tirant per la mà e féu-lo seure prop d´ella. E Diafebus pres a Estefania per l´un braç e a la Viuda Reposada per l´altre, e apartà-les a una part per ço que oir no poguessen lo que la Princesa li volia dir. La Princesa ab baixa veu e ab gest afable féu principi a un tal parlar.