Com la Princesa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia.
-Prec-te, Tirant, que si la mia llengua ha escampodes algunes paraules ofensives contra tu, plàdiaŽt no les vulles retenir en ton cor, car tot quant he dit per ira ho vulles posar en oblit. Car casa és de gran admiració, com lo pensament está ocupat en alguna cosa de dolor, que la ira foragita la pietat, e la pietat exalça la ira. Emperò jo, reconeixent bona fe e cençuda per humana pietat, revoque aquelles, que vull que no vagen per dites, e en connservació de mon dret te deman en gràcia que lo perdó me sia atorgat.
Com Tirant véu parlar ab tanta dŽamor a sa senyora, fon lo més content home del món tant com si hagués aconseguit fi de la sua desitjada victòria, oferint-li ab molta humilitat de fer tot lo que li manàs. Dix Estefania:
-Puix la pau és feta, jo, senyora, li he promès que vostra altesa li deixarà besar los cabellls si ell feia lo que vostra excel.lència li manava.
-Jo seré bé contenta -dix la Princesa- que em bese los ulls e lo front, si em promet, a fe de cavaller, de no cometre novitat neguna en la sua persona.
E Tirant lo hi promès de bon grat e ho jurà, e les gran dolors foren convertides en abundos alegria e contentació.
La Princesa seŽn tornà prestament, acompanyada de Tirant e de Diafeus fins que foren dins de lŽhort, e la Viuda Reposada ab elles, la qual, per haver vist tots los entramesos, passava molt gran passió per esguard de la Princesa, e molt més per lŽinterès que liŽn tocava la feia estar en gran pensament. A poc instant vegué lŽEmperador; e dŽuna finestra que mirava dins lŽhort véu a Tirant estar aab sa filla. Davallà en lŽhort e dix a Tirant les següents paraules:
-Nostre Capità, jo havia tramès a la vostra posada per vós e no us hi han trobat. Plaer he hagut com vos he vist ací.
-Senyor -dix Tirant-, jo havia demanat de la majestat vostra, e havien-me dit que vostra altesa dormia; e per no despertar aquella era vengut ací ab aquests altres cavallers per dansar o haver algun deport.
-Mal deport e negre tenimż -dix lŽEmperador-. Cové que tingam consell, que és de gran necessitat.
E féu manament que tocassen la campana del consell. Com tots los de lŽimperial consell foren ajustats, lŽEmperador féu venir lŽambaixador, e féu llegir en presència de tots la lletra de creença, e aprés dix que la mala nova per tots devia ésser sabuda, com no fos cosa que pogués estar secreta. Aprés manà a lŽambaixador que explicàs sa ambaixada: lo qual, feta reverència ab gran modèstia, féu un tal raoament.
