cap131

Com l´ambaixador del camp explicà l´ambaixada a l´Emperador.

-Senyor molt excel.lent, a la vostra sereníssima majestat notifique com, per precs e manament del Gran Conestable e dels menaxauts del camp, degués venir a la vostra altresa per significar com en la nit del dijous pus proppassat vengueren catorze mília hòmens a peu, e foren-se mesos en sòl de terra en mig d´una gran praderia, e per l´abundància de les moltes aigües és feta l´herba molt alta, e per negú no pogueren ésser vists. E com lo sol fon un poc alt, vem venir cavalls encobertats e ginets de turcs, que podien ésser entre tots obra de mil e quatre-cents poc més o menys, e aplegaren a una flumaire d´aigua que hi havia. E lo duc de Macedònia, home molt superbo, e poc entès segons los fets que pratica, féu sonar les trompetes que tothom pujàs a cavall; e per molt que li diguessen no volgué creure a negú, e anà ab tota la gent fins a la flumaire, e manà passar tota la gent, així de peu com de cavall; e l´aigua fins a les cingles dels cavalls, i en llocs hi havia que annaven nadant.

"Envers la part dels enemics estava una riba que ab gran afany la podien pujar los cavalls, e d´allí los enemics ab llances encontraven-los; e per poc balanç que l´home d´armes prennia o son cavall, prestament caïen en l´aigua, que no se´n podien llevar, e per la flumaire avall n´anaven tots. Car si lo Duc hagués pres una milla més amunt, podia passar quasi tota la gent a peu eixut. Los enemics afluixaren un poc per ço que la gent passàs, e feren demostració de retraure´s en un petit mont que hi havia, lo Duc faent son poder de pendre´ls; d´altra part, los nobles per antiquitat de llinatge en fets excel.lents s´eren moltes vegades trobats, e confiant-se en llurs forces, feren com a valents e virtuosos que ells eren, ab lo record de la fidelitat que vassals són tenguts a llur senyor per conservació de la imperial corona. Com los qui estaven en la celada veren los grecs tan fortament batallar, ixqueren ab molt gran fúria e feriren enmig dels crestians, dels quals feren gran escampament de sang. E lo Duc, no podent més soferir la greu batalla, secretament fugí e se´n tornà allà d´on era eixit sens haver molta ofensa als enemics. E tots los qui pogueren ésser estalvis se n´anaren ab ell.

"Los moros, seguint llur victòria, li han posat siti sobre la ciutat. E és-hi vengut en persona lo Gran Turc e lo Soldà ab tots los reis qui són venguts en llur valença, e tots los ducs, comtes e marquesos que d´Itàlia e de Llombardia són venguts a sou d´ells. E de continent que lo Soldà sabé tal nova se féu intitular empeerador de Grècia, e diu que jamés no es partirà del siti fins que haja pres lo Duc e tots quants són ab ell, e aprés que vendrà a posar lo siti sobre aquesta ciutat. E sé-us dir, senyor, lo Duc no té provesió sinó per a un mes, al tot més llarg a mes e mig. Així, senyor, veja la majestat vostra qué és de fer ne quin consell pendreu en aquests afers.

Dix Tirant:

-Digau-me, cavaller, per vostra virtut, ¿quanta gent s´és perduda en aquesta batalla?

Respòs lo cavaller:

-Senyor Capità, per esguard de les esquadres de les capitanies s´és sabut que entre morts set-cents vint-e-dos hòmens.

Parlà l´Emperador e dix:

-Nostre Capità, prec-vos, per reverència de Nostre Senyor Déu e per amor mia, que doneu diligència que dins quinze o vint dies siau partit ab tota la gent per socórrer aquells miserables, o de vitualles o de gent.

-Oh senyor! -dix Tirant-, ¿e com pot dir vostra majestat semblant raó que tan llong temps com són vint dies no hajam de partir? Lo qual poria ésser que los enemics donassen combat a la ciutat, e per ço com són molt poderosos porien entrar a la ciutat.

Tirant tornà demanar a l´ambaixador quin nombre, de gents podien ésser los enemics. Respòs l´ambaixador:

-Per la fe mia, los turcs són en gran nombre, e són molt hàbils en la guerra e gent molt crudelíssima e desconeixent. Emperò, al parer de nosaltres e per dit d´alguns presoners, ells són de huit-cents mília hòmens ensús.

-E per ço, senyor, seria jo de parer -dix Tirant- que fos feta una crida real per tota la ciutat, que tots aquells qui han pres lo sou e aquells que pendre lo volran, que vagen a la Casa de l´Imperi per rebre compliment de paga, e dins sis dies tothom sia prest per partir.

L´Emperador ho tingué a bona sort, e fon-li molt plasent tot lo que Tirant havia dit, com lo véu ab ànimo esforçat de cavaller.

Com la crida fon feta, prestament ne foren avisats tots los grans senyors qui eren fora de la ciutat, e tots foren allí a la jornada ab los cavalls reposats. E los qui eren venguts de Sicília eren en convinent punt. La fama e mala nova anà per la ciutat, del perdiment que fet havien, e moltes gents deel poble, així hòmens com dones, s´ajustaren en la plaça del mercat. Los uns ploraven llurs germans, los altres los fills, los altres los amics e parents, los altres la destrucció de l´Imperi: com tota la major part de l´Imperi fos perduda e tota l´esperança de l´Emperador e de tots los seus no era sinó en un sol Déu, per ço com dubtaven de venir en cruel fam e set, per l´enemic qui era victoriós, e lo cremament de la ciutat, recordant la captivitat e servitud miserable. E digueren a l´Emperador dos barons de l´Imperi que trametés sa filla Carmesina en Hongria a sa germana.

Com Tirant oí dir semblants paraules, tota la sua ànima s´alterà e tornà la sua cara semblant de persona morta, e d´açò hagueren notícia totes les donzelles, e encara l´Emperador, qui demanà a Tirant quin mal tenia que així li era mudada la calor.

-Senyor -dix Tirant-, hui tot lo dia tinc gran dolor de ventrell.

L´Emperador féu venir prestament los metges perquè li donassen alguna medecina que fos bona per al seu mal; e així fon fet. Com l´Emperador véu que Tirant estava ja bé, dreçà les noves a sa filla Carmesina e dix-li semblants paraules:

-Ma filla, ¿que us par a vós de les coses que los del consell m´han dir de vós? Que lo parer meu és que seria ben fet, per ço que si la gent e l´Imperi se perdia, que vós no us perdésseu.

Respòs a les paraules del pare la discreta senyora en tal mannera.