Lletra tramesa per Estefania a Diafebus.

Si amor hagués alguna cosa de certenitAt, jo, vençuda, te prec, per amor, de tu sàpia nova certa, car l'ofensa de ta Estefania és que aprés de la batalla no m'has saludat, ab la gran esperança que jo havia en tu. Cert és, amor és cosa que compleix la persona d' ansiosa temor, e millor esperança tenia en tu que no tinc ara, e a tu els nobles fets solien-te plaure. Encara que jo no parle, si tu est viu, les mies llàgrimes te mouran a pietat, les quals veuràs en la lletra, però les llàgrimes, o taques per aquelles, deuen haver semblança de paraula, e les mies paraules caen sens profit. Però jo no sóc digna que tu sies a causa de la mia mort, car certament jo tenia en voluntat de contendre llongament contra amor, e no sotsmetre'm a la culpa; sinó per les paraules que oí dir al vell poderós que tu eres mort, no poguí retenir los meus ulls davant sa majestat no correguessen doloroses llàgrimes. E la vergonya ha deixats los seus senyals en la mia cara; e per ço vull suplicat a tu, que ets mon senyor, que vingues prestament, e si alre és de tu, força'm que muira ab tu ensems, e serà escrit en lo meu sepulcre: Causa odiosa; e per aquests dictats e semblança serà vist jo ésser morta per amor de tu.