Com Tirant demanà a la Princesa quina era estada la causa de son mal.

-Major dolor jamés sentí de la que ha sentida e sent la mia desaventurada persona, pensant hagués perdut lo major bé que en aquest món tinc ferma esperança de posseir. E molt me tarda de saber lo mal ingrat qui us ha dada tanta passió a la vostra excelsa persona; e si lo mal pogués armes pendre, jo us jur per lo baptisme que he rebut, jo em combatria ab ell e li daria tal punició que jamés hauria atreviment de dar passió a la majestat vostra. La immensa Bondat divina ha haguda mercé e pietat de mi, e ha per acceptes les mies justes pregàries, encara que jo sia gran pecador, per ço que vós siau lo premi de la mia victoria, considerant la mia atribulada vida, car pitjor m'és la vida que la mort veent la celsitud vostra en tal punt ésser venguda. E jo sentia crits e no sabia qué em feia dolre la mia trista persona, e tan prest pensí en la majestat vostra; però deia en mi mateix: "Si algun mal té, ella m'ho trametrà a dir." Bé és estat mester que jo haja hagut sentiment del mal que la celsitud vostra passava. E jo bé conec que só desemparat de l'altesa vostra; e si tal cas havia d'ésser, jo suplic a la immensa bondat de Jesucrist que jo no ho veja, ans jo muira primer, perquè no hagués a fer de la mia persona tan lleig cas que n'hagués de perdre lo cos e l'ànima. E la causa que la vostra excelsa persona es posada en tanta congoixa, ha ofesos los meus ulls la glória de jo veure aquella. E tal dret a mi s'esguarda; e jamés seré alegre fins sia segur del dubte.

No tardá la Princesa fer principi a, paraules de semblant estil.