Com l'ambaixador del Soldá explica la sua ambaixada.

-A la tua alta majestat, senyor, som tramesos per aquell temerós, excel-lent e lo major del món senyor dels senyors de la secta mafomét ica, ço és, lo Gran Soldà de Babilónia, hoc encara per lo Gran Turc e senyor de les índies e per los altres reis qui es troben en lo seu camp. Venim a la tua prefata majestat per tres coses (sens la primera: los quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor i estat). E venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien dades si ad metre les volràs. La segona: sabent com aquest virtuós Capità dels crestians ab la sua fort espasa ha subjugat aquell poderós senyor, lo Gran Caramany e lo rei de la sobirana India, qui venia en sa companya, e si per preu de rescat volràs dar lo Gran Caramany, que sia pesat tres voltes, e tant com serà son pes, d'or te serà donat; e com la balanca serà al fi, ab pedres precioses serà més en la balança de ta part, tantes fins que a l'altra faça desdir; e darem per lo rei de la sobirana India un pes e mig. Venint al tercer cap: si la tua excel·léncia volrà concòrdia e pactar-se, tota iniquitat e malvolença a part posada, mas ab pau amor e bona confederació, e tu com a pare per ell seràs tengut, e tu a ell poràs haver com a fill, e si per premi de tal concòrdia li volràs dar a ta filla Cannesina per muller, sots aquest pacte e condició: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de nostre sant Profeta Mafomet; e si ix filla, sia representada a la mare e vixca en llei crestiana. E aquell viurà en sa llei, e la Princesa en la sua. E així poriem dar fi a tots los mals. E lo dit Soldà, en premi del dit matrimoni te restituira' totes les ciutats, viles, castells, que dins lo teu imperi ha presos; e mes te darà dos comptes de dobles, e farà pau final ab tu e ab los teus; e fer-t'ha valença contra tots aquells qui noure't volran.

E donà fi en son parlar.L'Emperador hagué bé comprés tot lo que l'ambaixador havia preposat. Llevà's d'allí on seia e entrà-se'n en una altra sala ab lo Capità e, ab tots los de son consell, e concordaren allí per esguard de la malaltia del Capità fossen donades e atorgades les treves. L'Emperador féu entrar allí los ambaixadors e dix-los que, per amor e contemplació del Gran Soldà e, per semblant, del Gran Turc, ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres mesos; e de les altres coses s'aturava son acord.

Fermades les treves, ab imperial crida foren publicadas, e semblantment ho feren los turcs. L'Emperador sol-licitava molt sovint los consells; e molts, per atényer la pau, lloaven molt lo matrimoni de la Princesa, en tant que l'ànima de Tirant no era segura. E un dia Tirant, essent dins la cambra de la Princesa, present moltes donzelles que hi havia, dix:

-¡Oh com me tinc per malaventurat per ésser vengut ací, per ço com veig dos contraris estar ensems en una voluntat qui deneguen lo dret a de qui és! On cruel Tirant! ¿Per qué dubtes morir, que veus lo pare unit ab son consell contra l'excelsa persona de sa filla? ¡Que sia sotsmesa a un moro enemic de Déu e de la nostra santa llei! ¡Tanta bellea, virtut e gràcia ab tanta magnitud de llinatge, ésser aterrada e posada en tan gran decaïment! E si a mi era lícit de jo recitar les perfeccions e grans singularitats que la senyora Princesa posseeix, la qual jo ame e desitge servir, a una deessa la poria acomparar. ¡Ai, que jo veig ab la pensa allà on ab lo cos no puc anar! ¡Oh, missatger més cruel que los altres! Jo et tenguí pres, e si tant hagués sabut que m'havies tant enutjar, no t'haguera perdonada la vida ni posat en llibertat. E donant-te de grat lo que tant desitjaves, ¿per què fas tan cruels batalles contra mi ab pensa deliberada? Oh missatger, qui Abdal-là Salamó nomenar-te fas! Si est en record com me diguist que havies amat, e si no ho saps, vull que ho sàpies, que encara que tu no cometes crueldat contra la senyora Princesa, comets-la contra mi, qui tant de bé t'he fet. Qué faries tu si no sabesses què és amor? ¡Benaventurada cosa és la mort qui dóna remei a tots los mals! Jo, donzelles, no sé qual és major dolor. Consellau-me vosaltres d'ésser lluny o prop del que més ame. L'esperança de la senyora Princesa, ara que la tinc prop, m'escalfa per la flama qui em crema; mas aquest foc mou a mi sovint a llágremes de pena. E lo qui está lluny, encara que tinga molta esperança, no l'escalfa tant l'esperanr,a com la flama; e per consegüent la pena és més simple e més llarga, e lo quí és més prop crema més fort. E si l'altesa vostra se'n va, la pena del desig que jo sentiré com no us poré veure serà tal com lo de Tàntalus, qui vol pendre les pomes qui li fugen e seguir ab la boca l'aigua que li fuig. ¿E què resta, doncs, a mi que puga fer? Si la majestat vostra se'n va, que em done jo mateix la mort e será senyal per lo qual jo seré cregut que sens ficció amava la celsitud vostra més que a Mi mateix.

No tardá la Princesa fer principi a paraules de sembiant estil.