La resposta que l'Emperador féu a l'Emperadriu e a la Princesa.

-Si ab les nostres entenebrades penses, e ab I'enfoscat entendre fals estimam, tant com nostra voluntat empeny, prejudicant l'altitud de nostra condició humana, deixant la infinida fi del sobiran bé, elegint en les creatures humanes egualment de nostres miséries I'última benaventurança, fent contra la regla de natural raó qui ens mostra la fi de les coses raonables e que són de més vàlua que les coses que a elles s'esguarden, e perque la veritat millor se mire ab bon consell, la qüestió vostra será justament determenada, per bé que, al parer meu, neguna de vosaltres no fretura d'advocat ni de procurador en defendre la vostra causa, com aquella sia estada molt ben raonada, no oblidant-vos-hi res per a dir; e perquè cascuna de vosaltres desitja obtenir la sua intenció, demà siau ací per oir la sentència, e jo hauré hagut consell de cavallers e de doctors, e sens fer favor a neguna de les parts justament s'hi declararà

L'Emperador ixqué d'aquella cambra e entrár-se'n en una altra, e aplegá consell de cavallers e de juristes, e hagué en lo consell de grans altercacions, que molts tenien la part d'ardiment, los altres de saviesa, e aquí disputaren molt e no es podien concordar.

A la fi l'Emperador se n'anà ab les més veus, e féu ordenar la sentència. E l'endemà a l'hora assignada I'Emperador fon en la gran sala ab totes les dames, e asseit en la imperial cadira. L'Emperadriu s'assigué al seu costat, e la Princesa davant ells, e tots los barons nobles e cavallers s'assigueren perquè dissen millor la sentència que es tenia de publicar.

Com tots foren asseits e posat silenci, I'Emperador maná al seu canceller major que publicàs la sentència. Lo canceller se llevà e donà del genoll en terra, e començà a publicar la sentència, qui era del tenor següent.