La sentència que l'Emperador manà publicar.

En nom d'Aquell qui és infinit, Pare, Fill e Sant Esperit, verdader Déu en trinitat perfeta. Nós, Enric, per la divina gràcia emperador de Contestinoble e de tot l'Imperi grec: Vista una qüestió qui es mena entre l'excel-lent e molt cara muller nostra, l'Emperadriu, d'una part, e l'excelsa, molt amada filla nostra, la Princesa; vistes les al-legacions per cascuna de les parts fetes, e molt bé raonades e defeses, havent Déu davant les nostres ulls, e la pensa elevada en fer dret juí ab concòrdia de la major part del nostre sacre consell,, no havent esguard a la molta amor que a cascuna de les parts portam, sinó sol a la recta justícia e donar lo dret a qui es pertany, e atenent e considerant que saviesa és lo més alt a do que Déu e natura poden donar a la creatura humana, e de major perfecció e noblea, e d'aquella totes les virtuts que lo cos pot posseir prenen principi e fonament, e sens aquella no són res, així com lo sol de qui prenen llum tots los planets e les esteles e il-lumina tot lo món, així és saviesa que senyoreja totes les virtuts, e resplandeix per tot lo món, perquè és dit gran senyor. Emperò, necessitat és gran a l'home que tinga ardiment, e si no en té no deu ésser res estimat, e per ço ardiment deu ésser agraduat aprés de saviesa. E per semblant dien que el savi no deu ésser res estimat si ardiment no té, car deuen ésser com a germans; e per ço lo cavaller qui és savi . e animós és complit de la gràcia de cavalleria, e li deu ésser feta grandíssima honor, e deu ésser posat en real cadira si virtuosament viu; e liberal és lo cavaller qui ardiment ama, e per ço fon Pompeu de batalles vencedor. Però com los dos són complidament en un cavaller, qualsevol que sia, en aquest pertany d'haver senyoria o dignitat la major del món. E per ço declaram e sentenciam que l'Emperadriu, qui manté ardiment, sia tenguda d'ací avant de dir gran bé de saviesa. Encara li manam que en qualsevulla lloc que sia on se parle de saviesa e d' ardiment , done l'honor primer a saviesa, puix la té, e que ho diga de bon cor sens passió ne mala voluntat, e que entre mare e filla no hi reste iniquitat alguna, sinó així com de mare a filla fer-se deu.

Publicada que fon la sentència, lloaren-la les parts, e tots los que la oïren donaren grans llaors a I'Emperador com havia tan rectament judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtuós cavaller juí verdader.

En la publicació d'aquesta sentència se trobaren los ambaixadors del Soldà, e lo Gran Caramany, e lo rei de la sobrina Índia.. E l'Emperador tingué consell ab lo seu Capitá e ab altres cavallers, e fon deliberat que fos feta una gran festa e aprés que tornasen la resposta als ambaixadors perqué se'n poguessen tornar. E l'Emperador ne doná cárrec a Tirant, que ell ho ordenás tot, alxí d'armes com de danses e altres coses. E Tirant ho acceptá, perqué no podia lo contrari fer sinó lo que d'ell se pertanyia. Fon feta crida per al quinzén dia.

Com Estefania véu que tots los grans senyors eren venguts per esguard de les treves, e lo Gran Conestable no venia, escriví-li una lletra qui en efecte contenia semblants paraules.