Lo vot que fa Hipólit.

-No dubte de soferir lo mal perillós per tan esdevenidor delit, lo qual, no vençut ne jamés sobrat, moltes voltes he sofertes les grans forces dels turcs per augment de ma honor, per lo gran desíg que tinc de servir a mon senyor Tirant, del qual só criat; e per exercitar la mia persona e per mills obtenir la grácia de la mia bella dama qui tant val, sens mitjá de la qual a mi seria molt difícil pogués desitjar major bé que la sua amor, per qué he proposat de fer tat vot com oireu: de no menjar pa ni sal, e lo que menjaré será tostemps agenollat, e de no dormir en llit, fins a tant que jo haja mort ab les mies própies mans trenta moros sens ajuda de negú, e en tal cas mon vot sia complit. -E pres al moro per los cabells, e puja-li sobre l'esquena e dix-: Jo tinc esperança de llonga vida, e que prestament ab aquesta espasa compliré lo meu desig.