La resposta que l'Emperador féu als ambaixadors.

-No és cosa en lo món de major congoixa ne dolor que veure la sua Majestat ofesa en oir paraules tan nefandíssimes.que ofenen a Déu e al món.E moltes coses me vull deixar de dir per honestat de la mia llengua, perquè em plau no haverles fetes, e tinc-ne vergonya de recitar-les. Per què em par que sia justa cosa que jo, qui done les lleis e faç servar aquelles als altres, que per mi deuen ésser mills servades, les quals raó e justícia naturalment veden. Car, encara que les passions enclinen les gents en alguna cosa que de raó no és acompanyada, jo he mester tenir virtut de paciència en haver-les oïdes, perquè a mi no plaen, car no són plasents a Déu. E suplic la sua immensa Bondat que no em deixe fer coses qui sien contra la sua santa fe catòlica, que jo donás per muller ma filla a home fora de la nostra llei. E venint a l'altre cap del que vull dir: per tot lo tresor, que pagar porien lo Gran Caramany ni lo rei de la sobirana Índia, llibertat aconseguir no poden sinó ab pau de fe verdadera restituint-me tot lo meu Imperi.

Oïdes tals paraules, los ambaixadors se llevaren e, presa llicència, feren llur camí devers aquella part on lo Soldà era.

Complides les festes e los ambaixadors partits, l'Emperador sol-licitava sos consells sovint sobre la guerra, e Tirant sol-Iicitava ses amors e ab molta gran instància tenia a prop la Princesa, per ço com veia lo temps de les treves ésser molt prop. E l'Emperador, qui mostrava tenir gran desig que lo seu Capità fos en lo camp per corregir tota sa gent, e lo Capità feia demostració que cascun dia sol-licitava la gent que se'n tenia de portar que es posassen en orde de les coses necessàries, com desitjava molt veure's ab los turcs.

Tirant suplicà molt a la Princesa que li fes gràcia li donàs compliment del que tant desitjava en senyal del darrer mèrit e de complida alegria, car tota la sua benaventurança estava en poder atènyer la fi que per amor se pot aconseguir, com sia senyal de perfecció de bé.

Car quant de major pobresa l'hom és eixit i entra en rica vida, tant aquella li és més graciosa. Segueix-se, doncs , l'una per dolor, l'altra per amor planyen-se, e fan ab mi companyia, puix l'esperança de mon propi delit se té per perduda coneixent la granea de vostra culpa. Per ço vull recitar los meus ja passats mals, mas no los qui són per venir, car la terra, la mar e les arenes, e tota natura de gents s'enutgen de sostenir e comportar lo meu aflegit cos, mas la certa esperança que de l'esdevenidor delit tenia me feia oblidar la granea que amor en si porta. E per ço, qualsevulla pena que la majestat vostra a mi darà de fer-me tant esperar me par poc en compensació de tanta glòria com jo esperava atènyer. E si la celsitud vostra volia admetre la mia demanda, e no permetésseu que fos feta vana, coneixeria vostra altesa quanta és la fermetat mia, car una mateixa serà la fi de la mia vida e de la mia mort. E per ço no estaré de dir davant Estefania l'efecte de la mia demanda, e encara en presència d'aquestes gentils dames, en estima de germanes mies, com amor me força les diga. E si de vós no us pren pietat, com vos dolreu de mi? E, si a la vostra bellea no perdo-nau, qui trobarà en vós misericòrdia? De dos mals, lo menor és d'elegir:¿qual serà l'altre, puix, la mort per menor elegesc? E no dubteu en res de dir-me lo que la celsitud vostra eligirà.

La Princesa conegué la molta passió que Tirant ab si portava, e ab gest afable féu principi a un tal parlar.