Resposta feta per la Princesa a Tirant.

-Tirant, les tues paraules mereixedores són de resposta, car bé sé lo que desitges; però la mia fama clara és, car fins ara sens crim he viscut. Digues, ¿quina raó a tu ha dada esperança del meu llit? Lo creure sol ésser gran infàmia a les donzelles, e les nostres paraules són cregudes freturar de fe. Jatsia que altres donzelles pequen, e moltes que n'hi ha que no amen castedat, qui em veda a mi que lo meu nom sia entre les poques? Si jo consent a tu, no puc dir que açò no es sàpia, e no és cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir. ¿E ab quin fet excusaré jo ma culpa? Doncs prec-te, Tirant e senyor de mi, a tu plàcia voler-me deixar defendre la bellea que fortuna m'ha comanada, e no vulles llaugerament robar-me la mia tendra virginitat, car aquella donzella pot ésser dita casta qui dubta mala fama. E creu a mi lo que et diré: que no em desplau que tu ames la mia persona, mas tinc dubte d'amar aquell qui em pens que ab gran fatiga pot ésser meu, car no és trobada ferrnetat en l'amor dels estrangers, qui prestament ve e molt pus prestament se'n va. Mira què féu aquell ficte Jason (e molts altres que nomenarte'n poria), e quanta fon la pena que la trista de Medea passà, que matant a sos fills e aprés a si mateixa, sos mals hagueren fi, hoc encara la cosa desitjada, mas no en l'esperança que havia de la cosa. D'ací avant no vull pensar en les coses de present, sinó en les passades d'aquells que hom se pot servir, car és natural condició, a la qual fugir és impossible, que nostre voler sinó en sobirà bé terme no pot atènyer. Si alguna cosa la donzella desitja, encara que en extrem sia mala, ab vel o ombra de bé lo tal nostre voler demana. Menyspreant matrimonis de grans reis, ne elegí jamés partir-me de l'Emperador mon pare, car pensava la sua vellea ésser digna de ma servitud, ab tot que ell sovint me diu: "Carmesina, fes per manera, ans que jo partesca d'aquesta present vida, ab molta alegria jo et veja col-locada entre bragos de cavaller que sia gloriós, car lo meu voler ab lo teu se concordarà, posat cas que sia estrany o de la terra natural." E moltes vegades me pren a plorar de les benignes paraules que tostemps me diu, i ell pensa que jo plore per temor d'entrar en la més plasent que perillosa batalla, la qual sovint les honestes donzelles mostren tembre. Ell lloa la mia casta vergonya, confia de la mia vida, e la mia castedat fa a ell estar segur, la bellea li fa temor. E moltes vegades, com jo só lloada de bellea davant ell per los ulls de vosaltres, m'enutge molt d'oir-lo en sa presència, però no vull negar no em fos plasent ésser tal com me jutjau. Ai, Tirant!, gran llibertat és donada a mi, car no he sabuda l'art d'amar, e lo principi és a mi difícil e dubtós, e si jo no amava a tu seria dita benaventurada, perquè seria fora de tota passió, car só en record d'aquella trista nit del castell de Malveí; diré així com dolor vol que diga: "Qui mercè no ha, mercè no deu trobar."

E no volgué més dir.Tirant estigué un poc alienat pensant en lo parlar que fet havia la Princesa, mostrant-li la poca amor que li portava, com se tingués per benaventurat pensant ésser molt avant de ses amors e trobà tot lo contrari. Constret per molta dolor ab esforçat ànimo féu principi a paraules de semblant estil.