Les gràcies que fa la Viuda Reposada a Tirant.

-No es senyal del darrer mèrit lo donar així com la senyoria vostra fa, mas és principi d'amistat e de gran amor, e fa lo do plasent e graciós lo que prestament lo dóna. E qui dóna lo que no pot negar, fa molt bé; emperò encara que se'n faça liberal, poc dóna. Jo faç infinides gràcies a la senyoria vostra del bon record. E jo no vuil marit, per gran senyor que sia, sinó u, lo, qual, com a Déu, adore nit e dia e el tinc continuament present encara que sia absent. Aquell que ame no m'ha morta, mas dóna'm causa de mort, e per go vull primer oferir als dans la mia persona que manifestar ma voluntat per los perills que seguir-me'n porien, qui serien causa d'impediment a la fi de mon proposit, los quals deixaré de recitar perqué no és temps ni lloc.

Acabant la Viuda Reposada, Plaerdemavida féu principi a un tal parlar.