Com l'Emperador donà lo títol de duc de Macedònia al Conestable.

Complit lo sermó, e la missa, l'Emperador féu portar los cent mília ducats e totes ses robes e joies, e tot quant son pare li havia deixat. Aprés d'açó feren vestir al Conestable la sobrevesta del les sues armes; deixaren-lo així,un poc; aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Maced'onia e desplegaren les banderes del dit ducat, e al cap li posaren una corona tota d'argent molt rica, per co com gn aquell temps acostumaven de coronar a tots aquells qui tenien títol. Als comtes coronaven ab corona de cuiro; als marquesas, d'acer; als ducs, d'argent; als reis, d'or; als emperadors, corona ab set corones d'or. E per go aquest Diafebus, conestable, aquell dia se coroná ab corona d'argent, e feien-la tan rica com fer-la volien de moltes pedres preciosas. E per semblant 'coronaran a Estefania.

E fetes totes les coses dessús dites, ixqueren de l'església e cavalcaren ab les banderes esteses per tota la ciutat. L'Emperador ab totes les dames e ab tots los grans senyors, ducs, comtes e marquesas, ab tota l'altra cavalleria e infinida altra gent de cavall voltejaren tota la ciutat. Aprés ixqueren fora la ciutat en una bella praderia on havia una molt lúcida font qui era nomenada la Font Santa, e tots aquells qui prenien títol e es coronaven venien en aquella font a beneir les banderes, e alli donaven-li títol de duc, o de comte, o de marqués, o de rei, o d'emperador. Beneïdes les banderes, batejaren lo Duc e la Duquessa del realme de Macedónia ab aigua almescada sobre lo cap. E si aquell dia lo Duc vol fer a crear heraut o rei d'armes, ho pot ben fer ab l'aigua que resta, e per força li té a posar lo nom'del ducat e dóna-li de grans estrenes. E no pot ésser fet heraut o rei d'armes que no sia fill de gentilhom, per Qo com més fe los és donada que a tots los altres h'omens, car tots han estar al que ells diran.

Aprés que hagueren fet un reĦ d'armes, tomá lo Duc a la Font Santa, e l'Emperador pres d'aquella aigua de la font e tornà'l a batejar altra vegada, donnt-li títol de duc de Macedónia. Aprés a colp totes les trompetas sonaren, cridant los herauts e reis d'armes:

-Aquest és l'il.lustre pn'ncep duc de Macedònia, del gran llinatge de Roca Salada.

En açó vingueren tres-cents cavallers d'esperons daurats, tots armats en blanc, e tots feren gran reverencia a l'Emperador e molta honor al duc de Macedónia. E d'aquí avant no fon nomenat Conestable, ans donaren l'ofici de conestable a un cavaller valentissim, qui era nomenat misser Adedoro. Aquests tres-cents cavallers se feren dos parts, e cascú pres la pus bella donzella o que era mills a son grat, prenint-les de les regnes de l'hacanea en qué cavalcava: e tots per orde, los majors en estat i en llinatge prenien primers; aprés, los qui pendre volien. Hagué-n'hi molts que no volgueren pendre e posaren-se per les arboredes, cascú ab sa dama. E com s'encontraven, la u deia a l'altre que deixàs la dama que portava o havia de rompre dues llances ab ell, e aquell qui pus prest les havia rompudes prenia la dama de l'altre.

E estant los cavallers en aquestes festes, l'Emperador hi anà ab l'Emperadriu, mas la Princesa no hi anà, ni la duquessa de Macedònia ne lo Duc. E Tirant no hi pogué anar per la promesa que feta havia de no júnyer si rei o fill d'aquell no hi era. Mas lo Vescomte fon dels primers. E així anà l'Emperador a la ciutat de Pera, on era la festa aparellada. Era ja passat migjorn que encara los cavallers no eren tots tornats, e l'Emperador se fon posat alt en una torre per mirar; e com los cavallers venien rompien les llances davant sa majestat. E l'Emperador féu sonar un gran corn que de més d'una llegua podia ésser oït, e tots los cavallers, oït lo corn, tiraren la via de Pera. E foren eixits altres tres-cents cavallers, tots d'una color vestits, e prengueren lo pas no deixant-los passar; e aquí fon fet un fet d'armes molt singular, en lo qual l'Emperador hi pres molt gran plaer. E totes les dones e donzelles qui preses eren se'n fugiren dins la ciutat e lleixaren sos cavallers en mig del camp.

Lo combat dels cavallers durà ben dos hores, que l'Emperador no volgué que els departissen; e com hagueren rompudes totes les llances, aprés combateren ab les espases. L'Emperador manà sonar les trompetas, e tots se departiren, los uns a una part, los altres a l'altra. Com foren departits los cavallers, cascú cercava sa dama, e no les trobaren, e anaven dient que los altres cavallers les havien preses, e cascú feia sa lamentació davant l'Emperadriu e la Princesa per les dames que havien perdudes. Ells respongueren no sabent-hi res, que creien que los altres cavallers les tenien amagades. Aquells, ab gran fúria, ab les espases altes anaren devers los altres cavallers, e tornaren-se altra volta a combatre.

Com hagué durat per bon espai, veren les dames en los murs del palau. Sonà una trompeta e tots s'auniren e donaren de peu en terra, e ab gran esforç combateren lo palau, i elles defensant-lo; mas los de fora hi entraren per força d'armes. Com foren dins lo gran pati, se feren dues parts, e prengueren un rei d'armes, e trameteren-lo als cavallers qui darrerament eren eixits los plagués d'anar-se'n, que ells eren allí per cobrar cascú sa dama e les que guanyades havien.. Ells los feren resposta que per cosa en lo món ells no se n'irien, com ells volien part, la que els pertanyia, puix havien posades les llurs persones en tan gran perill de mort. Sobre açò, ells feren armes a peu dins lo palau, e fon una molt delitosa cosa de veure, car los uns caïen deçà, los altres dellà, los altres ab atxes se donaven de meravellosos colps; e aquell que perdia l'atxa no podia més tomar a combatre, ni aquell qui en terra tocava de cos o de mà. Per tal forma se combateren que vingué lo combat a deu per deu, e llavors ho feia molt bell veure. A la fi l'Emperador féu-los departir, e aprés que tots foren desarmats foren en la gran sala, e aquí dinaren-se. Aprés lo dinar dansaren. Com fon mitja hora ans del sol post prengueren-se a ballar e feren una bella dansa llarga; e prengueren la Princesa e totes les dames, e així ballant anaren fins a la ciutat de Contestinoble.

Aprés lo sopar, Tirant pres a tots los de sa parentela, los quals eren trenta-cinc cavallers e gentilshòmens, qui eren venguts ab Tirant e ab lo vescomte de Branches. E per ço se nomenaven ells de Roca Salada, per ço com, en aquell temps que conquistaren la petita Bretanya, eren dos germans, e l'u era capità e parent del rei d'Anglaterra, lo qual era nomenat Uterpandragó, qui fon pare del rei Artús. E aquest capità ab lo germà seu ensems prengueren un fort castell , lo qual estava sobre una gran roca qui era tota de bona , sal e lo castell fon edificat sobre aquesta roca. E per ço com fon lo primer castell que ells per força d'armes prengueren ab gran treball e perdiment de molta sang, deixaren lo nom propi d'ells e prengueren lo nom de la conquesta, e lo germà major fon intitulat duc de Bretanya. Lo rei de França tramès-li a dir per sos ambaixadors que li daria una filla sua per muller, e ab voluntat del dit Uterpandragó , tramès son germà en França perquè l 'esposàs. E com ell la véu de tan admirable bellea dix al Rei que ell no tenia procura de son germà per esposar-la, per quant lo Duc no la tendria per muller sua que altri l'hagués esposada. E féu lletres fictes de creença que donà al rei de França, e ell hi donà fe, i lliurà-la-hi ab los dos-cents mília escuts, ab condició que dins tres anys s'hagués intitulat rei de Bretanya. E lo germà tot ho atorgà, lo que lo rei volia. E portà-la-se'n molt ben acompanyada, segons a filla de tal Rei se pertanyia, e portà-la dretament al castell de Roca Salada. Deixà tota la gent en la vila, e pres la donzella; e posà-la dins lo castell, e prestament l'esposà e la pres per muller.

Com lo duc de Bretanya, germà seu, sabé tal nova, pres-ho a molta paciència per lo gran bé que li volia. Los cavallers qui ab la donzella eren venguts tomaren-se'n en França e digueren-ho al Rei, lo qual ho pres en gran greuge, e prestament ajustà totes ses hosts, e ab gran multitud de gent d'armes anà per posar siti sobre lo castell de Roca Salada. Lo duc de Bretanya, qui sabé que lo rei de França venia per destruir a son germà, tramés-lo a suplicar que no ho fes; e d'altra part lo Duc tram'es a son germà molta gent e moltes vitualles, e el forní de totes les coses necessàries en defensió d'un castell. E lo Rei tingué siti al castell un any e dos mesos, e per molts combats que hi donassen jamés lo pogueren pendre, ni negun dan fer. E lo Duc era ab lo Rei, e tostemps lo suplicava que volgués perdonar a son germà. Com lo Rei véu que no el podía haver, tractaren matrimoni d'altra filla ab lo Duc, e perquè son germà no hagués mal, consentí lo Duc en fer tal matrimoni com féu, que pres filla bastarda e sens dot negú. E tots los qui eren allí ab Tirant eren d'aquella pròpia línea, qui eren de llinatge molt antic, e hi havia haguts tostemps de molt virtuosos cavallers, e singulars dones de gran honestat.

Tirant, en aquell cas, ab tots los del llinatge de Roca Salada anaren a besar lo peu e la mà a l' Emperador fent-li infinides gràcies de la molta mercè que els havia feta en donar sa bella neboda per muller a Diafebus. E aprés que tots li hagueren fetes les gràcies, l'Emperador ab cara molt afable féu principi a un tal parlar.