Resposta que féu l'Emperador a Tirant en presència de sos parents.

-La glòria d'aquest món no està en parenceries, sinó en ben obrar. E per la molta virtut que en vós, Tirant, tinc coneguda, vos ame d'infinida amor, essent-me odiós lo nom d'altri qui parenta mia haja d'haver sinó del llinatge de Roca Salada; e aço per lo premi vostre, car la granea del delit que prenc com me record dels vostres singulars actes me fa oblidar tot altre llinatge; e per ço vos havia jo pregat, perquè fósseu mes afix a la corona de l'Imperi grec, que volguésseu pendre Estefania, neboda mia, per muller, ab lo ducat de Macedònia e ab moltes altres coses que jo us haguera dades. Mas diu lo vulgar parlar que no deu hom tant amar a altri que faça hom mal a si. ¿E com no havia prou Diafebus, e es devia tenir bé per content, d'éssser comte de Sant Àngel e Conestable Major? Ni vós no volgués, en aquell cas que jo el vos dava, lo dit comdat, ans lo donàs a vostre parent, e ara vos donava lo ducat e tampoc l'haveu volgut ab parenta mia bona e molt honesta. ¡No sé què us esperau! Si desitjau que us done lo meu Imperi, no en façau compte, que jo el m'he mester. E certament jo crec que vós me faríeu pobre ans que jo vos pogués fer ric: tant vos veig lo cor magnànim. E per ço, qualsevulla cavaller qui és en terres estranyes ab aptesa deu heretar a si mateix; aprés treballe en heretar los altres, car diferència deu ésser feta entre vicis e virtuts, posant les virtuts davant. Car los vicis moltes vegades són dissimulats, qui apareixen virtuts, car no ha al món tan forts espies com aquelles qui s'amaguen sots semblanza de llealtat.

No tardà Tirant en replicar al parlar de l'Emperador en estil de semblants paraules.