Reprensió que fa la Princesa a la Viuda Reposada.

-Ara conec la granea de vostra culpa: rompré la mia camisa ab dolorida veu, per ço com me parau tants llaços, los uns ab supèrbia, los altres ab vanagloria, e ab falsa parleria usau vers mi. ¿Qui dret vos ha donat diguésseu a la senyora, ma mare, que anàs a dormir ab ella? ¿Llevar-me mon delit per dar-me dolor e mala nit? Vós, segons veig, no feu fonament de virtut, sinó d'enveja e de malicia. E per ço és escrit que neguna dona no pot ésser dita sàvia qui no tinga honesta la llengua, e més avant en les obres que fa se pot veure si són conformes ab les paraules; e la fama és senyal de la bondat de la persona. E lo vostre poder no es tal que vullau senyorejar als qui son lliberts, car tal senyoria no us seria jamés atorgada, com dado tingam manifesta experiéncia,segons reciten les historias antigues, dels romans, com un fill d'un senador de Roma, qui era molt desitjós de senyorejar en casa d'un pníncep, posà si mateix a perills de batalles tan sovint que fon destrtyuït, perquè volia parlar e senyorejar, e per ço lo dit príncep, per ço que los altres prenguessen exemple d'açò, que no tinguessen tal atreviment en casa d'altri, féu-lo matar aixi presumptuós.

No tardà la Viuda Reposada en fer principi a tal resposta.