Resposta que fa la Viuda Reposada a la Princesa, de la reprensió que feta li havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant.

-Si em dolc d'aquella cosa que ma dolor augmenta, es per què jo de totes parts me veig constreta e forq a de sostenir molt afany, dolor e pensament per amor de l'altesa vostra. E les mies obres estan en fet e no en paraules, que per manifesta experiencia se poden mostrar, no en tacanyeries ni en deshonestat ni menys en alcavoteries, així, com moltes altres fan. La mia fama molt clara es. Mas, ¿voleu saber les mies obres quines són ni de què tracten? Elles son totes fundades en fe, esperança e caritat, en humilitat e paciència, en honestat e bona doctrina, en almoines, en contricció e penitencia. Foragite de mi supèrbia, vanagloria, enveja, ira, oi e mala voluntat, luxúria e tots vicis e pecats, e per Qo tal fruit com aquest és a mi més dolq que sucre. E per ço, excel.lentissima senyora, no deveu pendre enuig de mi si tinc un poc los ulls oberts e si tinc sentiment del que dec ni toca a l'honor vostra, qui m'és pus cara que la mia ànima; car sé que em daríeu culpa de grat si dar-la'm podleu. E lo defalt que jo us he fet, jo el vos diré: perque us he amacla e honrada més que vos no volieu, e açò es causa del defalt. E per aquesta raó viuré dolorosa tota ma vida, no gustant qu'e son bons dies ni menys bones festes, per co com tots los dies me seran de passió. E no vullau que pensen aquestes donzelles ni menys l'altesa vostra que jo sia cresol de carnisser, que faça llum a altri e que creme a mi mateixa. ¿E pensau-vos, senyora, que jo no haja pietat de Tirant, e no l'haja vist acalar-se ab la corda, la qual s'és rompuda, e ha donat tan gran colp que pens que les carnes e les costelles en lo cos rompudes deuen ésser?...

E pres-se molt ferament a plorar e llanq'a's per terra tirant-se los cabells del cap, dient:

-Mort es lo millor dels cavallers!

La princesa, oint dir semblants paraules, dix tres vegades:

-Jesús, Jesús, Jesús!

E caigué de l'altra part esmortida. E tan alt dix lo nom de Jesús, que l'Emperadriu, que estava en la sua cambra e gitada en lo llit que dormia, ho senti; llevà's cuitadament e ab cuitats passos anà a la cambra de sa filla e trobà-la esmortida, que a mal ni a bé no la podien retomar. L'Emperador s'hi hagué a llevar e tots los metges venir, i encara la Princesa no era tomada en son record, que tres hores estigué sens recordar-se. E l'Emperador demanà per quina causa sa filla era venguda en aquell punt. Digueren-li:

-Senyor, ha tornada a veure una altra rata molt petita, e així com tenia la fantasia en la rata que en lo llit havia sentida, e ara ha vista aquesta, ha presa gran alteració.

-Oh vell Emperador, trist e amarg! ¿I en los meus darrers dies tanta dolor tenia de sentir? Oh mort cruel! ¿I qué esperes, e com no vens prest a mi qui et desitge?

E dient açò ell perdé lo sentiment e caigué esmortit en lo punt de sa filla. Lo dol e lo crit fon tan gran per tot lo palau que era cosa de gran admiració de veure e d'oir lo plant que les gents feien; e fon molt major que lo primer.

Tirant, qui estava davant lo porxe esperant les bèsties quan les hi portarien sentí tan grans crits que paria que lo cel ne degués venir; desempatxà de cavalcar ab molta dolor e passió que passava, e la pena li augmentà dubtant-se que no fos en dan de la Princesa. Hipòlit pres una Borradura de marts gebelins e embolicà-la-hi entorn de la cama perquè fredor no hi entràs. E així en la millor manera que pogueren anaren fins al portal de la ciutat, e les guardes conegueren a Tirant e demanaren-li a tal hora on anava. E ell respòs que anava a Bellestar, als seus cavalls, per veure com estaven, per ço com la sua partida devia ésser molt presta per anar al camp. Les portes li foren prestament obertes, e Tirant féu son camí. Com hagueren cavalcada mitja llegua dix Tirant:

-Gran dubte tinc que a la senyora Princesa no haja seguit algun dan que l'Emperador li haja fet per causa mia. Vull hi tomar per ajudar-li si necessari ho haurà.

Diu lo Vescomte:

-Per ma fe, vós estau en gentil punt -dix- per ajudar-li!

-Senyor Vescomte -dix Tirant-, ¡si ja no em sent mal negú! Car vós sabeu que lo major mal fa cessar lo menor, e per ço jo us clam mercè que tomem a la ciutat si en res li porem valer.

-Vos haveu perdut lo seny o sou del tot tornat foll -dix lo Vescomte-. Ell no es pot tenir e vol tornar a la ciutat, per ço que l'Emperador e tots los altres hagen a conéixer e a sentir lo

vostre defalt. Haurem prou a fer en dissimular-ho a la gent per ço que culpa ni càrrec no hajau, e siau cert que si d'ací vós ne tomau, de mort o alesiat no podeu ésser delliure, posat cas que tot això sia, que vos dieu.

-¿No es raó -dix Tirant- que jo, qui he fet lo mal, que en porte la pena? E la mia mort hauré per bé espletada, puix per tan virtuosa senyora jo muira.

-No m'ajut Déu -dix lo Vescomte- si vós hi tornau, encara que jo hi sabés posar forga. E com!, ¿no hi es lo Duc, si res sent que sia en dan o en deshonor de la Princesa, que ell no li ajude? Ara podeu veure a qué vénen les tristes amors! Anem, si voleu, e no estigam pus aci, car tant com més estam ni detenim temps, és més dan per a vos.

-Ara feu-me una gracia -dix Tirant-, puix no em voleu deixar tomar, que vós que hi aneu, e si es negú qui dan li vulla fer o hagués temptat de fer-li, que muiren tots e no sia pres negú a mercè.

Tant lo pregà Tirant al Vescomte, que fon foreat de tornar a la ciutat, e al girar dix baix, que Tirant no ho ol, mas Hipòlit ho entés:

-Per mon Déu, no será veritat que jo haja cura de dona ni de donzella que en lo món sia, sino solament en fer venir los metges.

Tirant se n'anà ab Hipòlit.

Com lo Vescomte fon al portal de la ciutat, les guardes no el volien deixar entrar, fins a tant que dix com lo Capità era caigut ab lo cavall e venia cuitadament per los metges, e per causa d'açò lo deixaren entrar. E no els pogué haver tan prest com volguera, per ço com tots eren ab l'Emperador e ab sa filla. Com ells hagueren dat recapte a l'Emperador, portarense'n totes les coses necessàries per al cas de Tirant, e no ho gosaren dir a l'Emperador, que lo seu Capità estava mal. Peró lo Vescomte féu tot son poder de veure a la Princesa per ço que pogués recitar a Tirant la sua disposició.

Com ella fou tomada en son record, a l'obrir dels ulls que féu, sí dix:

-És mort aquell qui té la mia ánima cativa? Digau-m'ho prest, jo us clam mercè, car si mort es, ab ell vull morir.

L'Emperadriu, qui estava torbada de la gran congoixa que tenia de sa filla e los seus ulls, qui continuament destil-laven vives llàgrimes, no pogué compendre lo que havia dit sa filla, e demanà qué havia dit. La Duquessa, que la tenia en les sues faldes e abrarada, respòs a l'Emperadriu:

-Senyora, la Princesa diu que si han morta la rata.

Tornà a dir la Princesa ab los ulls tancats:

-No dic jo això, mas si es mort aquell en qui jo tinc tota la mia esperanza.

Respòs la Duquesa ab alta veu:

-No és morta, que jamés l'han poguda haver. -E girà's envers l'Emperadriu e dix-: Ella vaneja; aquesta malaltia és de tal natura que los pus savis fa tornar folls, que no saben què es dien.

Ella retornà en sa primera sanitat, e dos metges anaren ab lo Vescomte e ab lo Duc. Com la Princesa ho sabé fon posada en gran agonia, e lamentant-se dix:

-Oh mon senyor Tirant, pare de cavalleria! Ara és caigut lo llinatge de Roca Salada, e la casa de Bretanya ha molt perdut! Mort sou vós, mort! Car qui cau de tan gran altura com vós sou caigut, no se'n pot esperar llonga vida posseir. ¿Per que lo mal e lo dan no venia sobre mi, qui só estada causa, e vós fósseu delliure d'aquests perills?

La Duquessa estava molt atribulada així del mal de la Princesa com del dan de Tirant. No volgué més dir per dubte de les donzelles qui estaven prop. Los metges partiren prestament sens dar-ne sentiment algú a l'Emperador perquè no prenguès alguna alteració, car la sua complexió era d'home molt delicat.

Com los metges foren aplegats ab Tirant, trobaren-lo en un llit ab gran dolor que sostenia. Miraren-li la cama e trobarenla tota rompuda e los ossos que eixien alt sobre lo cuiro. E al menejar que el faïen, Tirant s'esmortí tres voltes, e cascuna vegada ab aiguarrós l'havien de tornar. Los metges feren la primera guar da lo mills que pogueren, e digueren-li que per cosa en lo món no es mogués del llit per tan cara com tenia la vida, e ells se'n tomaren. L'Emperador los demanà d'on venien ni on eren anats, que al seu dinar no els havia vists.

Respòs l'u e dix:

-Senyor, nosaltres som anats a Bellestar per dar remei al vostre Capità del mal que té.

Dix l'Emperador:

-E quin és lo seu mal?

-Senyor dix lo metge-, segons ell diu, gran matí s'era partit d'esta ciutat per anar on té los seus cavalls perquè los servidors seus prestament fossen en punt al dia assignat, ço és, lo dilluns de matí tothom fos prest per partir; cavalcava un cavall sicilià, e ab lo delit que tenia, anant saltant per lo camí es caigut en una gran séquia e ha's fet en la cama un poc de mal.

-Na Santa Maria val! dix l'Emperador-. ¡E no li fallen mals ni treballs a Tirant! E de continent jo hi vull anar a veure, fent-li conèixer que lo viure virtuosament és vida, e lo viciós viure és mort, e la glòria de tal honor ab tal vida, qui la té a si unida, no la deu deixar sinó per augment de major virtut.

Los metges, veent la voluntat de l'Emperador, que hi volia anar, detingueren-lo que no hi anás fins a l'endemà, que sena be reforqat. L'Emperador, puix véu que los metges no lo hi consellaven, deliberà de restar, e passà a la cambra de la Princesa e demanà-li de son mal e recita-li lo de Tirant. ¡Quanta dolor tenía la Princesa dins lo seu cor!Sinó que no la gosava manifestar per temor de son pare, e lo seu li paria que no fos res com pensava en la trista e desastrada fortuna que en la persona de Tirant s'era seguida.

L'Emperador estigué ab sa filla fins que fon hora de sopar, e l'endemà, sabent que los metges anaven a Tirant, e véu-los d'una finestra passar, tramès-los a dir que s'esperassen un poc; ell cavalcà e anà ab ells, e véu la segona cura. E segons la disposició que véu, prestament presumi com de gran temps Tirant no seria dispost per anar al camp. Com l'hagueren acabat de curar, l'Emperador féu principi a un tal parlar.