Conhort quefa l'Emperador a Tirant.

-No es negú qui en aquesta present vida se'n dega agreujar de les coses que per la divina Saviesa son ordenadas ni permeses, majorment com fortuna los administra, car humana discreció no basta resestir als casos imprevists, e pertany-se dels hòmens virtuosos haver paciencia en llurs adversitats, que alli son coneguts. Però jo bé conec que açò son pecats meus que ha administrats la fortuna, car la causa del vostre mal dóna augment e glòria als turcs per dar compliment a la mia destrucció. Mas l'esperança que jo tenia de veure-us partit per al camp, per los molts turcs qui ara de nou son entrats en lo meu Imperi, me requir e em dóna novella força que, així vell e despoderat com só, d'entrar en batalla; tant, que so vengut, en poc espai a la fi de mos trists pensaments. Demesiada cosa seria recitar tota la mia dolor ab los dubtosos pensaments, car en aquella hora que em fon manifest lo vostre mal, fui cert de la mia gran desaventura, com tota l'esperanga mia estava en la gran cavalleria vostra, mirant ab los ulls de la pensa que ab la virtut e forqa del vostre valerós braç, ab ànimo viril a tall d'espasa fóra escampada la sang d'aquells cruels enemics meus e de la santa fe catòlica. E ara com veuran l'abs'encia vostra, no havent temor de negú, s'ocuparan tot lo meu Imperi, e incriminaran llargament la mia honor e fama, e les mans seran semblants a la llengua; e lo major desig que tinc en aquest món és la vostra salut, car sens aquella en lo meu Imperi llibertat no pot ésser atesa. Per que us prec, Capità virtuós, que si amau la vostra vida ni la mia, que us vullau confortar, e ab l'ànimo esforilat que teniu de virtuós cavaller vullau pendre ab paciencia lo mal, carjo confle de la divina Miseric'ordia que haurà pietat de vos e del seu poble crestiá, qui est'a molt afligit per los infels, lo qual es impossible que puga ésser tret de captivitat sino per mitj'a de la virtut vostra, e no us vullau mes plànyer sobre cas irreparable.

Tirant, per la grandissima dolor que sentia, ab fatiga gran podia parlar, e esforigant natura tant com li fon possible, ab baixa e rogallosa veu féu principi a semblant resposta.