Resposta de paraula que féu la Princesaa Hipòlit.

-Só alegre en despendre llargament lo temps de ma enamorada vida ab tan enamorades paraules com la lletra de Tirant raonen. Jo li faré resposta e no gens dubtosa, car la sua mà mostra no enutjar-se d'escriure, e encara que los cossos nostres sien separats, les ànimes són juntes en voluntat; e si lo saber m'acompanyàs que jo li pogués fer resposta, ho faria de molt bona voluntat; e perquè lo missatger és tan fidelíssim, e totes coses li poden ésser comunicades, te prec me vulles de tant treball excusar. Li diràs com jo faré ab lo senyor Emperador que l'irem a veure un dia d'aquesta setmana; e si plaurà a la virtut divina, ell serà guarit prestament, e serem excusades d'aquest treball. E prec-te que te'n vages ab lo que t'he dit, car en aquest cas ma dolor tant augmenta que casi fora de seny entrí en aquesta cambra per llegir la lletra, e desig més estar sola que acompanyada, car tota companyía en aquest cas m'és odiosa.

Respòs Hipòlit:

-Senyora, lo vostre cor mostra ésser sense pietat e la celsitud vostra vulla haver mercè de Tirant e perdonen-li los vostres ulls, perqué entre tants mals que fets li haveu, li puixa sols recitar aquest poc de bé que ell de vós espera. E si la causa de la sua dolor fos a la majestat vostra palesa, e per vós fos coneguda l'esperança de son desig ab la granea de sa benvolença, vos faria ésser vera mostrant la magrea de sa cara, si us recorda en algun temps passat l'hajau vista. Vostra altesa té poder de perdre o de restaurar sa vida. Deixau lo que més vos plàcia, mas pensau lo que us desitja no us és enenmic, ans encara que us sia servidor, augmenta la sua glòria ab deute més acostat lligar-se ab la majestat vostra. E esperança és ja fallida en mi, e disitjós de resposta, o mort, o acompanyat de llàgrimes, seguint la desaventura d'aquell, o ab lletra segellada d'infinida amor, jo recite lo voler de Tirant, lo qual sé bé acceptarà lo blanc paper ab estudi d'enamorades paraules, car sé que no ignora lo vostre claar entendre, demant-vos de molta mercè mes raons no sien acollides sinó en compte de persona que infinidament vos desitja complaure.

No tardà la Princesa fer-li rèpica ab paraules de semblant estil.