Requesta dŽamors que fa Hipòlit a lŽEmperadriu.

-Lo bon grat que de vós, senyora, tinc, no poques voltes mŽha convidat per tal mitjà manifestar a la majestat vostra la molta amor que us porte, mas temor dŽerrar ha tardat fins en aquesta hora lo dir qual só, per vós ésser la més excel.lent en lo major grau dŽexcel.lència que trobar-se pogués. Emperò aquell delit que la bellea vostra representa a mi, entre els altres me fa gloriós viure. E mi tanta glòria Déu per sola mercè mŽatorga, qual cavaller ab mi egual pot ésser? E jo, per ésser jove dŽedat, ma llengua embarassada no basta a recitar ço que lo meu ànimo volriua: lŽexcel.lència vostra hi deu suplir, com a ignorant de tal mester. E mirant lo vestre afectat parlar, me dóna novella alegria com pens que sens lŽaltesa vostra jo no seria res, emperò lo vostre acost haja tant guanyat que tot altre esmerç me fóra molt perdre. E vull que sapiau lŽesperança que jo tinc en la majestat vostra me té a vida en aquest món, e si nŽera desemparat forçadament me convendria pendre la mort. E per ço tinc conegut que, amant lŽaltesa vostra qui tant valeu, res no m'és fort, puix teniu de discreció la vestidura, e totes coses qui per la majestat vostra me seran manades me són fàcils, puix saber e gentilesa en vós mancament no tenen. E plàcida a l'altesa vostra mirar quant a ma vista us sou mostrada plena de tantes virtuts. Tinc creença que si en lo temps de Paris atès haguésseu, altra que vostra altesa d'aquell pom no fóra estada digna. E per la clara coneixença en vós, qui sereu principi de tot mon bé e de tots mos mals; emperò si amor me força alguna cosa no discretament parlar, la vostra gran benignitat ho vulla pacientment sostenir, e ab paraules d'amor voler-me castigar. Solament vos suplic, agneollat als vostres peus, me façau cert per l'honor vostra com regir-me dec; e açò serà a mi d'infinida estima, tant que lo parlar delitós me fa venir los ulls en aigua per infinida amor que us tinc.

No tardà l'Emperadriu en fer-li resposta ab paraules de semblant estil.