Resposta que fa Tirant al conhort de la Viuda reprovada.

-Gran consolació és als miserables com en les tribulacions tenen companyons, ab tot que els meus passats e esdevenidors mals no tenen par en el món, com sien de major grau en estima de tots els altres; e la vostra amor, senyora Viuda, no és pot acomparar a la mia, car la vostra és descendent, qui davalla e va tostemps augmenta i augmentarà fins a tant que haja atès compliment de beatitud e aquí s'aturarà, si fer-ho porà, tant com la fortuna lo hi comportarà. Mas yo tinc major raó de dolre'm que jamés fos enamorat , car en espai d'un día só estar en lo més alt grau en més amors, que fortuna me pogués donar, e en l'altre dia só estat lo més confús e abatut enamorat de tot lo món, car de mos ulls he vist posseir quietament a un moro negre lo que jo no he pogut obtenir ni ab precs ni ab quants treballs en perills que he comportats en la mia persona per la sua amor. Doncs un tant desventurat home com jo no deuria viure en lo món perquè no tinguès jamés causa de fiar de neguna dona ni donzella.

E llevà’s del llit per volver-se'n anar, e la viuda li dix:

-Senyor, reposau-vos un poc, car molta gent ha en la carrera. No volría, per tant que ara com tinc la vida, negú vos ves eixir. Emperò jo serè prestament en la finestra e avisaré vostra mercè si és cas de partir.

Tirant, així adolorit com estava, se tornà al llit lamentant-se del mal que tenia present. La Viuda entrà en la cambra de la vella senyora de la casa, e prestament fon despullada, e vestí's una camisa perfumada ab tots sos drets com si hagués entrar en batalla, e gonella de vellut negre. E tota descordada entrà en la cambra e posa's al costat de Tirant, e ab atreviment gran e poca vergonya persumí fer-li present d'una tal requesta.