CCCXXVII. Com lo rei Escariano requerí a Tirant que el fes crestià.

-Coneixent quants generosos coratges los infortunis fan esforçar en los adversos casos, per manifestar a les gents l'ànimo que tenen, estimant que tan extremes dolors e no poquetes pèrdues com les mies, Déu ho ha permés per augment de major honor e glòria mia, e per exercici de ma paciència; e si a molts enamorada querella ha fets animosos, de tal fe són dignes emprenedors e seguidors, ¿què restarà de present lo món, de cavallers així despullat, que la persona real, de tan justíssima querella defensor ne protector no trobe? Per què dic a tu, Capità virtuós, qui est cap de la secular potència, espasa e coltell defenedor de la santa religió crestiana, que puix veig ma senyora la Reina que s'és feta crestiana, jo de bon grat vull seguir les sues virtuosas obres. Per què et prec que em vulles dar lo sant baptisme e que vulles ésser ab mi germà d'armes tant e tan llongament com la vida nos acompanyarà, essent amic de l'amic, enemic de I'enemic. Si a tu vendrà en grat, ho tindré a molta gràcia. Emperò ans que jo em batege, vull ésser adoctrinat de la santa llei crestiana, e saber quina cosa és la Trinitat, a fi que ab major devoció jo puixa rebre aquell sant sagrament del baptisme; e si neguna cosa hi saps, la'm vulles reduir a memòria. Mas pens-me que, segons los actes virtuosos que et veig obrar que tu has més aprés en l'art de cavalleria i en lo fet de les armes, que no en declarar los fets de la Santa Escriptura.

Respós Tirant:

-Senyor, jo no hi sé molt; però jo us diré‚ lo que n'he aprés‚ en lo temps de ma puerícia; car la santa llei crestiana no vol ni consent que los catòlics crestians hagen a creure ab raons ni a proves, sinó per sola fe. E aquesta matèria és tan alta, que qui més hi vol saber, menys hi sap, sinó aquell a qui Déu dóna la intel.ligència per pura gràcia. E per bé que jo segueixca la pràtica e I'estil de les armes, m'és de necessitat saber així en le coses esperituals com en les temporals; emperò per bé que jo no sia home de tan gran ciència com seria necessan per parlar de semblant matèria de la Trinitat, qui és tan alta que have mester molt que alceu I'enteniment, e encara haureu molt a fer en poder-ho compendre.

Tirant, lo millor que sabé e pogué, li declarà de nostra fe tot lo que un crestianíssim e devot cavaller hi pot entendre, en tal manera que lo Rei ne restà molt content i aconsolat; per què ab la devoció que ell venia al sant baptisme, per obra del Sant Esperit ell comprengué tant nostra fe com si tota sa vida fos estat crestià. I ab alegria inestimable dix lo Rei:

-Capità virtuós, no poguera jamés creure que per a ésser cavaller poguesses tant saber en los fets de la Trenitat, e tu n'has parlat tan altament que jamés pensara que lo teu enteniment fos tan subtil en dar-m'ho així entenent com ho has fet; més notícia m'has donada de la fe crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma companyia estaven. Ara et prec que em vulles dir qual és lo major bé d'aquest món, car per gràcia de Déu jo tinc bé compresa la santa Trinitat, e de continent que m'ho hauràs dit, jo em faré crestià.

Tirant, que véu la bona voluntat del Rei, pres-se a dir en 1a forma que oireu.