CCCXXIX. Com lo rei Escariano se batejà.

Aprés que la Reina se fon batejada e Tirant hagué tret lo Rei de presó, féu-lo davallar en la vila, per ço com eren d'acord que es volia batejar. En aquella vila havia una bella plaça, e Tirant féu fer un bell cadafal e féu-lo molt bé emparamentar de draps de brocat e de ras, e lo Rei estava alt, ben abillatllat, asseit en una bella cadira coberta de brocat, com a rei, e una gran conca d'argent plena d'aigua aparellada en una part del cadafal. E havia feta fer Tirant una escala ben ampla ab sos graons per poder pujar e davallar los qui batejar-se volrien.

Los capitans del rei Escariano ab tota la gent partiren camp a peu e desarmats, perquè era prop de la vila, molt pacíficament. Com foren al portal, triaren-se tots los capitan cavallers, e entraren primers; e l'altra gent los seguia. Com foren en la plaça e davant lo cadafal del Rei, feren-Ii tots molt gran reverència e digueren-Ii que els manava la sua senyoria. Lo Rei ab esforçada veu se pres a dir forma de semblants paraules:

-Los meus fidelíssims vasalls, parents e germans: a la divina Clemència és estat plasent d'haver pietat de mi e de tots vosaltres, si us voleu, car ha'm il.luminada la mia ànima e lo meu enteniment, com per aquest virtuós Capità crestià he rebudes moltes gràcies: la primera, que m'ha tret de presó e posat en llibertat; la segona, que m'ha instruït en la santa fe catòlica per tal forma que jo tinc notícia verdadera com la secta Mafomet és molt falsa e reprovada, e tots los qui en ell creen van a total destrucció e damnació. Per què‚ us prec e us man com a bons vassalls e germans, vos vullau batejar ab mi e ferme companyia. E fiau de mi que, a càrrec meu e de la mia ma, vosaltres rebau lo sant baptisme en salvació de les vostres ànimes. E los qui es deliberaran de batejar-se, no es moguen; los qui no es volran batejar, buiden la plaça e facen lloc als altres que vendran.

E dites aquestes paraules, lo Rei se despullà en camisa en presència de tots; e Tirant lo portà a la conca, e aquí el batejà llançant-li un pitxer d'aigua sobre lo cap, dient:

-Rei Escariano, jo et batege en nom del Pare e del Fill e del Sant Espirit.

Aprés Tirant batejà quasi tots los presoners, per ço com los demés eren parents del Rei ben acostats. Aprés se batejaren dos capitans, qui ab tot llur llinatge reberen lo sant baptisme: l'un llinatge se nomenava de Bençarag, e l'altre de Capçaní. E en aquell dia foren batejats, per la mà de Tirant, passats sis mília moros. Los altres restaren per a I'endemà e per als altres dies, fins que tots fossen crestians. E pocs foren los qui se n'anaren, e dels més roïns los qui no es volgueren batejar.

Aprés dix Tirant al Rei:

-Senyor, en lo temps que la senyoria vostra era moro e enemic de la nostra santa llei crestiana, me fés jurament de moro que seríeu ab mi germà d'armes, per què us suplic que ara de nou me tomeu a fer altre jurament com a cresti perquè la mia ànima ne sia més aconsolada.

Lo Rei dix que era molt content. E Tirant de sa mà havia escrits quatre Evangelis, en un full de paper, dels quatre evangelistes, e posà'ls-hi davant, e lo Rei féu lo jurament en semblant forma.