CCCLI. Com Plaerdemavida explicà l'ambaixada a Tirant.

-Lo cor magnànim e generós de tu, Capità, senyor, no pot fer sinó segons ha acostumat, car la noblea tua plena és de misericòrdia e de pietat; e no vulles guardar lo gran defalt dels ignorants habitadors d'aquesta aflegida ciutat, qui ab mans junts e genolls ficats te besaran los peus demanant-te mercè. Com la senyoria tua sàpia mills de mi que l'infinit Déu est contínuament ab los braços estesos per abraçar e tirar a si a tots los pecadors e perdonar-los, per grans que sien los pecats e delictes e com la mercè tua sia ara en aquesta província lloctinent de Déu, no refuses los precs de nosaltres, miserables, qui contiuament cridam a Déu misericòrdia, e aprés a la tua molta virtut. Car la major venja que lo cavaller pot fer de son enemic, si és que ab genolls en terra li demane mercè, e li deu perdonar per gran que sia estada I'ofensa, car més honor li és que si cent voltes lo feia morir. E suplic-te que les mies paraules no enutgen a ta senyoria, puix la fortuna vol que jo haja de recitar los teus gloriosos actes, qui són de gloriosa recordació, car ab lo teu valerós ànimo has morts e aterrats tants milenars de turcs en la Grècia, e aprés soferint naufraig est vengut en aquest regne qui és la sobirana Barbaria, dues voltes vençut e dues voltes fugit. E tu, digne d'honor, ab lo rei Escariano haveu seguit la vergonyosa fuita de tants temerosos reis que són estats vençuts per la tua pròspera mà, no jams cansada de matar moros. Per què‚ suplic a la tua alta senyoria, que per amor d'aquella sereníssima donzella que tu ames e adores que hages dolor e compassió de la senyora d'aquesta ciutat, e aprés de tot lo poble, que no consenta la tua molta humanitat que sia desposseïda de sos béns e heretat, com la senyoria tua sia tal e ab tanta caritat que lo contrari no se'n poria presumir Doncs, puix est tan magnànim en totes les virtuts, e vols pujar a monarca, no sies cruel e rnana al senyor d'Agramunt que ferme la pau, car jo veig que la fortuna t'és tan pròspera que tot lo que manaràs en lo cel i en la terra, de tot seràs obeït com a devot servidor de Déu e mantenidor de la sua santa llei crestiana.

No comportà Tirant que més parlàs, sino que ab fellona cara li féu principi a semblant resposta.