CCCLX. Suplicació que feu Plaerdemavida a Tirant.

-¡Oh invariables, inics e inplacables fats qui la varietat dels actes infal.liblement ordenau! ¿Per què forçau la trista ànima e lo dèbil e femenil cos a tants treballs? Millor me seria deixar-me de tan dolorós viure, puix no tinc poder en restaurar lo trist poble e la senyora de la trista ciutat. Doncs, magnàmin Capità e cavaller invencible, Tirant senyor, obre los ulls que tens de pietat, e oges les darreres suplicacions d'aquesta desaventurada donzella, la qual ab devot e humil cor suplica a la tua senyoria que sies en record del qual has acostumat de fer, car jo estime més la mort que per tu me fos donada, que per si altri m'era restaurada la vida.

Tirant dins l'orella tenia un sobreòs, lo qual le dava infinida dolor com s'hi tocava; e aquest dan li havia fet el senyor de les Vilesermes com se combaté ab ell; e cascuna volta que ell s'esmortia ni perdia lo sentiment, tocant-lo ab lo dit dins l'orella, prestament ell cobrava lo natural record. Com la donzella veu a Tirant ab los ulls oberts, lo qual llançava adolorits sospirs, alegrà-se'n molt, e ab gest e cara afable semblant paraules li dix:

-Capità senyor, jo conec bé que la tua senyoria està en l'illa dels Pensaments, e los teus desigs són tants que turmenten lo teu esperit sense plaer ni dilecció de la tua vida. E suplic-te que no perverteixques ni confones l'orde de natura, ni lo teu bon costum que es de perdonar, car gran temps ha, senyor Tirant, que ens poses aguaits per tolre'ns la vida combatent-nos de nit e de dia. No vull que la tua senyoria pase treball tant incomportable, que ara te'n pots deseixir. Comença primerament a mi, car vet-me ací, donzella indefesa, qui estic davant la tua presencia, qui tens espasa ben afilada; ara pots espletar la tua fort ma i banyar la tua espasa en la sang d'aquella qui aprés Déu te desitja servir. Però, diu Ovidi que amor no ha deguna certenitat com ella sia mutable, e si es muda tost se fa , e ab treball molt gran retorna. E per ço diu lo poeta Tobies que més val grosseria virtuosa que subtilitat viciosa. E per quant jo só donzella poc entesa, e parle algunes ignocències, lo teu ànimo sentit darà lloc a la mia culpa.

Respòs Tirant ab aquella millor veu que pogué.