CCCLXII. Resposta que fa Plaerdemavida.

-Comuna openió és, segons diu lo gran filòsof Aristòtil, que més val fer llançar dolor e sang de son enemic que vergonya ab pròpies llàgremes. E més diu Sant Joan Boca d'Or: aquell no té verdadera amor qui no la mostra als ops. E la certenitat e coneixença que tenim d'esser amats és quan veen que de nostres mals l'amic se dol. Doncs, senyor Capità, fes-nos alegre, car alegria tol e alleuja la tristor que de nostres advertisats tenim. E perquè en breu les forces d'amor comprengues, sies en record quants han la amor eleta, encara dubtosos e incerts de l'esdevenidora vida, sol per l'amor qui ve ab gloriosa fama, e no solament l'han eleta, mas sens tristor en les pròpies persones executada, qui els tolia la inefable tristor de l'espantable mort lo delit que els porta a la gran amor de llur fama. Oh senyor Tirant! Suplic humilment a la tua senyoria, per amor e reverència d'aquell Déu que tu creus e adores, que hages pietat e comprenssió d'aquest aflegit poble, recordant-te de tants casos infortunats de diversos grecs damunt recitats, que sots de virtut e ajuda tua, e del teu senyal, són estats lliberats, passant davant la faç de la tua claretat. A tu, Tirant senyor, rebem com a pare e protector nostre qui estàs asseit en cadira de misericòrdia e pietat, segons nos has promès, per amor, honor e reverència d'aquella excel.lentíssima princesa Carmesina, la qual tu contenples, fent-nos oferta que per la seua amor perdonaries a tots aquells qui devotament lo seu mon reclamaria. E com entre los bons tu sies lo millor, la nostra demanda no pot ésser denegada. Fes, doncs, senyor, segons qui ets, car la molta virtut e clemència tua no poria fer sinó la senyoria teua ha acostumat. E sia closa e finida la narració de la teua pròspera virtut, qui per la tua molta humanitat has permés que jo sia pujada en tan alt grau, tenint a tu en los meus pits, tractant de la tua bondat excelsa, qui est edificat en lloc del nostre sant profeta Mafomet.

Estant en aquestes raons, entrà per la tenda lo senyor d'Agramunt tot torbat, ab l'espasa nua en la mà, sabent com Tirant s'era esmortit en los braços de la donzella, qui era estat mal informat per lo rei Escariano. Com véu Tirat en les faldes de la donzella, ab la gran furor e ira que portava, no hagué notícia de la disposició en què Tirant estava, e ab cara fera e veu esquinçada se pres a dir forma de semblant paraules.