CCCLXIII. Com lo senyor d'Agramunt volgué matar a Plaerdemavida.

-Què fa ací aquesta metzinera, de diables invocadora? Com la podeu comportar? ¿E qui són aquells qui es nomenen amics e servidors de Tirant? Certament, bé mostren que poc estimen la sua vida, car si ho feien no comportaríen que una mora, enemiga de la santa crestiana llei, ab ses encantacions l'haja mort e no la degollen de peus. ¿Quina sentència, per cruel que fos, poria ésser just premi de tan inreparable dan? E Puix vosaltres fer no ho voleu, jo faré lo que jamés he acostumat, encara que l'honor de cavalleria hi sapia posar en dubte.

E pres-la per los cabells de part detràs e donà-li gran tirada sens d'ella haver compassió ni pietat; e posà-li l'espasa prop lo coll per assajar de tolre-li la vida. Com Tirant véu l'espasa tan prop de la donzella, qui en los seus pits recolzat estava, e sentí lo piadós plant que ella feia, pres l'espasa ab dues mans, e l'altre sentí l'espasa estar en lloc dur: creent fos lo coll de la donzella, tirà tan fort com pogué e fon forçat de fer gran lesió en les mans de Tirant, e passà molt gran perill, segons la relació dels metges, que no restàs afollat de les mans.

Com Tirant véu que son cosín germà li havia guardada tan poca honor e reverència, mogut de gran ira se pres a dir forma de semblants paraules.