CCCLXIX. Com lo senyor d'Agramunt demanà perdò a Plardemavida.

-Si l'immens Déu ab ulls de justícia los humans actes esguarda, mal impunit ni virtuós acte sens remuneració es impossible reste. Encara que les penes dels mals s'allarguen no per ço deixan de venir al qui mereixen retraure. Enperò si l'adversa fortuna mogué la mia ira que perdí lo seny, llevant-me la natural coneixença de vostra gentilea, en gran part lo meu defalt té causa justa de perdò per no haver-vos coneguda; e si la vostra molta virtud no em vol perdonar, lo que no puc creure, iré per lo món vagabund cridant tostemps mercè, e si sobres gran amor me fa report d'extrema pena o de presta mort, no m'assegura lo perill de ma vida. Mas siau certa que no em plau per mi, a qui a qui nunca haveu ofès, atengau nom d'homicida. E si per lo poc que de vós fins ara mereixc, mes paraules de fe no us paren dignes de perdó, me serà forçat ma presta mort obligant-vos a tard penediment, vos sia testimoni de veritat. E si a la fortuna ha plagut que de vós no haja atesa coneixença, so de parer que, penedint-me, de perdó so mereixedor. E no solament de vós lo mereixc, perquè tant valeu, mas encara per esguard de l'esmena qui en l'esdevenidor vós n'espera desitjant-vos servir, ab tot que si la fi de mes obres teniu vistes, m'estimareu de culpa delliura. Encara que en nom d'enemic vos haja volguda ofendre, mon voler no ha pres terme en voleu-vos mes enutjar, sinó conplaure, mas seguint les cruels lleis de Mars he ofert la mia persona a sangonoses batalles, tenyint en augment de l'estima de ma honor los verds camps africans de la mia sang com a cavaller, seguint los militars costums. Ne ab cauteles no he pensat enutjar a negú, així com han fet los habitadors d'aquesta ciutat, d'on les llurs esperances eren de tot fallides. E si per justes excuses no us dolreu de mi, almenys mostrau-vos-en dolre, puix tant haveu treballat en lliberar aquesta ciutat ab tots los habitadors d'aquella, la qual, tenit-se per destruïda, de vós sola repar espera. Puix sobre mi tant poder teniu, que si m'es pres en compte, só content per l'amor vostra virtut atenyeran coneixença m'hauran per quiti de tal infàmia. E no em desplau per fer majors mos mèrits, que aquella qui ha vençut les forces d'aquell increible Capità, sens armes, de la vostra molta gràcia jo sia vençut.

No tardà Plaerdemavida un poc espai en fer principi a semblant parlar.