CCCLXX. Resposta que féu Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.

-No és costum de les dones d'honor qui s'estimen, d'ésser cruels ni desitjoses de venjança, e no plàcia a la divina Potència que en esperit de dona grega tal defalt fos trobat, car encara que vostra mercè me volgués ofendre, en gran part sou estalvi de culpa per no tenir de mi coneixença. Sol l'ofensa és estada feta al senyor Capità, sots la fe del qual ma vida reposava, e per bé que al terme de ma fi fos atesa, no dolguera la mort puix per les mans de tan valentíssim cavaller fos morta, esperant-ne en l'altre món per premi corona de martiri, atesa la fi per què jo suplicava, qui era en augment de la santa fe catòlica, segons que per experiència clarament e manifesta se demostrarà. E no fretura demanar-me perdó, com no em tinga per ofesa de vostra mercè; e encara que ho fos, seria molt contenta de perdonar-vos, car de vostra mercè espere jo la gràcia e lo perdó segons que per vostra molta virtut mé‚s estat ofert de perdonar per amor mia a la senyora d'esta ciutat e a tots sos vasalls. E si neguna cosa poden los precs meus prevaler, vos suplic que aquesta aflicció que voleu dar aparteu de vós per aconsolar a mi, e ab bona esperança vivint, vos dispongau en pendre alegria, perquè Nostre Senyor Déu vos faça obtenir l'amor que de la cosa amada desitjau. E encara jo no sé quina raó done del que dec fer, o seguir lo meu plaer o lo vostre, fent lo que dieu que tant vos contenta, e puix que la vostra liberalitat és tanta que veent la mia deguda vergonya de l'empresa per mi feta que vullau consentir a les mies justes pregàries, segons per vostra mercè m'és estada feta oferta.

E no dix més per ço com lo rei Escariano e Tirant venien. E de continent foren fetes moltes dances e balls moriscs.

Passat lo deènt dia de les singulars festes, los de la ciutats, ab la senyora ensems, prengueren les claus de la dita ciutat e donaren-les a Tirant, e que fes de tots ells lo que a la senyoria sua fos plesent. E Tirant pres les claus e donà-les e Plaerdemavida fent-la senyora de la ciutat e a triümfo de molta gent, qui l'acompanyava ab diversos enstruments, la portaren a cavall dins la ciutat e la meteren dins lo palau real com a senyora. E la senyora primera tragueren de la ciutat ab tots aquells qui ab ella solien estar. E Tirant donà a Plaerdemavida servidors, tota la ciutat e de molts castells e viles qui eren sots lo seu domini e senyoria.

Complits los huit dies, Plaerdemavida féu venir la senyora que de la ciutat solia ésser, e ab cara molt afable e ab graciós gest li féu la següent restitució en estil de semblants paraules.