CCCLXXII. Resposta que fa Plaerdemavida al senyor d'Agramunt.

-Oh engan manifest de la fortuna! Les batalles que començà en França lo teu pare contra los crudelíssims anglesos, de què obtingué singular victòria, ha reservada a tu, fill seu, les quals té plàcia finir e determenar gloriosament, ab la sola temor que les gents tenen de tu. Mas condició e natura és de les coses passades, que les poden reprendre e inculpar, no pas corregir ni mudar e lo mal que volies fer en aquesta ciutat, si bé et recorda, has ja remès e perdonat. Doncs, què demanes? ¿Que aprés de tanta prosperitat de singular alegria sobrevengués ara tanta persecució? No em par que sia obra de tal cavaller com les gents t'estimen, car major defalt serà aquest que no lo que primer cometist. Mira que diu que vincle de caritat e d'amor es molt singular, retent deguda honor a la majestat de l'hom e a la bonesa de les dones. Per què posa silenci en la ira tua, e tots quants són en aquesta ciutat te són amics e servidors. Mira que dixs, lo rei David: aquell és malvat qui no rep guardó, e més malvat qui l'oblida, car bon amic és així, com l'especier, encara que no us done de les espècies, vos dóna de la bona olor; açò no munta res, puix liberalment perdomist. Honestament e clara vull viure si a ta senyoria serà plasent. No hem tolgues l'honor, puix virtuosament he obrat perquè puga fer quítia la mia conciència. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi. E per venir al que vull dir, ¿dius que has fet vot que tots los de la ciutat passen sots la tua espasa? Ab molta voluntat seran contents complaure't per mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat perquè sies quiti del teu miserable vot. E fer s'ha en aquesta forma: que la majestat del senyor Rei prenga l'espasa per lo pom e l'egregi Capità per la punta, e tots los de la ciutat passaran sots ella. En tal manera, serà lo vostre vot absolt a pena i culpa, e jo daré la benedicció com cantaré missa.

En açò tots se prengueren a riure. E així fon fet: que tots quants foren en la ciutat passaren dejús l'espasa, segons lo vot que ell fet havia. Com tots foren passats, Plaerdemavida pregà a la senyora de la ciutat que és volgués batejar segons li havia ofert. E ella respòs que era contenta e que ho faria de molt bona voluntat. E de continent li fon donat lo sant baptisme, lo qual rebé ab molt gran devoció. E aprés d'ella foren batejades mil e tres-centes persones. Aprés foren convertits tots los d'aquella província; e lo frare qui allí era vengut per traure catius, Tirant li hagué del Papa que fos llegat en la Barbaria; llavors los crestians qui novament s'eren batejats, e los moros, no li deien sinó " pare del crestians".

Tirant, ans que partís d'allí, pregà a la senyora de la ciutat que es volgués casar ab Melquisedec. Aquesta senyora com era mora se nomenava Justa, e en lo baptisme no volgué que li mudassen lo nom. Tirant pregà a Plaerdemavida que la conduís que atorgàs aquell matrimoni. E tant le pregaren tots que ella fon contenta de fer el matrimoni. Llavors Tirant ordenà que fossen fetes festes molt singulars, d'aquelles que en semblant cas fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de perfectíssima vida, així en obres com en paraules discretes ab molta honestat, e molt devota de la sacratíssima Mare de Déu. Aquesta, per sa devoció, edificà molts monestirs en la sua terra, així d'hòmens com de dones; e era dona molt caritativa, ajudant als desemparats, e cobria los despullats.

Aprés que les bodes ab gran festa foren solemnisades, Tirant e lo rei Escariano, ab tota la gent d'armes, se partiren d'aquella ciutat, e portaren-se'n a Plaerdemavida, e anaren per conquistar una províincia que hi havia, qui era del germà del rei de Tremicèn. Aprés que l'hagueren conquistada, Tirant ne féu governador e capità a un valentíssim cavaller qui es nomenava lo senyor d'Antioca, lo qual en la guerra havia feta grandíssima prova; e aquest era gran amic de Melquisedec, senyor de la ciutat dessús dita. E estaven-se veïns a tres llegües, e visitaven-se sovint per la gran amicícia que havien tenguda en la guerra, e així l'amicícia augmentà per ésser veïns.

Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E un dia entre los altres, parlant de la Princesa e de l'estat de l'Emperador, Plaerdemavida lo reprès dient-li com no deixava la conquesta de la Barbaria per socórrer a l'emperador e a sa filla. E Tirant li repòs que primer volia saber noves certes en quin punt estava l'Imperi, ans que ell se mogués. E pregà a Plaerdemavida que li volgués recitar tota la sua fortuna aprés que fon eixida de la galera e la fi de la sua desaventura. Plaerdemavida, venint en record dels treballs e dolors que sofertes havia, hagué compassió de si mateixa e destil.laren dels seus ulls vives llàgremes, he aprés un poc espai, eixugant-se les llàgremes, de semblants paraules li féu present.