CCCLXXIII. Com Plaerdemavida recità a Tirant la sua fortuna.

-A mi no basta estil de conformes paraules en recitar les dolors e dubtosos pensament que a la mia fatigada pensa combatien com me trobí nua en la vora de la cruel e tempestuosa mar, compresa d'inestimable fred e fatigada del treball que sostengut havia de venir de la galera fins en terra, d'on restí molt turbada, emperò no oblidar-me de continuament reclamar aquella secratíssima e misericorde Mare de Déu, qui jamés fall a negú qui devotament la reclame. Car en aquell cas la mía ànima estava tan adolorida com pensava de la mia trista sepultura seria que voltors, e corbs, e altres ausells de rapina la mia trista carn així haguessen a menjar, e si no que la nit escura, que és cobrellit de dones e de donzelles, me socorregué, doble pena fóra estada la mia. E trobant-me tan aflegida e veent-me sens degun consell, mirava a totes parts si veuria algun lloc on per ma honest retraure'm pogués. E per sort, encara que la nit fos molt escura, viu una barca qui em paregué que de peixcar degués ésser, e entrant dins la barca per amagar-me, trobí dues pells de moltó, les quals ab una corda lliguí una ab l'altre, e fiu-me'n una sobrevesta que m'alleujà gran part del mortal fred que tenia. E així passí gran part de la nit sens dormir, lamentant la mia gran desaventura. Suplic-vos, senyor Tirant no em façau més parlar de passions, car com tinc record de que e passat per causa de vostra senyoria, estimaria més cent voltes la mort que no més viure, e sapiau que la ira tira totes coses a crueldad, e amor inclinada a pietat, e paciència tempra la ira. E més val que calle, que mal recordar se fa dels passats mals, que no és dubte que l'ànima e lo cos no em resten agreujats.

Com Tirant l'oí tan adoloridament parlar, pres-li gran dolor e no li consentí¡ de més dir, sinó que amor afable la posà en altres raons d'alegria, per ço com tenia d'ella molta compassió e los mals e treballs que havía passats li eren venguts per causa sua. E com l'hagué un poc aconsolada, de semblants paraules li feu principi.