CCCLXXIV. Consolació que fa Tirant a Plaerdemavida

-Si la fortuna ingrata ab impietat dóna treballs a la tua pensa, aquella sotsmetent a doloroses angústies, e los trists e incogitats infortunis exerceixen les formes impetuosesen les humanes condicions e reposats estaments, los quals dura impulsió poria facilment repel.lir, si humana saviesa ab caliditat aquells pogués preveure, virtut d'ànimo viril prudentment dicerneix deure cessar l'amargosa ansietat,si espera aquells reparables per contraris efectes d'egualtat o millor comutació, mas la vana esperança, aprés que serà coneguda, dobla incessament la tristor e misèria, portant intrínseca desesperació e comoventactes impiadosos, los quals de düits, en efecte es procurada perpètua e horrible damnació. Guarda, doncs la tua ànima no sia ofuscada per ira, engendrant oi ab insaciable apetit de venjança, mas refrena les crueldats de les desenfrenades cogitacions, car no solament fatiguen la tua ànima, mas encara porten falles enceses de foc cremantles potències de natura, e le llibertat del superior e noble intel.lecte, e lo ver juí d'aquell. La causa d'on promou aquesta vana e folla ira és cobdícia e desordenat apetit de les coses que són en senyoria e àrbitre de fortuna, e de tot separades de la nostra facultat. D'on se segueix la possessió d'aquelles ésser molt perillosa e temerosa, com no puixa viure sens temor aquell qui ab dubte posseeeix les sues coses. Los posseïdors d'aquelles ha perduda la llibertat de llurs penes i cogitacions, e han constituït e sotsmés aquella a captivitat e servitud de temor, Los antics filòsofs recuperaren posseir béns de fortuna, perquè llur pensaments fossen en plena e perfecta llibertat, e digueren que incomparable vanitat era voler contendre ab fortuna de les coses que no poden ésser separades del domini d'aquella. Dix un filòsof que gran folia era pendre armes contra l'eneemic del qual no és esperada victòria. Mostra la fortuna a molts la cara rient ab afalacs enganosos, preparant aguaits amagats en la tempestuosa mar d'adversitats, apartada tota esperaná de seguretat. No és llig de fortuna jamés haja donat ne otorgat privilegi de fermetat e possessió quieta. Veem que natura ha ordenat loshòmens eixir nuusdels ventres de llurs mares, e los altres animals ixen ab naturals vestits, e de les vestidures d'aquells cobrim les nostres carns nues e miserables. Dóna a nosaltres natura béns interiors de l'ànima, los bés exteriors són donats e otorgats per fortuna; aquells regeix fortuna liberament ab prosperosa inconstància, sens empediment algú. E aquell savi Sèneca diu, en les sues epístoles, que totes aquelles coses són a nosaltres estranyes que desitjant són adquirides, de que es mostra clarament aquelles no ésser de nostra natura, ne de llonga duració e fermetat, com no sien otorgades per natura. Lo port de seguretat és estat atrobaten les virtuts teologals, morals e polítiques, quan aquelles per exercici se són habituades en la nostra ànima, e per aquestes atenyem la vera felicitat, la qual és la fruïció divina, aprés que som fora de les misèries e dolors de la nostra vida. Boeci diu en lo llibre que féu de Consolació, que felicitat no podia ésser atrobada en les coses a nosaltres aparents ésser de benaventurança, com felicitat solament sia en la divinal fruïció, la qual esperen atènyer per virtuts meritòries així com han obtès per llurs mèrits los hòmens justs sens temor de perdre aquella. Totes les coses atorgades per fortuna són vanes, com no hagen constància ne fermetat alguna, segons diu lo Savi en lo llibre apellat Esclesiastès. Prec-te, doncs, cara germana mia, que no vulles donar a ira e furor d'impaciència, com les coses que dius haver perdudes, si has bè entès ço que t'he dit, coneixeràs que fortuna no ha fet injúria alguna exercint son ofici, cobrant de tu les coses que eren sues e acomanant aquelles a altres que les tinguen, així com tu les has tengudes. E no cregues que done major seguretat a aquells d'aquella que ha donat a tu, com no sia algú savi, o foll, escient o ignorant, puixa a posseir béns de fortuna sens beneplàcit d'aquella. E si la tua ira és en tal extrem que no puixes bonament mitigar aquella, hages de mi aquest consell de salut, ço és, que oblivió sia la medicina, e així donaràs gran remei a la torbació de l'enteniment, e a la tristor que has comprès lo teu ànimo, e tú aquell empedit que no pot decernir la veritat, segons diu aquell savi Cató en les sues doctrines. Dóna fi als plors e gemecs; sia la vera raó constant a cobrar ço que has perdut, ço és, tu mateixa; venç la malícia ab presència e la ira ab benignitat; guarda de venir en desesperació perquè no perdes la tua ànima, la qual no pories cobrar ab infinit tresor; hages esperança de bé ab temor de Déu, e seràs vencedora de tota ira e desesperació, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona paciència. Car diu l'abat Simeon que cascú se deu estudiar en haver paciència, e estar aparellat a la fortuna, per ço que si ve algun mal cas, tristor no el puixa vexar tant que el porte a desesperació. Diu Sant Gregori que aquell no és bo qui no sap soferir ni comportar los mals, ans ensenya que no ha bondat alguna, puix és sobrat per impaciència. Mira què diu David, que segons la granea de les dolors que Déu dóna a l'home en temps de fortuna, li dóna aprés grans consolacions e plaers si les porta ab paciència. Pensa que no ha persona al món que sovint no sofira grans mals e tribulacions, així reis com papes, e grans hòmens e dones. Sies, doncs, constant e ab virtuosa paciència, car jatsia la mísera humana condició porta ab impaciència les dures e congoixoses adversitats de fortuna, emperò, l'ànimo virtuós basta aterrar la fragilitat e inconstància de temor. E si dius que la natura ha constituït la tua noble persona en estat femení, pulsil.lànim e temorós, sia lo teu ànimo constant e viril, imitant la noblea d'aquells dels quals has presa la tua naixença e nodriment. La tribulació de fortuna demostra la valor de l'hom, e qui no n'ha sentit no és trobat ni val res, segons diu lo Savi; car segons diu un poeta, és molt favorable als constants e animosos, e odiosa e desfavorable als pusil.lànims e temerosos. La nostra vida és una milícia, ço és, contínua batalla, segons dix aquell sant Job. No és home nat qui puixa escapar de perills de fortuna. Dix lo gloriós Sant Pau apòstol: " Veig los perills de la vida present: perill en mar, perill en terra e perill en los falsos frares". Si la tempestuosa mar ha posat en tants treballs e mals la tua persona no só jo estat excusat d'aquells, qui só estat pres e ferrat, e après ab innumerables perills molt propinc a la mort. Mira, jo et prec, quants colps e nafres mortals ha portat la mia persona. No seria possible recitar pogués complidament les mies tristes desaventures, e tots aquests mals són a mi més tolerables que l'absència d'aquella exel.lentíssima senyora, per mi amada més que totes les coses d'aquest món. ĦAquest és lo meu dolorós entrenyor, aquesta és la mia intolerable pena! E si jo podia veure e contemplar la sua majestat e inestimable bellea, tots aquests mals tornarien a no res. No menys pena porta la mia pensa, com per causa mia est venguda en les amargoses ansietats de la tua ànima, mas prudència, la qual no és sotsmesa a la cega fortuna, sap reparar los dans passats e proveir a aquells qui es porien seguir. Per què, a fe de cavaller, promet e jur per lo Déu eternal e gloriós Jesucrist, e per la creu a mi donada quan fui creat novell cavaller, de satisfer-te en doble e més que no has perdut, e ab suma diligència e cura hi entendre, com me tinga per molt obligat, e cometria gran ingratud si feia lo contrari, la qual en mi no serà jamés trobada. E aquella cordial amor, la qual has en mi obtesa, donant promptitud a la promissió, portarà aquella a la desitjada fi. E amor ab treball venç les iniquitats e impietats de fortuna, e saviesa senyoreja los enganosos aguaits d'aquella, e ab confiança segura aparta de l'enteniment tota ira e tristes cogitacions e folles e inútils fantasies, e dóna repòs a aquell.

Plaerdemavida, ab los ulls encara humits del plorar que fet havia, ab baixa veu se pres a dir forma de semblants paraules.