CCCLXXXII. Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e per lo senyor d'Agramunt.

-ˇFugiu de mi, castedat, honesta vergonya e temerosos pensaments, perquè les mies orelles acostumades d'ésser obertes a les paraules de Tirant, i lo meu cor d'obeir los manaments d'aquell, és impossible li deneguen cosa que a Plaerdemavida honor i bé singular li procura! Presta és, senyor Tirant, la tua serventa; sia fet de mi segons la tua voluntat.

E encara parlava Plaerdemavida, quan Tirant se llevà del coll una rica cadena e la mès al coll de Plaermavida per senyal d'esdevenidor matrimoni. Aprés féu portar peces de brocat e vestí-la com a reina.

Aprés Tirant tramès per lo senyor d'Agramunt, e pergà'l molt no li digués de no del que ell diria, com ell ho tingués ja promès. E lo senyor d'Agramunt li respòs en semblant estil:

-Senyor Tirant, molt estic admirat que vostre senyoria pregue a mi de neguna cosa, car sols lo manar és a mi molta gràcia, e no hi freturen precs, car jo ab molta voluntat faré tot lo que em maneu.

Dix Tirant:

-Cosín germà, jo tinc deliberat de fer-vos rei de Fes e de Bogia e dar-vos per muller a Plaerdemavida, car sabeu bé com tots los del nostre llinatge li som molt obligats per los treballs que ha passat per nosaltres, e per la molta bona amor que ens porta, com sia donzella de grandíssima discreció e d'honestíssima vida. A vós vendrà molt bé, e a ella, per la gran amistat que haguda haveu.

Respòs lo senyor d'Agramunt:

-Cosín germà senyor, lo meu deliber no era de pendre muller emperò a mi és massa gràcia e honor que vostra senyoria me pregue de cosa que jo us dec suplicar, e us ne bese peus e mans.

E Tirant no ho volgué comportar, mas pres-lo per lo braç, e lleva'l e besà'l en la boca. E aprés li féu infinides gràcies així dels regnes com de la novella muller.