CCCLXXXV. Com l'ambaixador de Tirant explicà sa ambaixada als reis.

Tengut lo consell, l'ambaixador se mès en orde e molt ben acompanyat féu la via de la ciutat tot desarmat, e tota la sua gent, mas ben abillat, e trameteren ans que partís un trompeta per demanar salconduit, e de continent li fon atorgat. E tornada resposta per lo trompeta, l'ambaixador entrà dins la ciutat ab tota la sua gent, e féu la via del castell on los reis eren, los quals eren aquests: lo rei de Fes, lo rei Menador de Pèrsia, e lo rei de Tremicèn, que havien elet per mort de l'altre que lo rei Escariano havia mort, e era nebot d'aquell. Los altres reis eren morts en les batalles que havien hagudes.

Com l'ambaixador fon davant los reis, los quals s'eren tots ajustats per oir l'ambaixada, e sens saludar e fer reverència alguna l'ambaixador los dix:

-A vosaltres, qui poderosos reis ésser solíeu, de part del sereníssimo e crestianíssim rei Escariano e del magnànim Capità vencedor de batalles Tirant lo Blanc, vinc jo ambaixador per notificar a la vostra presència la voluntat de llurs senyories, dient-vos que dins tres dies hajau buidat la ciutat de Caramèn e tota la Barbaria; altrament passats los tres dies vos aparelleu a la batalla, la qual sens dubte serà en total destrucció vostra e excelsament de la fe crestiana; per què, si de savis reis volreu estendre vostra fama, ensiguiu llur consell, recordant lo nom de Tirant, espantable a les vostres orelles i les mans d'aquell odioses als enemics de nostra llei. No us oblideu la prosperitat i exalçament del Rei, perquè, obeint lo que us recite, siau estalvis de vostres vides i piadosos de vostres pobles.