CCCXCIII. Com l'ambaixador de Tirant se'n tornà ab la resposta de l'Emperador e de la Princesa.

Aprés pocs dies que l'ambaixador hagué explicada l'ambaixada, l'Emperador deliverà que prestament delliuràs l'ambaixador de Tirant, e féu fer resposta a la lletra e ambaixada de Tirant, narrant a la dita lletra llargament lo punt e la disposició en què estava e tot lo seu Imperi.

E féu-se venir l'ambaixador davant e donà-li la lletra; e aprés lo pregà molt afectadament que ell volgués molt sovint sol.licitar a Tirant que fos en record d'ell, e que hagués compassió de la sua senectut e de tnts pobles qui estaven en perill de renegar la fe de Jesucridt, e de tantes dones e donzelles qui s'esperaven ésser deshonrades si doncs lo divinal auxili e lo seu no havien. E molt ben instruïnt l'ambaixador prer la imperial majestat, llicència pres d'ell besant-li lo peu e la mà, e per semblant de l'Emperadriu.

Aprés l'ambaixador anà al monestir on era la Princesa e dix-li com tenia llicència de la majestat de l'emperador, e venia a sa altesa si li plaïa manar alguna cosa. Respòs la Princesa e dix que tenia molt singular plaer de la sua presta partida, car confiava tant de la sua bondat e gentilea que faria son poder de fer venir prestament a Tirant per lliberar-los de la gran necessitat e perill en fquè estaven, e pregà'l molt que açò fes ab summa diligència, com poer art de cavalleria hi fos obligat; e donà-li la lletra que trametia a Tirant.

E finit lo parlament, l'ambaixador besà la mà a la Princesa e pres son comiat, e la Princesa l'abraçà e li féu molta honor. E molt ben certificat, l'ambaixador, de totes les coses de què Tirant li havia dat càrrec, recollí's en la nau e féu dar vela per complir son viatge.

Ací es lleixa lo llibre parlar de l'Emperador e torna a Tirant.