CCCXCIV. Com Tirant pres la ciutat de Caràmen per força d'armes.

Aprés que Tirant hagué tramès l'ambaixador Melquisedec en Contestinoble, ell treballà ab continu estudi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, perquè tots dies feia tirar ab trabucs e ab bombardes grosses a la muralla, e tant com ne derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E donà molts e diversos combats de nit dins la ciutat eren molt savis e valentíssims, e molt pràctics en la guerra, e tenien molt bona cavalleria, car contínuament, a tantes hores com volien, los eixen defora a guerrejar, e havien de grans escaramusses que hi morien molts d'una part i d'altra. Emperò ells no gosaven eixir a batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e de peu que ells no feien, e tingueren-se així per espai d'un any.

Seguí's que un dia Tirant ajustà consell de cavallers, e fon-hi lo rei Escariano, lo senyor d'Agramunt e molts altres capitants e cavallers. Començà a parlar Tirant e dix:

-Senyors e germans meus, gran vergonya és a nosaltres, e mostram gran flaquea, que un any ha que tenim assetjada aquesta ciutat que no l'havem poguda prendre, per què só de parer que tots devem morir o pendre-la.

E tots foren d'aquell acord, car Tirant ne tenia molta malenconia, per ço com desitjava haven finida la conquesta perquè pogués anar a socórrer l'Emperador e a la sua Princesa. E d'açò era causa Plaerdemavida, qui contínuament l'atribulava, e li dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la Princesa.

Per què Tirant en aquest temps, durant lo siti, féu fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificiada sobre roques, si bé estigués en terra plana, hagueren molt gran treball de cavar-la, e per aquesta raó tardà tant de pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant trià mil hòmens d'armes, los millors qui foren en lo camp, e féu-ne capità mossèn Rocafort, per ço com era molt bon cavaller e animós, e molt destre en totes coses, e departí la gent del camp de deu parts, e en cascuna part féu son capità.

Ordenades que foren totes les batalles, Tirant manà que una hora ans del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat, e així fon fet, per què ells donaren son combat e arboraren escales per la muralla, e los de dins se defenien molt bravament que mataven molta gent dels crestians. E durant així la batalla, lo capità Rocafort entrà en la mina ab los mil hòmens d'armes, que no foren sentits, e cuitaren a un portal qui era molt prop d'allí on eren eixits, e obriren les portes, e Tirant estava en aquel portal ab la sua batalla, que combatia. Com véu lo portal obert, entrà prestament ab tota la sua gent dins la ciutat, e los mil hòmens cuitaren a l'altre portal e obriren les portes, e entrà lo rei Escariano ab la sua gent.

E aquí foren los crits molt grans dins la ciutat, e los mil hòmens cuitaren a l'altre portal e obriren-lo, e entrà la gent dins. La gran mescla fon d'aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos reis pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres: Los mil hòmens d'armes anaren així de portal en portal fins que totes les deu batalles foren dins la ciutat.

L'animós rei de Tremicèn, mirant la sua gent qui anava a total destrucció, com a desesperat corria en aquella part on los crestians destruïen llurs enemics, no per cocórrer, mas perquè morint de tal extrem de misèria e tribulació fos fet delliure, ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E així, molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo cavaller Almedíxer, del cap del qual, llevada la corona, ornà la punta de la sua espasa.

No cessaren per açò los moros proceir dins la ciutat llurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre estimaven, puix de vencedors los era fugida l'esperança. E així, no per defendre's, mas per ofendre quant podien, i perquè finint no finís llur nomenada, com a feroces lleons batallant los restava de cavallers la man dreta armada, per lo doble ànimo dels quals, no sens dubte moriren molts crestians, e no menys nafrats per semblant causa. Com desbaratades, per los carrers de la ciutat, les esquadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats ab canteres reberen gran ofensa.

Lo cavaller Rocafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derrocada estava per los passats combats, lo qual posà bandera del reis Escariano mitjanada en armes del victoriós capità Tirant, la qual vista per lo rei de Fes, acompanyat de molts, animosament venc per defendre la sua vista de tant improperi; e així, pujant per la mateixa part, volent ab sa gent llevar la novella bandera, fon per lo marquès de Liçana derrocat de la torre. E així finí lo dit rei de Fes la sua trista vida, a la mort del qual se seguí un tant gran crit dels moros qui present eren, que ajustats molts dels altres en aquella mateixa part, desordenadament e poderosa feren armes volent quasi honrar o venjar la real ofensa.

Mas no tardà Tirant ab lo rei Escariano, acompanyats de soberga companyia, ferir enmig la confusa morisma, matant sens alguna mercè aquells dels quals fins al darrer mai les armes cessaren.

Lo vescomte de Branches, no fatigat per la victòria ni per apartar-se de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, deixà aquesta cruel e vencedora brega, e seguint-lo alguns, ab llur discreta deliberació prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares, despelegant penons e banderes de diverses crestianes invencions e armes no cessant ab alta veu cridar: "¿Vixca lo famós Capità, e vixca lo venturós Rei, e vixquen los nobles coratges, e vixca e augmente la crestiandat qui a honor e llaor de Déu, exalçant la santa fe, meravellosament prosperant vencedors se demostren!"