CCXCV. Com l'ambaixador que Tirant havia tramès a Contestinoble se presentà davant Tirant.

Com Tirant hagué presa la ciutat e morts tots los reis qui contraris li eren, fon lo més content home del món, pensant com havia dada fi al que tant havia desitjat. E estant en aquella grandíssima contentació, retent llaors e gràcies a Nostre Senyor Déu de la gran victòria que havia obtesa, e com l'havia lliberat de tants perills, posà en ordre la ciutat, e tots los del camp recolliren-se dins, e estaven aquí ab gran plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran e ben fornida de viures. E tots los castells, llocs e viles entorn la ciutat portaren les claus a Tirant, e cridaren-li mercè, com tots eren prests de fer-se crestians e fer tot lo que ell manàs. E ell los receptà ab gran amor e benignitat, e féu fer crestians tots aquells qui de bona voluntat se volgueren batejar, e donà'ls moltes llibertats e franqueses, e tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat que li veien posseir.

E estant en aquest delit e repòs, Tirant hagué nova com l'ambaixador que tramès havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon salvament, de la qual nova Tirant fon molt alegre. E a pocs dies ell aplegà a la ciutat on Tirant era, lo qual ell rebé ab molta alegria, e feta sa reverència, donà-li la lletra que l'Emperador li trametia. E de continent Tirant la llegí, e contenia lo que es segueix.