CCCXCVI. Lletra que tramès l'emperador de Contestinoble a Tirant.

No és poca l'admiració e dubtosa temor que fins la certenitat sabuda per vostra gloriosa e alegre ambaixada, lo nostre trist cor ha tengut circuït, dreçant pus tost lo pensament als infortunis e dans de vostra gran cavalleria, que als mals e pèrdues nostres e d'aquesta terra nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre coraatge. L'absència vostra és estada guiatge segur als enemics, e la mort qui esdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en l'eterna vida nos trespostava. Mas no ha plagut a la divina Providència tan gran dan permetre, encara que per los nostres pecats los evidents perills no s'amansen, perdent de cada dia i enrequint-se los turcs del que sols pertany a nostre Imperi, essent ja desmenuïda la nostra excel.lent corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble e la citutat de Pera, i alguns pocs castells qui, per ésser deçà lo riu del pont de Pera, estalvis resten. Mas és tan gran la fretura de provisió, i la del siti de nostres enemics, que sens dubte som breument peridors si la misericòrdia de Déu a nostra vista la presència vostra no ens porta, en qui resta nostra perduda esperança. Llarga cosa seria recitar la molta gent i estimada que és perduda, i la que resta de fort esmai mig vençuda, alegrant-se almenys d'ésser catius lo restant de llur trista vida en poder d'infels. Per los quals a confondre, i los nostres morts venjar, ab los vius restaurant vivificar, suplicam a vós, gran Capità de Déu, i nostre com a fill, quant a l'amor e honor en què sou contínuament, vos desitjam que en reverència de Jesucrist crucificat vullau recordar la nostra pressura grandíssima e tristícia, ensems ab la de nostra caríssima filla, de la boca de la qual, i de tot lo poble, lo nom de Tirant nunca s'aparta, com aprés Déu no tingam major esperança. Per la qual raó, com a molt enutjats o torbats per tanta causa, no sabem què reduir a vostra memòria per inclinar aquella a fer-vos prest venir. Lo cativeri de molts parents e amics vostres crida la vostra presta venguda, e altres que per socórrer tramesos per lo Mestre de Rodes i del rei de Sicília, eren ací venguts, dels quals, essent ja catius, la llibertat si s'atenyia seria grandíssima alegria. L'Àfrica ja tota subjugada consentirà que vós, subjugador, pugau recobrar aquest perdut Imperi, caar no és menor empresa l'experiència feta d'aquesta necessàriament faedora; e per a vós, Tirant, conquistar lo mòn és xica paraula, per lo gran efecte de vostres obres. Lo Gran Turc tremola e lo Soldà temoreja que Tirant encara sia sobre la terra. Doncs, enseguint lo vostre natural, no cesseu venir si l'amor que mostrau en vostres pits reposa.