CCCXCVII. La relació que féu l'ambaixador a Tirant.

Com Tirant hagué llesta la lletra de l'Emperador, hagué molt grandíssima compassió d'ell. Los ulls li vengueren en aigua com pensà en la fort congoixa en què estava, e recordà-li del duc de Macedònia e dels altres parents seus e amics qui per causa sua estaven detengutys catius en poder d'infels, e que altra esperança no tenien d'eixir-ne jamés sinó per ell; e com pensà, més, tot lo que havia conquistat en l'Imperi grec en tot lo temps que hi era estat, que en fort breu temps era estat perdut, e molt més encara.

E demanà molt llargament a l'ambaixador del que havia vist, e aquest lo hi recità tot. E més li demanà de la senyora Princesa com estava; e ell li recità com l'havia trobada en un monestir de Santa Clara, que per la sua absència s'era dada al servei de Déu, e com estava contínuamnet ab lo vel davant la cara en santíssima vida, e com lo rebé ab gran alegria:

-E com me demanà de tot lo vostre estat e de la prosperitat en què vostra senyoria estava, e pregà'm molt que us suplicàs una e diverses voltes que la mercè vostra no l'hagués per oblidada e majorment ara que estaven en perill d'ésser presos e subjugats per los moros. E si jamés havia enutjada la senyoria vostra, que us demanava mercè; que en tal cas no lo hi volguésseu mostrar, que així com éreu piadós e misericordiós als enemics, que a ella, que era vostra, volguésseu usar segons havíeu acostumat, car lo contrari no podia creure de vós, per bé ella no us ho mereixqués, mas que devíeu pensar que era la vostra pròpia carn a qui no podeu fallir; e si açò feia prestament la senyoria vostra, que ella e totes les coses sues vos obeirien com a senyor

E moltes altres raons que li dix, que lo llibre no ho recita. E l'ambaixador donà-li la lletra que la Princesa li trametia, la qual pres Tirant e llegí-la, manifestant-li forma de semblants paraules.