CDXXVIII. Lo vot que donà lo rei de Sicília en lo consell.

No hagué acabat lo virtuós Tirant lo seu raonament, que per un poc espai lo rei de Sicília no es girà devers lo rei de Fes, convidant-lo que primer parlàs. E lo rei de Fes li dix que per res no ho faria. Aprés ne convidà als altres prínceps e barons, e tots li donaren les veus que primer parlàs. E llevant-se lo bonet del cap, lo rei de Sicília dix paraules de semblant estil:

-Espill en lo qual lo saber divinal se representa; estela novament creada per a guiar no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista, mostrant-los camí lluminós que seguint aquell arribaran a la posada on tranquil·le pau e justícia reposa; altre Salamó o ell mateix. E per ço, Capità virtuós, no fretura a nosaltres consellar-vos com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot lo que es poria veure, mas perquè la senyoria vostra més content reste, tinc deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la majestat del senyor Emperador ne sia consultada, per major excusació de vostra mercè e nostra. E que ab lo seu sacre consell delibere la majestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque més a l'honor sua que de tots los altres, creent jo sens dubitació alguna que ell eligirà la part per vós mencionada, com aquella sia més útil e més honorosa, e de major seguretat, repòs e tranquil·litat a la corona del grec Imperi. Havent notícia que les coses preposades per la virtut vostra són totes molt raonables, e tan conformes a la militar art que negú per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capità virtuós se pertany de guardar de perill la sua gent, e fer la guerra a tot útil seu, e a dan dels enemics segons vós feu, e haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No vull més dir, sinó lo que per mi és estat obmès remet a les senyories d'aquests altres senyors.