CDXXXVIII. Com aprés feta la pau, Tirant recità a la Princesa tots los seus treballs, e aprés les grans prosperitats que havia hagudes.
En la nit recità Tirant a la Princesa estesament tots los infortunis e persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En aprés li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòrica sua, així per orde com li eren seguides les adversitats e, així ordenadament, les conquestes e triümfos; mas a la fi li significà que de res tant no es tenia per molt gloriós com d'haver conquistada la sua il.lustríssima persona.
No-res-menys la Princesa, quasi ressuscitada e tornada en sos primers sentiments, cobrat l'esforç e passada la dolça fellonia, recità a Tirant lo discurs, vida i estil que tengut havia durant l'absència sua, e com jamés, durant aquest temps, fon vista riure ni alegrar-se de cosa deguna: apartada de tots delits, retreta en contínua oració, per la sua amor en religió posada, sols subjugada a la sua ordinació, havia pogut sostenir lo seu ésser fins que la sua venguda li portaren alegre e novella ambaixada. Moltes altres raons i delicades paraules fornides d'enamorats sospirs passaren, i, ensems parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los efectes.
La Reina, qui portava lo pes d'aquest negoci, veent que lo dia s'acostava, pensà que los qui s'amen, com aconsegueixen algun delit no pensen en res qui els puixa noure: llevà's cuitadament del llit e anà on eren los dos amants, e dix-los que puix la nit era estada bona, que Déu los donàs lo bon jorn. E ells lo hi reteren molt graciosament; e trobà'ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran contentació la u de l'altre. La Reina dix a Tirant:
-Senyor de l'Imperi grec, llevau d'aquí, que ja es fa dia. Perquè no sia vista vostra mercè, és mester que us n'aneu lo més secretament que pugau.
Al virtuós Tirant fóra estat plasent que aquella nit hagués durat un any. E moltes voltes besant a la Princesa, li suplicà que fos de sa mercè li volgués perdonar.
Respòs la Princesa:
-Mon senyor Tirant, amor me força de perdonar-vos ab condició tal que no em sia tarda la vostra tornada, car sens vós m'és impossible, que ara sé què és amor, que de primer no ho sabia. E puix a força d'armes m'haveu feta cativa, no em denegueu lo socors, car ma vida, ma llibertat e la mia persona, d'ací avant no tinc per mia, puix havent-la perduda, de vós l'he cobrada, e ara la prenc en comanda ensems ab la glòria de l'esdevenidora victòria, per la qual jo sola m'alegre perquè més honrada e major sia la senyoria vostra, que de cosa que més estime vos he fet senyor.
