CDXLVIII. Com Tirant arribà en la ciutat de Contestinoble ab los presoners, e fon rebut per l'Emperador ab honor excelsa.

Com lo virtuós e magnànim Capità fon junt en lo port de Contestinoble, e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran triümfo portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisc, foren los més contents hòmens del món; e donaren inficides llaors e gràcies a la divina Clemència, qui els havia lliberats de tant de mal que passat havien e de molt més que esperaven en l'esdevenidor. E tot lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aquí ajustades infinides gents, així hòmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:

-Vixca lo benaventurat Capità! ĄDéu lo prospere e li augmente la vida, qui ens ha lliberats de tanta captivitat e misèria!

Tirant no volgué eixir de les galeres fins que l'Emperador hi tramès Hipòlit acompanyat de molts cavallers. Com Hipòlit fon dins la galera on Tirant era, dix-li semblants paraules:

-Mon senyor, la majestat del senyor Emperador me tramet a vostra senyoria e prega-us que vullau eixir en terra.

Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament lo virtuós Capità féu acostar les galeres en terra e llançaren les escales, e Tirant féu eixir tots los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aquí tots los oficials e refidors de la ciutat, qui els reberen ab grandíssima honor e reverència que feren a Tirant; e ell féu molta honor a tots. Partiren tots ensems de la mar e anaren al palau de l'Emperador, e tota la popular gent qui els seguia.

Com foren en la gran plaça del palau, veren l'Emperador alt en lo cadafal, asseit en la imperial cadira, ab l'Emperadriu a la part sinestra, asseita en son siti, e la Princesa, asseita a la dreta de l'Emperador, emperò pus baix un poc, en senyal de succeïdora de l'Imperi. La qual s'era devisada en semblant forma: d'un brial de domàs groc, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes qui llançaven molt gran resplandor, e l'ampla cortapisa estava sembrada de perles orientals molt grosses, de fulles e flors de verds esmalts qui admirar feien als miradors; en lo seu cap no portava res sinó los seus daurats cabells lligats detràs e solts e escampats per les espatles, ab un fermall al frant, ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor que la sua carà se demostrava més angèlica que humana. E portava en los pits, l'excelsa Princesa, un relluent robí d'inestimable vàlua, lo qual del seu coll un fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a través llançada, de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses qui es mostraven en molt artificiosa obra.

Com lo virtuós Tirant ab los presoners foren en vista de l'Emperador, tots donaren dels genolls en terra; aprés feren la via del cadafal on era l'Emperador. Com foren dalt, feren altra molt gran reverència, e Tirant se posà primer.

Com fon davant l'Emperador, llançà's als seus peus per voler-los-hi besar, e l'Emperador no ho consentí, mas pres-lo del braç, llevà'l de terra e besà'l en la boca; e Tirant li besà la mà. Aprés lo Soldà s'agenollà davant l'Emperador e besà-li lo peu e la mà. E lo Turc e los altres grans senyors feren per semblant. L'Emperador los rebé ab molt gran humanitat mostrant.los la cara molt afable, e manà que els fessen passar en l'altre cadafal, e així fon fet.

Posaren de continent les taules e feren seure cascú per orde segons son grau. L'Emperador volgué que Tirant menjàs en sua taula, e menjaren tots cinc: l'Emperador e l'Emperadriu, la Princesa e Tirant e la reina de Fes; e cascú en son plat, e ab son trinxant davant cascú. E féu seure Tirant davant la Princesa. Servia de majordom Hipòlit. L'Emperador manà que los presoners fossen servits ab gran honor i molt reverits: per bé que fossen infels, eren hòmens de gran dignitat e senyoria. E fon fet molt bé e ab gran abudància de viandes precioses e vins de diverses natures, que ells n'estaven admirats, e deien que millor pràctica tenien los crestians en lo menjar que no los moros.

Com foren dinats, Tirant demanà llicència a l'Emperador per anar al camp dels moros per fer-los passar en la Turquia. E l'Emperador fon content. E obtesa la llicència, Tirant pres comiat de l'Emperadriu e de la Princesa e anà's a recollir en les galeres e féu la via de l'estol, qui estava davant lo camp dels moros.

Com l'Almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons, e ab grans crits saludaren al Capità. E l'Almirall passà a la galera del Capità e dix-li:

-Senyor, què mana la senyoria vostra?

Respòs Tirant:

-Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.

E l'Almirall dix que faria son manament. Tornà-se'n l'Almirall a la sua galera e féu senyal a totes les fustes que s'acostassen en terra. E fon fet molt prest. Tirant féu posar en terra un cavaller que portava del Soldà, e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia. Los moros, com aquells qui altra cosa no desitjaven per la molta fam que tenien, ab gran cuita se recolliren, e lleixaren los rossins e los arnesos, ab les tendes parades ab tota la roba. Com les fustes foren carregades de moro, posaren-los en terra, car era molt propo, que no havien a travessar sinó lo Braç de Sant Jordi; e tornaren per més. E podeu pensar quanta gent podia ésser, que quatre-centes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.

Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren foroa, cuitaren qui més podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de passar los moro, ixqueren en terra e encara foren a temps d'haver part de la roba; car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo més ric que per ventura en lo món sia estat jamés, car havien pres tot l'Imperi grec, e robat; e tot ho tenien aquí, e féu-los mal profit. E aquells qui es trobaren en aquell robo foren rics per tota llur vida.

Com lo camp dels moros fon robats, Tirant manà a tota la gent que se'n tornassen al seu camp; e així ho feren; sol s'atura lo rei de Sicília e lo rei de Fes ab alguns altres barons, qui volien fer reverència a l'Emperador, e partiren del camp dels moros, e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble, e les fustes navegant vingueren al port de la ciutat ja dita.