CDL. Com lo rei de Sicília e lo rei de Fes vingueren a fer reverència a l'Emperador.

No passaren molts dies que digueren a l'Emperador com Tirant venia ab lo rei de Sicília e altres senyors, qui ja eren a una llegua de la ciutat. L'Emperador féu eixir lo virtuós Hipòlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa majestat cavalcà ab molt pocs e féu la via del portal de la ciutat ab deliber d'aquí esperar-los. L'Emperadriu ab l'excelsa Princesa e la reina de Fes ab totes les altres dames se posaren molt bé en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e davallades en la gran plaça del palau, esperaren la llur alegre venguda. E a poc instant, los il.lustríssims reis ab lo virtuós Tirant foren prop del portal de la ciutat.

Com l'Emperador los véu ja prop de si, passejant ab son cavall anà devers ells ab suaus passos. Lo rei de Sicília, veent-se molt prop de l'Emperador, descavalcà ab tots los altres. Com l'Emperador los véu a peu, que venien devers ell, davallà del cavall. Lo valerós Tirant donà l'honor al rei de Sicília, lo qual abraçant a l'Emperador, donà del genoll en la dura terra per voler-li besar la mà; e la majestat del benigne senyor no ho permès, ans prenent-lo del braç llevà'l de terra, besà'l tres voltes en la boca, mostrant-li amor infinida. Aprés fon lo segon lo virtuós Tirant, qui donant del genoll en terra besà la mà de l'Emperador, e l'Emperador lo llevà de terra e besà'l en la boca. E lo rei de Fes féu lo que havia fet Tirant, e l'Emperador lo besà així com havia fet a Tirant. Aprés li besaren la mà tots los altres barons e cavallers, e l'Emperador los abraçà a tots e féu-los molta honor.

E tornats tots a cavall, Tirant se mès primer e aprés venia l'Emperador, qui s'havia posat lo rei de Sicília a la part dreta e lo rei de Fes a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aquí l'Emperador s'aturà e digueren al virtuós Tirant com l'Emperadriu e l'excelsa Princesa, la Reina ab totes les abillades dames eren davallades a la plaça del palau per rebre'ls e fer-los molta honor.

Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rei de Sicília e tots los altres. E l'Emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reis ab lo virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lllur, entrant dins lo palau trobaren, a l'entrant de la plaça, l'Emperadriu e l'excelsa Princesa ab totes les dames.

Tirant per fer major honor al rei de Sicília lo posà primer, e aprés lo rei de Fes, e anaren a fer reverència a l'Emperadriu e a la Princesa, e elles lo reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Aprés abraçaren totes les dames, e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rei de Sicília pres de braç, e caminant ab suaus passos pujaren en lo cadafal on era l'antic Emperador. E feta per tots humil reverència, l'Emperador se llevà e féu molta honor a tots, fent seure cascú segons son grau, e així estigueren parlant e solaçant ab les dames per bon espai.

Los novells hostes estaven admirats de la molta bellea de les dames e en especial en aquell espill transcendent e de preclara virtut, l'excelsa Princesa, qui s'era devisada en la següent forma, ço és: de gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, ab la cortapisa llavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes ab diversos esmalts qui es demostraven fulles e flors de gesmir; e sobre la gonella portava una roba francesa de setí negre de molt resplandent lluor, oberta a quatre parts, e totes les obertures perfilades d'amples randes d'orfebreria ab diversos esmalts, ab mànega e mantellina de la dita roba, e per l'orde mateix perfilades de les dites randes e era tota forrada de setí carmesí; e sobre la roba portava la devisada senyora, cenyit, un cint de fil d'or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaixos, safirs e maragdes molt grossos, qui llançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava un relluent carboncle, del qual del seu coll una madeixa d'or de fil tirat sostenia, e lligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d'or e esmaltats, que paria la sua cara que fos d'una deessa.

Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l'Emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades, e l'Emperador se posà en taula e féu seure lo rei de Sicília aprés de l'Emperadriu. Aprés la Princesa e lo rei de Fes al seu costat, e la Reina sa muller aprés d'ell.

Aquell dia Tirant volgué servir de majordom, si bé l'Emperador lo pregà molt que es volgués seure, e ell jamés ho volgué fer. Tots los altres barons e cavallers, en un altre cadafal feren passar, on foren molt noblement servits, e ab molt singular música de ministres e d'altres innumerables esturments se dinaren ab gran triümfo.

Llevades les taules, les danses començaren molt grans. Lo rei de Sicília suplicà a l'Emperadriu que li fes gràcia de dansar ab ell, e la virtuosa senyora li repòs que gran temps havia que deixada se n'era, mas que ho faria per contentar-lo. E dansaren los dos moltes danses, car l'Emperadriu era estada en son temps molt agraciada e dansadora singular. Dansà aprés l'excelsa Princesa ab Tirant e ab lo rei de Fes, e lo rei de Sicília dansà ab l'ínclita reina de Fes. Aprés dansaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.

E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victòria que obtesa havien. E d'altra part, per la ciutat se feien d'altres maneres de solaços de balls e de jocs de gran alegria, per ço com la majestat de l'Emperador havia manat que fos la festa celebrada per huit dies. De matí anaven a l'esglèsia, on se feien solemnes professons e oficis; e aprés dinar, danses e gales e coses d'alegria.

A la nit, finides les danses, lo sopar fon prest; menjaren en lo mateix lloc ab multitud d'antorxes e per l'orde mateix. Aprés lo sopar, donaren part a la nit, prengueren llicència de l'Emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificència aparellades eren segons tals senyors eren mereixedors.

E lo virtuós Tirant no volgué partir-se jamés del rei de Sicília en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensems per cobrir la música que era passada entre ell e la Princesa. Los altres, cascuns en ses posades, e en l'ordre ja mencionat, passaren tots los huit dies festejant. E Tirant cascun dia sol.licitava ses amors, tenint molts parlaments ab la Princesa suplicant a sa altesa donàs ordre que lo llur matrimoni vingués a llur desitjada fi perquè la temor fos apartada, que ab repòs aconseguissen virtuosos delits.

Repòs la Princesa en semblant estil.