CDLI. Resposta que fa la princesa a Tirant.

-D'aquells qui ab gratitud als beneficis rebuts satisfer volen, s'espera que no cercant la intenció de qui els benifica ab grandíssima obligació se'n recorden, pensant quant és gran la cosa que reben, no solament de vós sobre tots sabent la corporal vida, mas l'altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama. Oh més virtuós que tots los mortals! No em supliqueu de cosa que jo més desitge en aquest món, ni em tingau per tan ingrata que notícia no tinga dels beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gràcia, senyor, no s'enutge la vostra virtuosa persona d'esperar lo terme de nostra felicitat atènyer, puix haveu obtès de mi gloriosa victòria. E considerau ab cuanta glòria de vostra senyoria e dels vostres recobrats haveu tot l'Imperi, e vençuts e morts tant reis e senyors grans del poble morisc. E ara que a la senyoria vostra no resta sinó de rebre la possessió e domini de tot l'Imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, qui

sou sustentació de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l'Imperi, e dar compliment al nostre desitjat matrimoni, restant vós Emperador, car la majestat del senyor mon pare m'ho ha promès, per ço com la sua edat no és suficient per a regir

l'Imperi.

No comportà lo virtuós Tirant que més parlàs l'excelsa senyora, sinó que la sua condició afable a tal parlar féu principi:

-De la celsitud de vostra majestat, excelsa senyora, està la mia pensa així ab la llengua alterada, que egualment estime difícil acceptar jo pogués vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina Potència que permetés lleixar-me fer tan gran defalt que en vida de la majestat del senyor Emperador jo rebés la corona de l'Imperi, ni tal defalt de mi se pogués presumir, car un senyor de tanta virtut e exel lència, e complit de tantes perfeccions insignes, no és mereixedor d'ésser desposseït en sa vida de tal senyoria. Sol suplic a la majestat sua que em tinga per fill e servidor, e catiu de sa filla; altra cosa més en aquest món no desitge posseir.

Acabant lo virtuós Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a l'excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives llàgremes de verdader amor, e llançant los seus braços sobre lo coll de Tirant, besà aquell moltes voltes. Après un poc espai dix:

-Lo meu senyor e lo meu bé, no és llengua mortal pogués explicar les perfeccions e virtuts singulars que la vostra noble persona posseeix, e ara verdaderament tinc conegut que sol e singular sou en lo món entre los vivents. E suplic a la divina Virtut, qui tal gràcia vos ha feta aconseguir, que us guard e us defena de

tots perills, e us done llonga vida perquè el pugau honrar e servir, e fer tals obres que a la sua Clemència plasents sien, e us lleixe posseir per llong temps la corona de l'Imperi grec, lo qual ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs haveu guanyada, e a mi que

us puga servir en tota la vida vostra ab repòs benaventurat, així com lo vostre cor e lo meu desitgen.

E així es partiren ab moltes raons de consolació.