CDLII. Com Tirant demanà llicència a l'Emperador que pogués anar a recobrar les terres de l'Imperi, e com l'Emperador, ans que partís, l'esposà ab sa filla Carmesina.

La tenebrosa nit passà lo virtuós Tirant en amorosos pensaments, desitjant que Febo fos atès a les parts orientals demostrant los seus lluminosos raigs sobre lo nostre horizon. E vista l'hora disposta, lo valerós Capità, passejant ab suaus passos, anà davant l'Emperador e ab humil veu li féu principi a semblants paraules:

-Senyor de gran providència, no ignora la majestat vostra la promesa fe que és estada dada per lo Soldà e lo Turc a vostra excel lència, ço és, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot lŽImperi grec. Per

què, magnànim senyor, si a la majestat vostra serà plasent dar-me llicència, jo partiré molt prest per rebre la possessió per la majestat vostra, e recobraré per força o ab grat tot lo qui es pertany a l'Imperi, e més encara. Si la fortuna nos és favorable, se tendrà tal

orde, senyor, que l'excel lència vostra benaventuradament vivint, senyorege les terres totes les quals posseïa l'emperador Justinià, predecessor vostre.

E donà fi a son parlar.

Respòs l'Emperador en la següent forma.

-Clarament veig, virtuós Capità e fill meu, l'inflamat ànimo que teniu d'augmentar e exalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveis e honors que fets haveu a nós e a tot l'Imperi, de què en restam molt obligats a la molta virtut vostra. Car nós estimam que encara que dat-vos haguéssem tot l'Imperi, fos sufisient premi al merèixer vostre, ne en lo que nos haveu servit. Per què nós de present vos volem fer donació de tot l'Imperi en nostra vida a vós e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrà; car nós som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l'Imperi. E tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança, que ens sereu més que fill, car los actes que fets haveu

manifesten la glòria e lo premi que sou mereixedor. E prec-vos que en açò nos siau obedient, car fent lo contrari nos enutjaríeu molt.

Oint lo virtuós Tirant les benignes paraules de l'Emperador, llançà's als seus peus e besà aquells ab molta humilitat e amor extrema, e féu principi a semblants paraules:

-Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant lo Blanc, humil servidor de la majestat vostra, fes tan gran defalt que consentís ne permetés que l'altesa vostra fos desposseïda de la senyoria de l'Imperi en la vida nostra: ans permetria pendre la mort. Emperò, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e mercè de voler-me dar les tornes, segons vostra majestad ha ofert, estimaria més que si que dàveu deu imperis; e més avant d'açò no vull al present, ni tinc creença

que en tota ma vida, servint jo a la majestat vostra, fos mereixedor de tant gran premi.

L'Emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà'l de terra e besà'l en la boca; e Tirant li besà la mà. E l'Emperador pres a Tirant per la mà e portà'l a la cambra de l'excelsa Princesa, qui estava en lo seu acostumat estrado ab tote les sues dames davant ella e festejant al rei de Sicília.

Entrant lo magnànanim Emperador, tots se llevaren e feren-li molt gran reverència. E asseit l'Emperador en lo reposat estrado, féu seure a la sua part dreta lŽexcelsa Princesa, e lo virtuós Tirant a la sinestra, e lo rei de Sicília davant ells. LŽemperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronuncià forma de tals paraules:

-Ma filla, no ignorau los assenyalats servis e honors excelces que lo virtuós Tirant, que ací és, nos ha fetes, e de quants dans, e treballs, e afliccions nos ha preservats, i a tot l'Imperi, que ha lliberat de tant mal e de tantes impressions que ens eren fetes per la gent morisca. E com nós conegam que al seu tan merèixer nós no tingam tant que siam suficients a premiarlo, havem deliberat que nós no tenim res més car ne de major estima ne que més amem que la vostra persona: li havem feta oferta d'aquella, e us prec e us man, ma cara filla, que el vullau pendre per marit e senyor, e serà la cosa de què més me poreu servir.

E donà fi a son parlar. Respòs lŽexcelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença, e dix ab gran suavitat:

-Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la majestat vostra mŽhaja posada en tanta estima, que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveis e honors que lo valerós Tirant ha fets a la majestat vostra e a tots los de lŽImperi, com jo no sia mereixedora descalçar-li la sabata, ateses les tantes singularitats e vituts experimentades que per ell són poseïdes, mas suplic-lo que em vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car jo só presta de complir tot lo que per la majestad vostra e per sa virtud me serà manat.

Acabant l'excelsa senyora lo seu parlar, l'Emperador tramès per l'arquebisbe de la ciutad per esposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolació e alegria aquesta graciosa concòrdia, que per bon espai estigueren Tirant e la

Princesa que no es pogueren parlar: tant estaven d'amor verdadera inflamants. E vengut lo sant arquebisbe, l'Emperador li manà que esposàs sa filla ab Tirant, e ell féu son manament.

Fetes les esposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, on foren presents lŽEmperador e lŽEmperadriu; lo rei Felip de Sicília; lo rei de Fes e de Bogia, senyor dŽAgramunt, e la reina Plaerdemavida, muller sua; lŽAlmirall de Tirant, marquès de Liçana; lo vescomte de Branches; Hipòlit, criat de Tirant; lo cavaller Almedíxer; lo cavaller Espèrcius, capità de l'armada, senyor de lŽilla dŽEspertina; Melquisedec, senyor de la ciutat de Montàgata, e molts altres gran senyors e dames e infinit poble, on se donà meravellosa col lació e real gast, així abundós, com se pertanyia a tal esposalici, de pasta real e marsapans e altres confits de molta estima; lŽorde, lo servir i los servidors, de molt triümfant e discreta manera; la veixella dŽor i la dŽargent, molt ben obrada dŽesmalts e delicada forja; la tapisseria, tapits, tàlems, estrados i cortines, ab tanta riquea i pompa com jamés se sia vista; la música, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, xaramites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificència que no es podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres i retrets, simbols, flautes, mitges viules e concordades veus humanes que angelicals s'estimaven. En les grans sales, llaüts, arpes e altres esturments, qui donaven sentiment e mesura a les danses que graciosament per les dames i cortesans se ballaven.

Finalment, tanta pompa, tan gran triümfo, tanta excel lència jamés fon vista als de la terra; e als estranys e a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en l'esforçat ànimo de cavalleria del virtuós Tirant, que els faria viure ab repòs benaventurat; e les grans festes així en lo palau com en la ciutat, qui duraren altres huit dies.

E l'Emperador cridar féu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tingessen a Tirant per primogènit seu a Cèsar de l'Imperi. E féu-lo jurar que, aprés son òbit, lo tinguessen per Emperador e senyor llur. E així fon fet, que d'aquí avant lo novell príncep Tirant fon nomenat Cèsar de l'Imperi grec. La crida fon del tenor següent.