CDLXXI. Com l'Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà d'aquesta vida.

Aprés que lo príncep Tirant hagué fet son testament, pregà molt al rei Escariano, e al rei de Sicília, e al rei de Fes, que el fessen portar a la ciutat de Contestinoble ans que passàs d'aquesta vida, car la major dolor que tenia era com moria sens veure la Princesa; e tenia creença e devoció que la sua vista bastava en donar-li salut e vida.

E per tots fon deliberat de portar-lo-hi, atesa la molta voluntat que li veien. E los metges ho lloaren, per ço com lo tenien per mort, e creien que per la molta consolació que hauria de la vista de la Princesa, a qui ell en extrem amava, natura podia obrar més que totes les medecines del món. E prestament lo posaren en unes andes, e a coll d'hòmens lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots los reis e grans senyors, solament ab cinc-cents hòmens d'armes. Tota l'altra gent restà en aquella ciutat.

Com l'Emperador hagué rebuda per lo correu la lletra del rei de Fes, fon posat en gran agonia e pensament. E lo més secret que pogué, tramés per los seus metges, e per lo duc de Macedònia e per Hipòlit, e mostrà'ls la lletra del rei de Fes; e pregà'ls que prestament cavalcassen per anar-hi. Lo duc de Macedònia e Hipòlit, sens dir res a negú, ixqueren de l'imperial palau e feren llur camí ab los metges, car l'Emperador tenia dubtes que si la Princesa ne tenia sentiment, que s'esmortiria e seria molt perillosa.

Com lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges foren a mitja jornada de Contestinoble, encontraren a Tirant en lo camí e descavalcaren, e les andes foren posades en terra. Lo duc de Macedònia s'acostà a Tirant e dix-li :

-Cosín germà, senyor, com està vostra senyoria?

Respòs Tirant:

-Cosín germà, singular plaer tinc com vos he vist ans de la mia fi, car jo estic al darrer extrem de la mia vida, e prec-vos que em beseu vós e Hipòlit, car aquest serà lo darrer comiat que de vosaltres pendré.

E lo Duc e Hipòlit lo besaren ab moltes llàgremes. Aprés los dix Tirant com los comanava la sua ànima e la Princesa, muller sua, que aquella tinguessen més cara que la sua pròpia persona. Lo Duc li respós:

-Senyor cosín germà, šun cavaller tan animós com vostra senyoria s'esmaia tan fort? Confiau de la misericòrdia de Nostre Senyor, que ell per la suau clemència e pietat vos ajudarà e us darà sanitat presta.

E estant en aquestes paraules, Tirant llançà un gran crit dient:

-Jesús, fill de David, hages mercè de mi! Credo, proteste, confesse, penit-me, confie, misericòrdia reclame. ¡Verge Maria, àngel Custodi, àngel Miquel emparau-me, defeneu-me! Jesús, en les tues mans, Senyor, coman lo meu esperit.

E dites aquestes paraules reté la noble ànima, restant lo seu bell cos en los braços del duc de Macedònia.

Los plors e los crits foren aquí molt grans per tots los que allí eren, que era una gran compassió d'oir, per ço com per tots era amat lo príncep Tirant.

Com hagueren molt plorat e cridat, lo rei Escariano cridà al rei de Sicília, e al rei de Fes, e al duc de Macedònia, e a Hipòlit, e alguns altres, e, apartats a una part, tingueren consell què era de fer, e foren tots d'acord que lo rei Escariano ab los altres de la companyia acompanyassen lo cos de Tirant fins a la ciutat, e que no entrassen dins per ço com lo rei Escariano no s'era vist ab l'Emperador, e no era temps ni lloc, ab la tribulació, de veure's. E, més, deliberaren d'embalsamar lo cos de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya.

E partiren ab lo cos, del lloc on Tirant era finat, e feren la via de la ciutat de Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja gran hora de nit. Plegats al portal de la ciutat, lo rei Escariano pres comiat del rei de Sicília, e del rei Fes, e del duc de Macedònia, e d'Hipòlit; e ab la sua gent se'n tornà a la ciutat d'on era partit, fent molt grans lamentacions, car lo rei Escariano amava en extrem a Tirant. E los altres posaren lo cos de Tirant dins la ciutat, en una casa, on per los metges fon embalsamat.

Aprés que l'hagueren embalsamat, vestiren-li un gipó de brocat e una roba d'estat de brocat forrada de marts gebelins; e així el portaren a l'església major de la ciutat, ço és, de Santa Sofia. Aquí li fon fet un cadafal molt alt e gran, tot cobert de brocat, e sobre lo cadafal, un gran llit de parament molt noblement emparamentat de draps d'or ab son bell cortinatge del drap mateix; e aquí posaren lo cos de Tirant, sobre lo llit, gitat, ab espasa cenyida.

E com l'Emperador sabé que Tirant era mort, dolent-se de tan ran desaventura esquinçà's la imperial sobrevesta, e davallant de la imperial cadira, lamentant-se per la mort de Tirant, dix les següents paraules.