CDLXXXIII. La resposta que féu l’Emperadriu als ambaixadors.

-De la celsitud de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos senyors, està la mia pensa així ab la llengua alterada, que egualment estime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. ¿ Qué farà, doncs, ma atribulada pensa, en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cas necessari no es comporta? Doncs a mi consellar no em fretura, sí acceptaré la vostra justa demanda si la necessitat és manifesta als vostres precs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e coneixereu que jo tinc justa causa de refusar, com la mia disposició no és per a pendre marit, com sia en tal edat constituïda que no só per haver infants, e daria molt mal exemple de mi; per què suplic a les senyories vostres que em tingau per excusada.

No pogué més comportar lo rei de Fes que parlàs l’Emperadriu, sinó que ab esforçada veu dix:

-Senyora excel·lentíssima, perdone’m la majestat vostra e les senyories d’aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar d’oir paraules de vostra execel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys a l’honor i fama que de vostra altesa s’espera, car puix a la divina Providència és estat plasent que vostra majestat resta senyora e regidora de tot l’Imperi grec, no és possible poder-lo vós regir ne conservar, ans de necessitat s’iria a perdre, o teniu a pendre marit; per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que façau lo que us consellam, e serà útil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del gloriós Tirant, que tots los de l’Imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials estrados; per ço, hajam tal resposta de vostra majestat que ens n’anem aconsolats.

E donà fi en son parlar. E no tardà un poc espai que, ab vergonya d’extrema gràcia acompanyada, féu l’Emperadriu resposta de semblants paraules:

-Senyors magnànims e virtuosos: jo us tinc en compte de germans e tinc fe e creença en les senyories vostres que no em consellaríeu cosa que fos contrària a mon bé ni a l’honor mia; per què jo em pose soltament e líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l’Imperi com de cosa vostra.

E tots feren gran reverència a l’Emperadriu, e feren-li infinides gràcies. E anaren-se’n molt contents de la bona resposta que l’Emperadriu los havia feta.

E los tres reis ab lo duc de Macedònia se n’anaren a la cambra d’Hipòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab l’Emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.

Hipòlit s’agenollà e féu-los infinides gràcies, e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de l’Emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los esposar en presència de la reina d’Etiòpia e de la reina de Fes, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.

La fama anà per la ciutat com l’Emperadriu s’era esposada ab Hipòlit. Tot lo poble ne fon molt aconsolat e feren gràcies a Nostre Senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Hipòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era Capità, los havia ben contractats.

Lo següent dia feren molt ben abillar a Hipòlit e a l’Emperadriu. E totes les dames s’abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren enutjades de mal. E feren emparamentar tot lo palau, de draps d’or e de seda, així bé e singularment com jamés fos estat.

E Hipòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rei de Fes prengués benedicció, e lo marquès de Liçana e lo vescomte de Branches, que era esposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots esposats, en nombre de vint-e-cinc, los noms dels quals m'obmet per no tenir prolixitat.

Com totes les nóvies foren abillades, Hipòlit ab bella companyia se posà primer, ab tots los altres esposats, e aprés venia l'Emperadriu enmig del rei Escariano e del rei de Sicília; e les altres nóvies venien aprés, acompanyades de molts ducs, comtes e marquesos. E ab gran triümfo anaren a l'església e aquí llevaren emperador a Hipòlit, e féu-los jurament que de tot son poder defendria la santa mare Església, ab les cirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present eren, qui vasalls fossen de l'Imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicció a l'Emperador ab l'Emperadriu, e aprés a totes les altres nóvies.

E fet l'ofici, tornaren-se'n al palau ab aquell orde mateix, ab multitud de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e xaramites e altres diversitats d'esturments que per escriptura expremir no es poria. Del triümfant, dinar, demesiada cosa seria devisar l'abundància que hi era, atesa la condició dels convidats, e de les danses que es seguiren aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren quinze dies, e en cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes altres coses d'alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat.

E passades totes les festes, lo rei Escariano pres comiat de l'Emperador e de l'Emperadriu, del rei de Sicília, e del rei de Fes e de la Reina, e del duc de Macedònia e la Duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les dames. E la Reina féu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car lEmperador, ab tota la sua cavalleria, e los reis qui aquí eren, l'acompanyaren una llegua, e aquí es partiren.

L'Emperador se'n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rei Escariano, presa la sua gent d'armes, ab salvament se'n tornà en la sua terra, on fon ben rebut per sos vassalls.