CDLXXXIV. Com lo novell Emperador se féu venir tota la gent d’armes e pagà’ls liberalment, e donà’ls comiat.

Tornat lo novell Emperador en la ciutat de Contestinoble, tramès a dir a la gent d’armes que Tirant havia deixada, que vinguessen aquí, que ell volia a tots contentar. E fon fet son manament, que a pocs dies foren en la ciutat tots los capitans ab la gent. E pagà a tots bé e complidament. E féu de molts donatius e gràcies a molts cavallers; e pagà a tots los servidors de Tirant los llegats per ells fets, e donà comiat a tota la gent d’armes.

E fet tot lo damunt dit, lo rei de Sicília dix a l’Emperador:

-Sereníssim senyor, jo al present no faç res açí; e si a la majestat vostra serà plaesent, me’n torne en Sicília ab llicència vostra.

Respòs l’Emperador:

-Germà senyor, infinides són les gràcies que faç a la senyoria vostra, de la vostra bona voluntat e del gran servei e honor que haveu fet a l’imperi grec, de què us reste molt obligat. E promet-vos, a fe d’emperador, de jamés fallir-vos en tot lo que a mi sia possible.

E donà-li de grans donatius e moltes joies per a la Reina, e donà molt als seus cavallers, que tots deien que aquest Emperador era lo més magnànim senyor e lo més liberal del món.

Aprés l’Emperador se féu venir lo seu Almirall, lo marquès de Liçana, e dix-li que fes posar en ordre trenta naus per passar lo rei de Sicília en la sua terra. E l’Almirall féu son manament, que en dos dies foren armades e avituallades.

Lo rei de Sicília féu recollir tota la sua gent, e lleixà gran part dels cavalls, que no se’n volgué portar. E pres comiat de l’Emperador e de l’Emperadriu, e del rei de Fes e de la Reina, e del duc de Macedònia e de la Duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les dames, e recollits, feren vela e anaren-se’n ab bon salvament.