CDLXXXV.Com l'Emperador tramès lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya.

Partit que fon lo rei de Sicília, l'Emperador pregà molt al rei de Fes e al vescomte de Branches que volguessen portar lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya.E ell li digueren que per amor de sa majestat e de Tirant, que ho farien de bona voluntat.L'Emperador manà a l'Almirall que fes posar en ordre quaranta galeres perquè anassen a llur honor.E prestament foren armades e posades en ordre.

L'Emperador havia feta fer una caixa de fusta, molt bella, tota coberta de planxes d'or totes esmaltades e obrades de molt subtil delicadura, que bé paria sepultura de gran senyor.E féu-hi posar lo cos de Tirant e de la Princesa, tots vestits de brocat fet de fil tirat d'or, perquè jamés se pogués podrir; ab la cara descoberta, que paria que dormissen.

E féu recollir la caixa en una galera, e féu-hi posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes, per ço que fossen meses sobre la sepultura on jauria Tirant, perquè en fos memòria per a sempre.E donà l'Emperador el rei de Fes dos-cents mília ducats perquè es fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la Princesa segons lo llur molt merèixer.

Com totes les coses foren en ordre, lo rei de Fes e la Reina, sa muller, prengueren comiat a l'Emperador e de la Emperadriu, del duc de Macedònia e de la Duquessa, e de tota la cort, e recolliren-se; e lo vescomte de Branches ab ells. E feren vela, e anaren tant e ab tan bon temps, que en breus dies foren en Bretanya ab bon salvament.

E lo rei de Fes e la Reina e lo vescomte de Branches, ab molt nobles e cavallers ixqueren en terra en una ciutat qui es nomena Nantes, e aquí per lo duc de Bretanya, e per la Duquessa e per tots los del parentat foren molt bé rebuts e fastejats.

E prengueren la caixa de Tirant e de la Princesa, ab gran professó de molts capellans, frares e monges, lo portaren a l'esglèsia major de la ciutat, e fon posada dins una tomba, que quatre grans lleons sostenien, la qual tomba era obrada d'un molt clar alabaust, e a l'entorn per los extrems d'aquella, de lletres gregues buidades de fin or, se llegien tals paraules:

 

Lo cavaller que en armes fon lo fènix

i la que fon de totes la pus bella,

morts són ací en esta xica tomba,

dels quals lo món ressona viva fama :

Tirant lo Blanc i l'alta Carmesina.

Eren los lleons obrats e no menys entretallada la tomba de diverses colors : or, atzur e altres esmals , ab molta art e delicadura. A la part dreta de la tomba se mostraven dos àngels , e altres dos a la part sinestra , los quals tenien dos grans escuts: l'u de les armes de Tirant, e l'altre de les armes de la Princesa. Aquests lleons e tomba estaven dins una capella de volta , los arcs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del creuer era d'or massís buidada, guarnida de moltes fines pedres, e en aquella se veia un altre àngel qui tenia en les mans l'espasa de Tirant , tacada de sang de tantes batalles.

Lo païment d'aquesta volta era de marbres , e les parets , cobertes de carmesins brocats. Sols la tomba estava descoberta. En llarg,de part defora,estaven penjats los escuts de diversos cavallers vençuts en camp de clos batalla,e sobre lŽarc triümfal,en grans i belles taules,eran pintats alguna part dels meravellosos actes e nobles victòries de Tirant.Mostraven-se allí esteses les armes e guarnicions de la sua excel.lent persona,e la garrotera,de belles perles, balaixos e safirs circuïda. Moltes banderes e penons en lo més de lŽesglésia penjaven,de diverses ciutats e províncies victoriosament guanyades;mas entre totes, los penons e estendars de les invensions triümfantment se desplegaven.Eren les divises de Tirant,flames o llengües dŽor sobre carmesí, e flames de foc sobre camper dŽor; en les flames dŽor se cremaven tals lletres:C.C.C.,i en les flames de foc se cremaven aquestes:T.T.T.;significant per açò que lŽor del seu amor cremat sŽapurava en les flames de Carmesina,e no-res-menys estimava que la Princesa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler.

E sobre la tomba,ab lletres dŽor estaven esculpits aquests tres versos:

Amor cruel qui als ha units en vida,

i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre,

aprés la mort,los tanque en lo sepulcre.