CDLXXXVII. Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu pau e lliga ab ells.

Lo fortuna pròspera favorí tant aquest emperador Hipòlit, e fon tan virtuós cavaller, que augmentà, per sa alta cavalleria, molt l’Imperi grec, e amplià aquell de moltes províncies que ell conquistà, e ajustà molt gran tresor per la sua molta diligència. Fon molt amat e temut de sos súbdits e encara dels veïns senyors qui li estaven entorn a l’Imperi.

E aprés pocs dies que ell fon fet Emperador, féu traue de presó lo Soldà e lo Gran Turc e tots los altres reis e grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e treva a cent e un any, e festeja’ls molt, que ells ne foren tan contents que li feren moltes submissions e de grans ofertes tota hora que els hagués mester, de valer-li contra tot lo món. Aprés l’Emperador, abdues galeres, los féu passar en la Turquia.

Aquest emperador Hipòlit vixqué llonc temps. Emperò, l’Emperadriu no vixqué, aprés de la mort de sa filla, sinó tres anys. E l’Emperador, aprés poc temps, pres una altra muller, la qual fon filla del rei d’Anglaterra. Aquesta Emperadriu fon de grandíssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotíssima crestiana; la qual gentil dama parí de l’Emperador Hipòlit tres fills e dues filles, los quals fills foren molt singulars cavallers e valentíssims; e lo fill major fon nomenat Hipòlit així com lo pare, e vixqué tota la sua vida com a magnànim senyor e féu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present llibre no recita, ans ho remet a les històries qui foren fetes d’ell. Mas l’Emperador, son pare, ans que morís, heretà molt bé a tots sos parents e criats e servidors.

E com l’Emperador e l’Emperadriu passaren d’esta vida, que foren molt vells, moriren los dos en un dia e foren posats en una molt rica tomba que l’Emperador s’havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida, són col·locats en la glòria de paradís.