<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom">
<title>Tinet (Tarragona Internet) - Turisme</title>
<link rel="self" href="http://www.tinet.cat/portal/channel-home.do?ch=3/portal/servlet/rss?ch=3&amp;f=atom" />
<subtitle>Articles publicats al canal Turisme de TINET (http://www.tinet.cat/portal/channel-home.do?ch=3).</subtitle>
<id>http://www.tinet.cat/portal/channel-home.do?ch=3</id>
<updated>2013-05-24T20:31:32Z</updated>
<entry>
<title>El port i llotja de l'Ametlla</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30654&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30654&amp;ch=3</id>
<updated>2009-02-04T23:00:00Z</updated>
<published>2009-02-04T23:00:00Z</published>
<content>El port de l&amp;#39;Ametlla de Mar &amp;eacute;s un port de gesti&amp;oacute; directa de la Generalitat de Catalunya la qual es porta a terme per la Comissi&amp;oacute; de Ports de Catalunya. La seva construcci&amp;oacute; es va iniciar l&amp;#39;any 1929 i fins l&amp;#39;any 1986 va ser l&amp;#39;&amp;uacute;nic port de Catalunya destinat exclusivament a l&amp;#39;activitat pesquera.</content>
<summary>El port de l&amp;#39;Ametlla de Mar &amp;eacute;s un port de gesti&amp;oacute; directa de la Generalitat de Catalunya la qual es porta a terme per la Comissi&amp;oacute; de Ports de Catalunya. La seva construcci&amp;oacute; es va iniciar l&amp;#39;any 1929 i fins l&amp;#39;any 1986 va ser l&amp;#39;&amp;uacute;nic port de Catalunya destinat exclusivament a l&amp;#39;activitat pesquera.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Església romànica de Llaberia</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47843&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47843&amp;ch=3</id>
<updated>2011-02-14T23:00:00Z</updated>
<published>2011-02-14T23:00:00Z</published>
<content>L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia rom&amp;agrave;nica de Llaberia, dels segles XII i XIII venera a Sant Joan Baptista, i fou constru&amp;iuml;da entre les parets de l&amp;#39;antiga fortalesa. Conjuntament amb tota la fortalesa medieval, &amp;eacute;s un dels monuments m&amp;eacute;s importants dins de l&amp;#39;&amp;agrave;mbit rom&amp;agrave;nic tard&amp;agrave; meridional. L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia est&amp;agrave; composta per una nau rectangular amb absis de mig punt i entrada lateral.</content>
<summary>L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia rom&amp;agrave;nica de Llaberia, dels segles XII i XIII venera a Sant Joan Baptista, i fou constru&amp;iuml;da entre les parets de l&amp;#39;antiga fortalesa. Conjuntament amb tota la fortalesa medieval, &amp;eacute;s un dels monuments m&amp;eacute;s importants dins de l&amp;#39;&amp;agrave;mbit rom&amp;agrave;nic tard&amp;agrave; meridional. L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia est&amp;agrave; composta per una nau rectangular amb absis de mig punt i entrada lateral.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Església de Sant Jaume de Riudoms</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55142&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55142&amp;ch=3</id>
<updated>2011-01-12T23:00:00Z</updated>
<published>2011-01-12T23:00:00Z</published>
<content>L&amp;rsquo;Esgl&amp;eacute;sia de Sant Jaume de Riudoms &amp;eacute;s una obra de l&amp;#39;arquitecte Pere Blai, introductor del Renaixement a Catalunya, i art&amp;iacute;fex tamb&amp;eacute; del Palau de la Generalitat. L&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia de Sant Jaume de Riudoms, iniciada el 1599 i bene&amp;iuml;da el 1617, va ser erigida sobre els fonaments d&amp;#39;una esgl&amp;eacute;sia rom&amp;agrave;nica molt antiga i d&amp;#39;un ancestral castell. L&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia &amp;eacute;s dedicada a la figura de Sant Jaume...</content>
<summary>L&amp;rsquo;Esgl&amp;eacute;sia de Sant Jaume de Riudoms &amp;eacute;s una obra de l&amp;#39;arquitecte Pere Blai, introductor del Renaixement a Catalunya, i art&amp;iacute;fex tamb&amp;eacute; del Palau de la Generalitat. L&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia de Sant Jaume de Riudoms, iniciada el 1599 i bene&amp;iuml;da el 1617, va ser erigida sobre els fonaments d&amp;#39;una esgl&amp;eacute;sia rom&amp;agrave;nica molt antiga i d&amp;#39;un ancestral castell. L&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia &amp;eacute;s dedicada a la figura de Sant Jaume...</summary>
</entry>
<entry>
<title>La casa pairal de Gaudí</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55094&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55094&amp;ch=3</id>
<updated>2011-01-11T23:00:00Z</updated>
<published>2011-01-11T23:00:00Z</published>
<content>El que avui es coneix com la Casa Pairal de la fam&amp;iacute;lia Gaud&amp;iacute;, des del s.XVIII va pert&amp;agrave;nyer als avis, pare i finalment al mateix Antoni Gaud&amp;iacute;. El 1925, un any abans de la seva mort i en no tenir descend&amp;egrave;ncia, Gaud&amp;iacute; la va cedir a l&amp;#39;Arquebisbat de Tarragona, junt amb el Mas de la Calderera i altres b&amp;eacute;ns que posse&amp;iuml;a, amb la condici&amp;oacute; que els beneficis de la seva venda o aprofitament fossin destinats a la...</content>
<summary>El que avui es coneix com la Casa Pairal de la fam&amp;iacute;lia Gaud&amp;iacute;, des del s.XVIII va pert&amp;agrave;nyer als avis, pare i finalment al mateix Antoni Gaud&amp;iacute;. El 1925, un any abans de la seva mort i en no tenir descend&amp;egrave;ncia, Gaud&amp;iacute; la va cedir a l&amp;#39;Arquebisbat de Tarragona, junt amb el Mas de la Calderera i altres b&amp;eacute;ns que posse&amp;iuml;a, amb la condici&amp;oacute; que els beneficis de la seva venda o aprofitament fossin destinats a la...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Ermita de Sant Miquel</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=48645&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=48645&amp;ch=3</id>
<updated>2010-05-23T22:00:00Z</updated>
<published>2010-05-23T22:00:00Z</published>
<content>Reconstru&amp;iuml;da pels cartoixans d&amp;#39;Scala Dei l&amp;#39;any 1680, damunt d&amp;#39;unes ru&amp;iuml;nes d&amp;#39;origen templer del segle XII. Des d&amp;#39;aquest punt hi ha una vista excepcional del riu Ebre al seu pas pel municipi.</content>
<summary>Reconstru&amp;iuml;da pels cartoixans d&amp;#39;Scala Dei l&amp;#39;any 1680, damunt d&amp;#39;unes ru&amp;iuml;nes d&amp;#39;origen templer del segle XII. Des d&amp;#39;aquest punt hi ha una vista excepcional del riu Ebre al seu pas pel municipi.</summary>
</entry>
<entry>
<title>La Punta del Cavall i el Cap Salou</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47616&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47616&amp;ch=3</id>
<updated>2010-06-17T22:00:00Z</updated>
<published>2010-06-17T22:00:00Z</published>
<content>La Punta del Cavall constitueix el sortint m&amp;eacute;s pronunciat de la part de ponent del Cap de Salou. Des d&amp;#39;aqu&amp;iacute; es pot contemplar una magn&amp;iacute;fica panor&amp;agrave;mica de la costa de Salou, que ressalta la seva bellesa de forma molt especial en les postes de sol. A recer de la Punta del Cavall, a la part de ponent, es troba la Cala de la Font, un dels llocs m&amp;eacute;s utilitzats per fondejar les embarcacions, en &amp;egrave;poques passades i sovint utilitzada pels...</content>
<summary>La Punta del Cavall constitueix el sortint m&amp;eacute;s pronunciat de la part de ponent del Cap de Salou. Des d&amp;#39;aqu&amp;iacute; es pot contemplar una magn&amp;iacute;fica panor&amp;agrave;mica de la costa de Salou, que ressalta la seva bellesa de forma molt especial en les postes de sol. A recer de la Punta del Cavall, a la part de ponent, es troba la Cala de la Font, un dels llocs m&amp;eacute;s utilitzats per fondejar les embarcacions, en &amp;egrave;poques passades i sovint utilitzada pels...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Museu de la Vida Rural</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30238&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30238&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-28T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-28T23:00:00Z</published>
<content>El Museu de la Vida Rural de l&amp;#39;Espluga de Francol&amp;iacute; &amp;eacute;s de car&amp;agrave;cter etnogr&amp;agrave;fic. L&amp;#39;edifici original del museu &amp;eacute;s la Casa pairal de la fam&amp;iacute;lia Carulla. Diverses generacions d&amp;#39;aquesta fam&amp;iacute;lia hi exerciren com a apotecaris des de 1690. Fins la seva remodelaci&amp;oacute; s&amp;#39;hi han exposat eines agr&amp;iacute;coles i d&amp;#39;oficis artesans, propis d&amp;#39;una ruralia catalana que, amb el seu treball, bast&amp;iacute; aquest...</content>
<summary>El Museu de la Vida Rural de l&amp;#39;Espluga de Francol&amp;iacute; &amp;eacute;s de car&amp;agrave;cter etnogr&amp;agrave;fic. L&amp;#39;edifici original del museu &amp;eacute;s la Casa pairal de la fam&amp;iacute;lia Carulla. Diverses generacions d&amp;#39;aquesta fam&amp;iacute;lia hi exerciren com a apotecaris des de 1690. Fins la seva remodelaci&amp;oacute; s&amp;#39;hi han exposat eines agr&amp;iacute;coles i d&amp;#39;oficis artesans, propis d&amp;#39;una ruralia catalana que, amb el seu treball, bast&amp;iacute; aquest...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Vil.la romana de la Llosa</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=44753&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=44753&amp;ch=3</id>
<updated>2010-02-15T23:00:00Z</updated>
<published>2010-02-15T23:00:00Z</published>
<content>Jaciment arqueol&amp;ograve;gic rom&amp;agrave; amb restes datades entre el segle I a.C. i VI d.C. Gr&amp;agrave;cies a les seves restes localitzades des de 1980, podr&amp;iacute;em dir que &amp;eacute;s un dels jaciments romans m&amp;eacute;s importants de la prov&amp;iacute;ncia. Avui ja es pot visitar a peu i, a trav&amp;eacute;s d&amp;#39;una reconstrucci&amp;oacute; virtual did&amp;agrave;ctica, podreu con&amp;egrave;ixer com es vivia a l&amp;#39;entorn de l&amp;#39;antiga T&amp;agrave;rraco.</content>
<summary>Jaciment arqueol&amp;ograve;gic rom&amp;agrave; amb restes datades entre el segle I a.C. i VI d.C. Gr&amp;agrave;cies a les seves restes localitzades des de 1980, podr&amp;iacute;em dir que &amp;eacute;s un dels jaciments romans m&amp;eacute;s importants de la prov&amp;iacute;ncia. Avui ja es pot visitar a peu i, a trav&amp;eacute;s d&amp;#39;una reconstrucci&amp;oacute; virtual did&amp;agrave;ctica, podreu con&amp;egrave;ixer com es vivia a l&amp;#39;entorn de l&amp;#39;antiga T&amp;agrave;rraco.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Teatre Romà</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27607&amp;ch=3" />
<author>
<name>Oasi</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27607&amp;ch=3</id>
<updated>2008-11-23T23:00:00Z</updated>
<published>2008-11-23T23:00:00Z</published>
<content>El teatre rom&amp;agrave; de T&amp;agrave;rraco &amp;eacute;s l&amp;#39;&amp;uacute;nic edifici d&amp;#39;aquestes caracter&amp;iacute;stiques que es conserva a Catalunya. Nombrosos cient&amp;iacute;fics han encetat pol&amp;egrave;miques sobre la data de construcci&amp;oacute; d&amp;#39;aquest teatre i, avui dia, encara no se sap exactament si va ser aixecat en &amp;egrave;poca d&amp;#39;August o b&amp;eacute; en &amp;egrave;poca de l&amp;#39;emperador Tiberi. El que s&amp;iacute; se sap &amp;eacute;s que va deixar de funcionar cap al segle II dC.</content>
<summary>El teatre rom&amp;agrave; de T&amp;agrave;rraco &amp;eacute;s l&amp;#39;&amp;uacute;nic edifici d&amp;#39;aquestes caracter&amp;iacute;stiques que es conserva a Catalunya. Nombrosos cient&amp;iacute;fics han encetat pol&amp;egrave;miques sobre la data de construcci&amp;oacute; d&amp;#39;aquest teatre i, avui dia, encara no se sap exactament si va ser aixecat en &amp;egrave;poca d&amp;#39;August o b&amp;eacute; en &amp;egrave;poca de l&amp;#39;emperador Tiberi. El que s&amp;iacute; se sap &amp;eacute;s que va deixar de funcionar cap al segle II dC.</summary>
</entry>
<entry>
<title>La Prioral de Sant Pere</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=53706&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=53706&amp;ch=3</id>
<updated>2010-11-15T23:00:00Z</updated>
<published>2010-11-15T23:00:00Z</published>
<content>La Prioral de Sant Pere de Reus &amp;eacute;s una de les principals parr&amp;ograve;quies de la ciutat de Reus, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Va ser comen&amp;ccedil;ada el 1512 i inaugurada el 1569. Una obra de l&amp;#39;arquitecte mestre Benet Otger de Li&amp;oacute;. Est&amp;agrave; dedicada a Sant Pere, que &amp;eacute;s el patr&amp;oacute; de la ciutat. L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia de Sant Pere de Reus apareix per primera vegada en la documentaci&amp;oacute; en la segona meitat del segle...</content>
<summary>La Prioral de Sant Pere de Reus &amp;eacute;s una de les principals parr&amp;ograve;quies de la ciutat de Reus, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Va ser comen&amp;ccedil;ada el 1512 i inaugurada el 1569. Una obra de l&amp;#39;arquitecte mestre Benet Otger de Li&amp;oacute;. Est&amp;agrave; dedicada a Sant Pere, que &amp;eacute;s el patr&amp;oacute; de la ciutat. L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia de Sant Pere de Reus apareix per primera vegada en la documentaci&amp;oacute; en la segona meitat del segle...</summary>
</entry>
<entry>
<title>La Font del Teix</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47844&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47844&amp;ch=3</id>
<updated>2010-06-15T22:00:00Z</updated>
<published>2010-06-15T22:00:00Z</published>
<content>La Font del Teix est&amp;agrave; situada en un indret privilegiat. Des d&amp;#39;aquest punt, a uns 650 m d&amp;#39;al&amp;ccedil;ada, es pot admirar un paisatge majestu&amp;oacute;s de tota la Ribera d&amp;#39;Ebre. Prop d&amp;#39;aquesta font hi ha una zona amb una densitat de teixos que arriba al centenar d&amp;#39;arbres per hect&amp;agrave;rea.</content>
<summary>La Font del Teix est&amp;agrave; situada en un indret privilegiat. Des d&amp;#39;aquest punt, a uns 650 m d&amp;#39;al&amp;ccedil;ada, es pot admirar un paisatge majestu&amp;oacute;s de tota la Ribera d&amp;#39;Ebre. Prop d&amp;#39;aquesta font hi ha una zona amb una densitat de teixos que arriba al centenar d&amp;#39;arbres per hect&amp;agrave;rea.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Via verda de la Terra Alta</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30156&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30156&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-28T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-28T23:00:00Z</published>
<content>Primera via verda de Tarragona, la via verda de la Terra Alta supera el congost del riu Canaleta a trav&amp;eacute;s d&amp;#39;una complexa infraestructura de t&amp;uacute;nels i viaductes oblidats a la seva sort des de 1973, &amp;uacute;ltim any del pas del ferrocarril.</content>
<summary>Primera via verda de Tarragona, la via verda de la Terra Alta supera el congost del riu Canaleta a trav&amp;eacute;s d&amp;#39;una complexa infraestructura de t&amp;uacute;nels i viaductes oblidats a la seva sort des de 1973, &amp;uacute;ltim any del pas del ferrocarril.</summary>
</entry>
<entry>
<title>L'Arboç</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=69205&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=69205&amp;ch=3</id>
<updated>2012-02-08T23:00:00Z</updated>
<published>2012-02-08T23:00:00Z</published>
<content>El municipi &amp;eacute;s situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Pened&amp;egrave;s), excepte per l&amp;#39;oest on limita amb Banyeres del Pened&amp;egrave;s i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys.&amp;nbsp; El nom de la vila de l&amp;acute;Arbo&amp;ccedil; &amp;eacute;s d&amp;acute;origen bot&amp;agrave;nic. Concretament, la paraula&amp;nbsp; arbo&amp;ccedil; es defineix com &amp;quot;arbust o arbre de la fam&amp;iacute;lia de les eric&amp;agrave;cies&amp;quot;. &amp;Eacute;s...</content>
<summary>El municipi &amp;eacute;s situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Pened&amp;egrave;s), excepte per l&amp;#39;oest on limita amb Banyeres del Pened&amp;egrave;s i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys.&amp;nbsp; El nom de la vila de l&amp;acute;Arbo&amp;ccedil; &amp;eacute;s d&amp;acute;origen bot&amp;agrave;nic. Concretament, la paraula&amp;nbsp; arbo&amp;ccedil; es defineix com &amp;quot;arbust o arbre de la fam&amp;iacute;lia de les eric&amp;agrave;cies&amp;quot;. &amp;Eacute;s...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Carrer més estret de l'Estat "Carrer dels jueus"</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45384&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45384&amp;ch=3</id>
<updated>2010-04-07T22:00:00Z</updated>
<published>2010-04-07T22:00:00Z</published>
<content>La vila de Sarral est&amp;agrave; situada a la dreta del riu de Vallverd. Cal destacar que Sarral tenia una petita comunitat jueva a l&amp;#39;&amp;egrave;poca medieval. La proximitat de la vila a Montblanc i a Santa Coloma de Queralt, importants centres d&amp;#39;afincament jueu, el seu significat pes demogr&amp;agrave;fic i la bona comunicaci&amp;oacute; amb el cam&amp;iacute; entre Tarragona i Lleida s&amp;oacute;n motius que podien induir a algunes fam&amp;iacute;lies jueves de l&amp;#39;&amp;egrave;poca a...</content>
<summary>La vila de Sarral est&amp;agrave; situada a la dreta del riu de Vallverd. Cal destacar que Sarral tenia una petita comunitat jueva a l&amp;#39;&amp;egrave;poca medieval. La proximitat de la vila a Montblanc i a Santa Coloma de Queralt, importants centres d&amp;#39;afincament jueu, el seu significat pes demogr&amp;agrave;fic i la bona comunicaci&amp;oacute; amb el cam&amp;iacute; entre Tarragona i Lleida s&amp;oacute;n motius que podien induir a algunes fam&amp;iacute;lies jueves de l&amp;#39;&amp;egrave;poca a...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Centre BTT de Mont-roig del Camp</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30194&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30194&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-28T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-28T23:00:00Z</published>
<content>El Centre BTT Mont-roig del Camp - Miami Platja ens descobreix la singularitat de l&amp;#39;entorn sobre rodes. Compta amb un total de 143 km repartits en 10 rutes senyalitzades segons el seu grau de dificultat.</content>
<summary>El Centre BTT Mont-roig del Camp - Miami Platja ens descobreix la singularitat de l&amp;#39;entorn sobre rodes. Compta amb un total de 143 km repartits en 10 rutes senyalitzades segons el seu grau de dificultat.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Pla de Santa Bàrbara</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55466&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55466&amp;ch=3</id>
<updated>2011-02-10T08:35:44Z</updated>
<published>2011-02-10T08:35:44Z</published>
<content>El Pla de Santa B&amp;agrave;rbara &amp;eacute;s l&amp;#39;origen de la vila de Montblanc. En aquest indret haver-hi un poblat ib&amp;egrave;ric de la tribu dels cossetans, entre els segles IV aC i I dC. Aprofitant les seves pedres, en aquest mateix indret es va edificar el castell, al segle XII, amb una petita capella. En l&amp;#39;actualitat &amp;eacute;s un mirador sobre la comarca I es troba ubicat en el lloc m&amp;eacute;s elevat de l&amp;rsquo;actual nucli urb&amp;agrave; de la vila.</content>
<summary>El Pla de Santa B&amp;agrave;rbara &amp;eacute;s l&amp;#39;origen de la vila de Montblanc. En aquest indret haver-hi un poblat ib&amp;egrave;ric de la tribu dels cossetans, entre els segles IV aC i I dC. Aprofitant les seves pedres, en aquest mateix indret es va edificar el castell, al segle XII, amb una petita capella. En l&amp;#39;actualitat &amp;eacute;s un mirador sobre la comarca I es troba ubicat en el lloc m&amp;eacute;s elevat de l&amp;rsquo;actual nucli urb&amp;agrave; de la vila.</summary>
</entry>
<entry>
<title>La pedrera romana del Mèdol</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27599&amp;ch=3" />
<author>
<name>Oasi</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27599&amp;ch=3</id>
<updated>2008-11-23T23:00:00Z</updated>
<published>2008-11-23T23:00:00Z</published>
<content>Tot i que els romans utilitzaven una desena de pedreres, la m&amp;eacute;s famosa de Tarraco va ser la del M&amp;egrave;dol, sobretot per la seva espectacularitat. Se&amp;#39;n van extreure uns 50.000 metres c&amp;uacute;bics de pedra calc&amp;agrave;ria del mioc&amp;egrave; i era de colors daurats i fossilitzada, en gran part.</content>
<summary>Tot i que els romans utilitzaven una desena de pedreres, la m&amp;eacute;s famosa de Tarraco va ser la del M&amp;egrave;dol, sobretot per la seva espectacularitat. Se&amp;#39;n van extreure uns 50.000 metres c&amp;uacute;bics de pedra calc&amp;agrave;ria del mioc&amp;egrave; i era de colors daurats i fossilitzada, en gran part.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=29948&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=29948&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-26T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-26T23:00:00Z</published>
<content>El museu de Cer&amp;agrave;mica Popular de l&amp;#39;Ametlla de Mar t&amp;eacute; un fons format per objectes de cer&amp;agrave;mica popular de tota la Pen&amp;iacute;nsula Ib&amp;egrave;rica i est&amp;agrave; considerat el major fons exposat del seu g&amp;egrave;nere a Europa.</content>
<summary>El museu de Cer&amp;agrave;mica Popular de l&amp;#39;Ametlla de Mar t&amp;eacute; un fons format per objectes de cer&amp;agrave;mica popular de tota la Pen&amp;iacute;nsula Ib&amp;egrave;rica i est&amp;agrave; considerat el major fons exposat del seu g&amp;egrave;nere a Europa.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Establiment ibèric de Sant Miquel</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=48631&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=48631&amp;ch=3</id>
<updated>2010-05-23T22:00:00Z</updated>
<published>2010-05-23T22:00:00Z</published>
<content>El turó de Sant Miquel es troba a la vora esquerra del riu Ebre, a una mica més d'un quilòmetre al sud-oest del nucli de Vinebre. S'hi han trobat vestigis arqueològics que consisteixen fonamentalment en construccions enclavades en un altiplà que proporciona un gran domini visual del territori.</content>
<summary>El turó de Sant Miquel es troba a la vora esquerra del riu Ebre, a una mica més d'un quilòmetre al sud-oest del nucli de Vinebre. S'hi han trobat vestigis arqueològics que consisteixen fonamentalment en construccions enclavades en un altiplà que proporciona un gran domini visual del territori.</summary>
</entry>
<entry>
<title>El Camp d'Aviació de la Sénia</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47392&amp;ch=3" />
<author>
<name>Pla de dinamitzacio turistica Terres de l'Ebre</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47392&amp;ch=3</id>
<updated>2010-05-16T22:00:00Z</updated>
<published>2010-05-16T22:00:00Z</published>
<content>Durant la Guerra Civil el Govern de la Rep&amp;uacute;blica va planejar la construcci&amp;oacute; d&amp;#39;una s&amp;egrave;rie d&amp;#39;aer&amp;ograve;droms militars a Catalunya. Un dels m&amp;eacute;s importants fou el camp d&amp;#39;aviaci&amp;oacute; de la S&amp;eacute;nia. Constru&amp;iuml;t l&amp;rsquo;any 1937, es tracta d&amp;#39;un espai hist&amp;ograve;ric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la mem&amp;ograve;ria recent de la poblaci&amp;oacute; amb nombroses refer&amp;egrave;ncies orals, documentals i...</content>
<summary>Durant la Guerra Civil el Govern de la Rep&amp;uacute;blica va planejar la construcci&amp;oacute; d&amp;#39;una s&amp;egrave;rie d&amp;#39;aer&amp;ograve;droms militars a Catalunya. Un dels m&amp;eacute;s importants fou el camp d&amp;#39;aviaci&amp;oacute; de la S&amp;eacute;nia. Constru&amp;iuml;t l&amp;rsquo;any 1937, es tracta d&amp;#39;un espai hist&amp;ograve;ric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la mem&amp;ograve;ria recent de la poblaci&amp;oacute; amb nombroses refer&amp;egrave;ncies orals, documentals i...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Auditori Pau Casals del Vendrell</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=53396&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=53396&amp;ch=3</id>
<updated>2010-11-03T23:00:00Z</updated>
<published>2010-11-03T23:00:00Z</published>
<content>L&amp;#39;Auditori Pau Casals, situat al barri mar&amp;iacute;tim de Sant Salvador d&amp;#39;El Vendrell, compta amb una estructura moderna i &amp;agrave;gil, pensada per a la funci&amp;oacute; b&amp;agrave;sica que havia de complir, la de sala de concerts. En paraules de, Jordi bonet, el seu arquitecte: &amp;quot;El conjunt de l&amp;#39;edifici vol recordar la forma de l&amp;#39;envelat i denotar&amp;agrave; clarament la funcionalitat de la sala d&amp;#39;audicions. L&amp;#39;aspecte, des de l&amp;#39;interior,...</content>
<summary>L&amp;#39;Auditori Pau Casals, situat al barri mar&amp;iacute;tim de Sant Salvador d&amp;#39;El Vendrell, compta amb una estructura moderna i &amp;agrave;gil, pensada per a la funci&amp;oacute; b&amp;agrave;sica que havia de complir, la de sala de concerts. En paraules de, Jordi bonet, el seu arquitecte: &amp;quot;El conjunt de l&amp;#39;edifici vol recordar la forma de l&amp;#39;envelat i denotar&amp;agrave; clarament la funcionalitat de la sala d&amp;#39;audicions. L&amp;#39;aspecte, des de l&amp;#39;interior,...</summary>
</entry>
<entry>
<title>La torre de l'ermita i les restes arqueològiques del castell de l'Aldea</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47360&amp;ch=3" />
<author>
<name>Pla de dinamitzacio turistica Terres de l'Ebre</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47360&amp;ch=3</id>
<updated>2010-04-21T22:00:00Z</updated>
<published>2010-04-21T22:00:00Z</published>
<content>La torre de l&amp;#39;ermita i les restes arqueol&amp;ograve;giques del castell de l&amp;#39;Aldea estan situades al costat de l&amp;#39;ermita de la Mare de D&amp;eacute;u de l&amp;#39;Aldea, a uns 2 km, aproximadament, al sud-est de l&amp;#39;Aldea</content>
<summary>La torre de l&amp;#39;ermita i les restes arqueol&amp;ograve;giques del castell de l&amp;#39;Aldea estan situades al costat de l&amp;#39;ermita de la Mare de D&amp;eacute;u de l&amp;#39;Aldea, a uns 2 km, aproximadament, al sud-est de l&amp;#39;Aldea</summary>
</entry>
<entry>
<title>Castell Monestir d'Escornalbou</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30175&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30175&amp;ch=3</id>
<updated>2011-02-09T23:00:00Z</updated>
<published>2011-02-09T23:00:00Z</published>
<content>El Castell Monestir d&amp;#39;Escornalbou &amp;eacute;s un monument documentat ja el 1153, situat al vessant sud de la muntanya d&amp;#39;Escornalbou, a uns 650m d&amp;#39;altitud. Tant el castell, centre d&amp;#39;una &amp;agrave;mplia baronia, com l&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia de Sant Miquel, foren la seu d&amp;#39;una can&amp;ograve;nica agustiniana fins el 1574.</content>
<summary>El Castell Monestir d&amp;#39;Escornalbou &amp;eacute;s un monument documentat ja el 1153, situat al vessant sud de la muntanya d&amp;#39;Escornalbou, a uns 650m d&amp;#39;altitud. Tant el castell, centre d&amp;#39;una &amp;agrave;mplia baronia, com l&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia de Sant Miquel, foren la seu d&amp;#39;una can&amp;ograve;nica agustiniana fins el 1574.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Moleta del Remei. Poblat Ibèric</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30014&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30014&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-26T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-26T23:00:00Z</published>
<content>La Moleta del Remei d&amp;#39;Alcanar, al Montsi&amp;agrave;, est&amp;agrave; situada en un petit puig a la vora de l&amp;#39;Ermita de la Mare de D&amp;eacute;u del Remei. Es tracta d&amp;#39;un poblat ib&amp;egrave;ric costaner lligat a les rutes comercials de l&amp;#39;Ebre. Era un centre emmurallat del qual depenien els petits assentaments propers.</content>
<summary>La Moleta del Remei d&amp;#39;Alcanar, al Montsi&amp;agrave;, est&amp;agrave; situada en un petit puig a la vora de l&amp;#39;Ermita de la Mare de D&amp;eacute;u del Remei. Es tracta d&amp;#39;un poblat ib&amp;egrave;ric costaner lligat a les rutes comercials de l&amp;#39;Ebre. Era un centre emmurallat del qual depenien els petits assentaments propers.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Casa Navàs</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27625&amp;ch=3" />
<author>
<name>Oasi</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27625&amp;ch=3</id>
<updated>2008-11-23T23:00:00Z</updated>
<published>2008-11-23T23:00:00Z</published>
<content>Casa Nav&amp;agrave;s &amp;eacute;s una de les obres mestres del modernisme catal&amp;agrave;. La hist&amp;ograve;ria de la seva construcci&amp;oacute; es remunta a l&amp;#39;enc&amp;agrave;rrec d&amp;#39;un ric comerciant de teixits reusenc, Joaquim Nav&amp;agrave;s, que va encomanar a Llu&amp;iacute;s Dom&amp;egrave;nech i Montaner l&amp;#39;edificaci&amp;oacute; d&amp;#39;una botiga i un habitatge en una de les cantonades de la Pla&amp;ccedil;a Mercadal de Reus.</content>
<summary>Casa Nav&amp;agrave;s &amp;eacute;s una de les obres mestres del modernisme catal&amp;agrave;. La hist&amp;ograve;ria de la seva construcci&amp;oacute; es remunta a l&amp;#39;enc&amp;agrave;rrec d&amp;#39;un ric comerciant de teixits reusenc, Joaquim Nav&amp;agrave;s, que va encomanar a Llu&amp;iacute;s Dom&amp;egrave;nech i Montaner l&amp;#39;edificaci&amp;oacute; d&amp;#39;una botiga i un habitatge en una de les cantonades de la Pla&amp;ccedil;a Mercadal de Reus.</summary>
</entry>
<entry>
<title>El castell del Catllar</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47589&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47589&amp;ch=3</id>
<updated>2010-05-23T22:00:00Z</updated>
<published>2010-05-23T22:00:00Z</published>
<content>Les fonts documentals mostren que l&amp;#39;empla&amp;ccedil;ament s&amp;#39;origin&amp;agrave; en &amp;egrave;poca altmedieval, durant la segona meitat del segle XI. Les restes de l&amp;#39;actual fortificaci&amp;oacute; corresponen a una nova planificaci&amp;oacute; arquitect&amp;ograve;nica del castell, que daten d&amp;#39;&amp;egrave;poca baixmedieval, als segles XIII-XIV. El castell s&amp;#39;organitza com un recinte quadrangular amb els angles defensats per torres i amb un per&amp;iacute;metre exterior defensat per un...</content>
<summary>Les fonts documentals mostren que l&amp;#39;empla&amp;ccedil;ament s&amp;#39;origin&amp;agrave; en &amp;egrave;poca altmedieval, durant la segona meitat del segle XI. Les restes de l&amp;#39;actual fortificaci&amp;oacute; corresponen a una nova planificaci&amp;oacute; arquitect&amp;ograve;nica del castell, que daten d&amp;#39;&amp;egrave;poca baixmedieval, als segles XIII-XIV. El castell s&amp;#39;organitza com un recinte quadrangular amb els angles defensats per torres i amb un per&amp;iacute;metre exterior defensat per un...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Via verda del Baix Ebre</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30010&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30010&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-26T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-26T23:00:00Z</published>
<content>La via verda del Baix Ebre coincideix en gaireb&amp;eacute; tot el recorregut amb l&amp;#39;antic cam&amp;iacute; de Sant Jaume de l&amp;#39;Ebre, ruta cl&amp;agrave;ssica de peregrinatge de les terres de l&amp;#39;Ebre cap a Logro&amp;ntilde;o i enlla&amp;ccedil; amb el cam&amp;iacute; de Santiago.</content>
<summary>La via verda del Baix Ebre coincideix en gaireb&amp;eacute; tot el recorregut amb l&amp;#39;antic cam&amp;iacute; de Sant Jaume de l&amp;#39;Ebre, ruta cl&amp;agrave;ssica de peregrinatge de les terres de l&amp;#39;Ebre cap a Logro&amp;ntilde;o i enlla&amp;ccedil; amb el cam&amp;iacute; de Santiago.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Torre Medieval de la Galera</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45521&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45521&amp;ch=3</id>
<updated>2010-04-06T22:00:00Z</updated>
<published>2010-04-06T22:00:00Z</published>
<content>De les diferents etapes en l&amp;#39;evoluci&amp;oacute; del poble, en destaquen la Torre de la Galera, l&amp;#39;element arquitect&amp;ograve;nic m&amp;eacute;s representatiu i identificatiu. I ho &amp;eacute;s tant per la seva mateixa imatge, imponent des de la dist&amp;agrave;ncia, sobresortint a la plana, com pel fet que es tracta del patrimoni hist&amp;ograve;ric de la Galera m&amp;eacute;s important avui encara dempeus. La Torre de la Galera est&amp;agrave; constru&amp;iuml;da amb ma&amp;ccedil;oneria, carreus de...</content>
<summary>De les diferents etapes en l&amp;#39;evoluci&amp;oacute; del poble, en destaquen la Torre de la Galera, l&amp;#39;element arquitect&amp;ograve;nic m&amp;eacute;s representatiu i identificatiu. I ho &amp;eacute;s tant per la seva mateixa imatge, imponent des de la dist&amp;agrave;ncia, sobresortint a la plana, com pel fet que es tracta del patrimoni hist&amp;ograve;ric de la Galera m&amp;eacute;s important avui encara dempeus. La Torre de la Galera est&amp;agrave; constru&amp;iuml;da amb ma&amp;ccedil;oneria, carreus de...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Nucli de Farena</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45265&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45265&amp;ch=3</id>
<updated>2010-03-22T23:00:00Z</updated>
<published>2010-03-22T23:00:00Z</published>
<content>Farena &amp;eacute;s un poblet situat al municipi de Mont-ral, a la comarca de l&amp;#39;Alt Camp, a uns 13 quil&amp;ograve;metres del centre urb&amp;agrave; de la Riba. Situat en el declivi m&amp;eacute;s assolellat d&amp;#39;un promontori que cau abrupte damunt el riu Brugent. Farena es troba a les muntanyes de Prades, a una altitud d&amp;#39;uns 610 metres. El nucli urb&amp;agrave; presenta el desnivell caracter&amp;iacute;stic d&amp;#39;un poblet de muntanya, amb pujades i baixades for&amp;ccedil;a notables, i no...</content>
<summary>Farena &amp;eacute;s un poblet situat al municipi de Mont-ral, a la comarca de l&amp;#39;Alt Camp, a uns 13 quil&amp;ograve;metres del centre urb&amp;agrave; de la Riba. Situat en el declivi m&amp;eacute;s assolellat d&amp;#39;un promontori que cau abrupte damunt el riu Brugent. Farena es troba a les muntanyes de Prades, a una altitud d&amp;#39;uns 610 metres. El nucli urb&amp;agrave; presenta el desnivell caracter&amp;iacute;stic d&amp;#39;un poblet de muntanya, amb pujades i baixades for&amp;ccedil;a notables, i no...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Centre d'Interpretació de la mel d'Arnes</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45437&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45437&amp;ch=3</id>
<updated>2010-03-11T23:00:00Z</updated>
<published>2010-03-11T23:00:00Z</published>
<content>El Centre d&amp;#39;Interpretaci&amp;oacute; de la Mel es va inaugurar a l&amp;#39;agost de 2008 i es troba a la planta baixa del Casal Municipal. El Centre pret&amp;eacute;n ser un espai de divulgaci&amp;oacute; i exposici&amp;oacute; sobre la mel, la cultura i la tradici&amp;oacute; que l&amp;#39;envolta, refor&amp;ccedil;ant el vincle identitari d&amp;#39;Arnes amb aquesta tradici&amp;oacute; centen&amp;agrave;ria. El centre pret&amp;eacute;n ser un element central de projecci&amp;oacute; del poble cap al seu entorn.</content>
<summary>El Centre d&amp;#39;Interpretaci&amp;oacute; de la Mel es va inaugurar a l&amp;#39;agost de 2008 i es troba a la planta baixa del Casal Municipal. El Centre pret&amp;eacute;n ser un espai de divulgaci&amp;oacute; i exposici&amp;oacute; sobre la mel, la cultura i la tradici&amp;oacute; que l&amp;#39;envolta, refor&amp;ccedil;ant el vincle identitari d&amp;#39;Arnes amb aquesta tradici&amp;oacute; centen&amp;agrave;ria. El centre pret&amp;eacute;n ser un element central de projecci&amp;oacute; del poble cap al seu entorn.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Celler cooperatiu de Falset</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30348&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30348&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-29T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-29T23:00:00Z</published>
<content>El Celler Cooperatiu de Falset va ser construit el 1919 per l&amp;#39;arquitecte C&amp;egrave;sar Martinell, per enc&amp;agrave;rrec del Sindicat Agr&amp;iacute;cola de Falset. &amp;Eacute;s un edifici composat per dos naus amb coberta inclinada de teula a dos aig&amp;uuml;es, sobre fusta. La nau principal, destinada a bodega, &amp;eacute;s de tipus basilical, formada per una nau central major i dues naus laterals menors.</content>
<summary>El Celler Cooperatiu de Falset va ser construit el 1919 per l&amp;#39;arquitecte C&amp;egrave;sar Martinell, per enc&amp;agrave;rrec del Sindicat Agr&amp;iacute;cola de Falset. &amp;Eacute;s un edifici composat per dos naus amb coberta inclinada de teula a dos aig&amp;uuml;es, sobre fusta. La nau principal, destinada a bodega, &amp;eacute;s de tipus basilical, formada per una nau central major i dues naus laterals menors.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Margalef</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=66417&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=66417&amp;ch=3</id>
<updated>2011-12-08T23:00:00Z</updated>
<published>2011-12-08T23:00:00Z</published>
<content>Tant el nucli de poblaci&amp;oacute; com tot l&amp;#39;entorn tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc: la pres&amp;egrave;ncia del riu, el poble que s&amp;#39;endinsa a la muntanya, amb els carrers que s&amp;#39;enfilen entre roques, sorprenen el visitant. El poble de Margalef (378 m d&amp;#39;altitud) &amp;eacute;s situat a la dreta del riu deEsgl&amp;eacute;sia de Sant Miquel Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i...</content>
<summary>Tant el nucli de poblaci&amp;oacute; com tot l&amp;#39;entorn tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc: la pres&amp;egrave;ncia del riu, el poble que s&amp;#39;endinsa a la muntanya, amb els carrers que s&amp;#39;enfilen entre roques, sorprenen el visitant. El poble de Margalef (378 m d&amp;#39;altitud) &amp;eacute;s situat a la dreta del riu deEsgl&amp;eacute;sia de Sant Miquel Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Portal de Sant Antoni</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47603&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47603&amp;ch=3</id>
<updated>2010-06-15T22:00:00Z</updated>
<published>2010-06-15T22:00:00Z</published>
<content>Conserva tot l&amp;#39;aspecte de la porta de la muralla del segon per&amp;iacute;metre fortificat de Vila-seca i est&amp;agrave; oposat al Portal de Riudoms. El carrer interior era el carrer de la Mar i la sortida del recinte emmurallat, en direcci&amp;oacute; a la mar, era el Raval de la Mar. En direcci&amp;oacute; a Ponent hi ha el carrer dels Ferrers que era l&amp;#39;antic Raval de la Pres&amp;oacute; i en direcci&amp;oacute; nord-est comunica amb el carrer de Sant Josep.</content>
<summary>Conserva tot l&amp;#39;aspecte de la porta de la muralla del segon per&amp;iacute;metre fortificat de Vila-seca i est&amp;agrave; oposat al Portal de Riudoms. El carrer interior era el carrer de la Mar i la sortida del recinte emmurallat, en direcci&amp;oacute; a la mar, era el Raval de la Mar. En direcci&amp;oacute; a Ponent hi ha el carrer dels Ferrers que era l&amp;#39;antic Raval de la Pres&amp;oacute; i en direcci&amp;oacute; nord-est comunica amb el carrer de Sant Josep.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Casa dels Germans Nebot</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55226&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55226&amp;ch=3</id>
<updated>2011-01-16T23:00:00Z</updated>
<published>2011-01-16T23:00:00Z</published>
<content>Casa pairal dels germans Nebot, provinents de militars Catalans i coneguts per la seva intervenci&amp;oacute; en la Guerra de Successi&amp;oacute; espanyola a favor de l&amp;#39;arxiduc Carles d&amp;#39;&amp;Agrave;ustria, un monarca favorable als interessos de Catalunya. Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i van n&amp;eacute;ixer a Riudoms, on se&amp;#39;ls coneix com a germans Nebot.</content>
<summary>Casa pairal dels germans Nebot, provinents de militars Catalans i coneguts per la seva intervenci&amp;oacute; en la Guerra de Successi&amp;oacute; espanyola a favor de l&amp;#39;arxiduc Carles d&amp;#39;&amp;Agrave;ustria, un monarca favorable als interessos de Catalunya. Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i van n&amp;eacute;ixer a Riudoms, on se&amp;#39;ls coneix com a germans Nebot.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Castell de Móra d'Ebre</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30358&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30358&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-29T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-29T23:00:00Z</published>
<content>El castellde M&amp;oacute;ra d&amp;#39;Ebre es troba situat a la part alta del nucli antic de la vila, en un indret que t&amp;eacute; una gran visibilitat sobre l&amp;#39;Ebre i la plana fluvial. &amp;Eacute;s propietat de l&amp;#39;Ajuntament de M&amp;oacute;ra d&amp;#39;Ebre (Ribera d&amp;#39;Ebre) i est&amp;agrave; declarat B&amp;eacute; Cultural d&amp;#39;Inter&amp;egrave;s Nacional (BCIN).</content>
<summary>El castellde M&amp;oacute;ra d&amp;#39;Ebre es troba situat a la part alta del nucli antic de la vila, en un indret que t&amp;eacute; una gran visibilitat sobre l&amp;#39;Ebre i la plana fluvial. &amp;Eacute;s propietat de l&amp;#39;Ajuntament de M&amp;oacute;ra d&amp;#39;Ebre (Ribera d&amp;#39;Ebre) i est&amp;agrave; declarat B&amp;eacute; Cultural d&amp;#39;Inter&amp;egrave;s Nacional (BCIN).</summary>
</entry>
<entry>
<title>Església de Santa Maria de Conesa</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45335&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45335&amp;ch=3</id>
<updated>2010-04-05T22:00:00Z</updated>
<published>2010-04-05T22:00:00Z</published>
<content>L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia parroquial est&amp;agrave; dedicada a Santa Maria. Constru&amp;iuml;da al segle XIV, entre el 1339 i el 1347, &amp;eacute;s d&amp;#39;estil g&amp;ograve;tic auster, encara que conserva una arcada rom&amp;agrave;nica molt m&amp;eacute;s antiga. El projecte inicial de l&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia qued&amp;agrave; inacabat en una tercera part. Conserva una creu processional d&amp;#39;argent del segle XV. Damunt la portalada del temple es troben unes fines escultures de pedra. La del mig &amp;eacute;s...</content>
<summary>L&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia parroquial est&amp;agrave; dedicada a Santa Maria. Constru&amp;iuml;da al segle XIV, entre el 1339 i el 1347, &amp;eacute;s d&amp;#39;estil g&amp;ograve;tic auster, encara que conserva una arcada rom&amp;agrave;nica molt m&amp;eacute;s antiga. El projecte inicial de l&amp;#39;esgl&amp;eacute;sia qued&amp;agrave; inacabat en una tercera part. Conserva una creu processional d&amp;#39;argent del segle XV. Damunt la portalada del temple es troben unes fines escultures de pedra. La del mig &amp;eacute;s...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Ecomuseu dels Ports d'Horta de Sant Joan</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30141&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=30141&amp;ch=3</id>
<updated>2009-01-27T23:00:00Z</updated>
<published>2009-01-27T23:00:00Z</published>
<content>El Cap de l&amp;#39;Ecomuseu, situat aprop de la pla&amp;ccedil;a de Missa, al bell mig del nucli antic d&amp;#39;Horta, constitueix el principal centre d&amp;#39;informaci&amp;oacute;, d&amp;#39;acollida al visitant i punt d&amp;#39;interpretaci&amp;oacute; general del territori per a orientar-lo adequadament en la seva estada a l&lt;br /&gt;&#xD;
t. Com a unitats singulars s&amp;#39;hi troben una petita agro-botiga, el Centre d&amp;#39;interpretaci&amp;oacute; del riu Algars, la sala d&amp;#39;Imatges, una exposici&amp;oacute;...</content>
<summary>El Cap de l&amp;#39;Ecomuseu, situat aprop de la pla&amp;ccedil;a de Missa, al bell mig del nucli antic d&amp;#39;Horta, constitueix el principal centre d&amp;#39;informaci&amp;oacute;, d&amp;#39;acollida al visitant i punt d&amp;#39;interpretaci&amp;oacute; general del territori per a orientar-lo adequadament en la seva estada a l&lt;br /&gt;&#xD;
t. Com a unitats singulars s&amp;#39;hi troben una petita agro-botiga, el Centre d&amp;#39;interpretaci&amp;oacute; del riu Algars, la sala d&amp;#39;Imatges, una exposici&amp;oacute;...</summary>
</entry>
<entry>
<title>Museu i necròpolis Paleocristiana</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27605&amp;ch=3" />
<author>
<name>Oasi</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=27605&amp;ch=3</id>
<updated>2008-11-23T23:00:00Z</updated>
<published>2008-11-23T23:00:00Z</published>
<content>En el m&amp;oacute;n rom&amp;agrave; es feien molts rituals relacionats amb el culte als difunts, ja que tan la vida com la mort els comportava un pas cap a all&amp;ograve; desconegut i incert. La finalitat del culte funerari era honorar les &amp;agrave;nimes dels difunts, de manera que es garantia el rep&amp;ograve;s etern dels esperits.</content>
<summary>En el m&amp;oacute;n rom&amp;agrave; es feien molts rituals relacionats amb el culte als difunts, ja que tan la vida com la mort els comportava un pas cap a all&amp;ograve; desconegut i incert. La finalitat del culte funerari era honorar les &amp;agrave;nimes dels difunts, de manera que es garantia el rep&amp;ograve;s etern dels esperits.</summary>
</entry>
<entry>
<title>Pretori romà</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55573&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=55573&amp;ch=3</id>
<updated>2011-02-13T23:00:00Z</updated>
<published>2011-02-13T23:00:00Z</published>
<content>L&amp;#39;antiga torre del Pretori, construcci&amp;oacute; romana del segle I dC, en origen, va ser una gran torre lateral amb escales que tenia com a missi&amp;oacute; connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la pla&amp;ccedil;a de la representaci&amp;oacute; i el recinte de culte. La llegenda explica que va venir a refugiar-se a la Torre, un tarragon&amp;iacute; anomenat Pons Pilat, penedit per haver abandonat a la seva sort a Jes&amp;uacute;s de Natzaret.</content>
<summary>L&amp;#39;antiga torre del Pretori, construcci&amp;oacute; romana del segle I dC, en origen, va ser una gran torre lateral amb escales que tenia com a missi&amp;oacute; connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la pla&amp;ccedil;a de la representaci&amp;oacute; i el recinte de culte. La llegenda explica que va venir a refugiar-se a la Torre, un tarragon&amp;iacute; anomenat Pons Pilat, penedit per haver abandonat a la seva sort a Jes&amp;uacute;s de Natzaret.</summary>
</entry>
<entry>
<title>El Roc de San Gaietà</title>
<link rel="alternate" href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47576&amp;ch=3" />
<author>
<name>Redacció Tinet</name>
</author>
<id>http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47576&amp;ch=3</id>
<updated>2010-05-27T22:00:00Z</updated>
<published>2010-05-27T22:00:00Z</published>
<content>Es tracta d&amp;#39;una urbanitzaci&amp;oacute; d&amp;#39;estil peculiar constru&amp;iuml;da a l&amp;#39;estil d&amp;#39;un poble t&amp;iacute;pic de pescadors, d&amp;#39;aire mediterrani, situat a Roda de Bar&amp;agrave;, davant del mar, anomenat &amp;quot;Roc de Sant Gaiet&amp;agrave;&amp;quot;, que es va comen&amp;ccedil;ar a construir l&amp;#39;any 1964 i va finalitzar l&amp;#39;any 1972. La idea va ser un complement ideal entre el seu promotor, Gaiet&amp;agrave; Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodr&amp;iacute;guez.</content>
<summary>Es tracta d&amp;#39;una urbanitzaci&amp;oacute; d&amp;#39;estil peculiar constru&amp;iuml;da a l&amp;#39;estil d&amp;#39;un poble t&amp;iacute;pic de pescadors, d&amp;#39;aire mediterrani, situat a Roda de Bar&amp;agrave;, davant del mar, anomenat &amp;quot;Roc de Sant Gaiet&amp;agrave;&amp;quot;, que es va comen&amp;ccedil;ar a construir l&amp;#39;any 1964 i va finalitzar l&amp;#39;any 1972. La idea va ser un complement ideal entre el seu promotor, Gaiet&amp;agrave; Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodr&amp;iacute;guez.</summary>
</entry>
</feed>
